va ser un activista polític i escriptor palestí, conegut pels seus escrits sobre revolució i nacionalisme àrab. Per alguns activistes, és conegut com a «El màrtir cult». Va ser mort en un tiroteig amb forces israelianes durant una operació policial per detenir-lo a la Cisjordània ocupada.

Biografia Bassel al-Araj va néixer el 1984 a al-Walaja, un poble palestí prop de Betlem, a Cisjordània. Va obtenir el títol de batxillerat al Bethlehem High School for Boys el 2002, i es va graduar en Farmàcia el 2007 a la Universitat 6 d'octubre, al Caire, Egipte.

Després de la graduació, va treballar com a farmacèutic al campament de Shu'fat entre 2009 i 2011. Paral·lelament, es dedicava a l'estudi, l'escriptura i l'ensenyament de la història de la resistència palestina. Va organitzar tours educatius, va participar en projectes com la Universitat Popular, va escriure i col·laborar amb el Museu Palestí, i va aparèixer com a convidat en programes de debat.

Arrests i repressió Al-Araj va patir diversos episodis de repressió:

El 15 de maig de 2011 va ser arrestat per les forces israelianes (FDI), que li van trencar tres costelles. El 15 de novembre de 2011 va ser detingut juntament amb cinc col·laboradors durant la campanya "Freedom Rides", per haver creuat el mur de Cisjordània amb un autobús exclusiu per a israelians Viquipèdia. El 2016 fou arrestat per l'Autoritat Palestina, acusat de planificar atacs armats contra Israel. Durant la detenció, ell i altres presos van denunciar maltractaments, interrogatoris, privació del son i insults. Van declarar una vaga de fam de nou dies abans de ser alliberats sota fiança de 500 dinares jordans.

Mort El 6 de març de 2017, les forces israelianes van localitzar Bassel al-Araj a un pis prop del camp de refugiats de Qaddura, a al-Bireh. Es va desencadenar un tiroteig d'entre vint minuts i dues hores, i el van matar.

Fonts palestines van afirmar que va ser abatut un cop s'hagués exhaurit la munició; fonts israelianes, però, sostenen que va obrir foc quan les tropes ja eren dins el pis.

Reacció i llegat Mounir Shafik, amic seu, assegura que al-Araj va preferir amagar-se i resistir fins al final perquè “la seva mort fos una inspiració per a una nova intifada”. La família el va descriure com un heroi: el seu germà Saeed va dir: “n’estic eternament orgullós... va viure amb honor”; la mare va condemnar tant les forces israelianes com l'Autoritat Palestina, i la seva germana Doha també va criticar la complicitat del poder palestí.

Ansar i Hamas el van mencionar com a referent o model de resistència; Fatah, en canvi, va condemnar el raid però sense expressar suport per al-Araj. Cap d'aquestes organitzacions el reclamava com a membre.

El cos va estar retingut per Israel durant 11 dies abans del funeral, que va reunir milers de persones al seu poble natal, al-Walaja, amb crits i cantics emocionats, vigilats per una cinquantena d'agents amb equips antidisturbis.

Aquesta mort va motivar protestes a Ramallah, Amman, Beirut, Berlín, Brussel·les, El Caire, Londres, Milà, Rabat, Tunis, Viena i Nova York, que van criticar tant Israel com l'Autoritat Palestina.

Llegat La seva mort el va convertir en un símbol de resistència per molts joves activistes palestins. El 2017 es va difondre un vídeo des de Gaza en què al-Araj transmetia el lema: «Si vols ser intel·lectual, és millor que siguis compromès».

El seu amic Hamza Aqrabawi va afirmar: «Bassel era una guia per a la joventut, i va deixar empremta en tots els qui recullen la història palestina. Creia en un camí i va sacrificar la seva pròpia sang per ell» .

El novembre de 2018, l'editorial palestina Dar Rabal, amb seu a Jerusalem, va publicar les seves obres completes: 27 escrits (per exemple, Exiting Law and Entering Revolution i Live Like a Porcupine, Fight Like a Flea), juntament amb 90 entrades en línia, incloent-hi el famós text Why Do We Go to War?. El llibre porta per títol I Have Found My Answers (àrab: وجدت أجوبتي), extret de la seva voluntat prèvia a la mort, i en ell exalta el martiri palestí i la militància.

Referències

Categoria:Escriptors palestins Categoria:Nascuts el 1984 Categoria:Morts el 2017 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes cisjordans Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX