La Simfonia núm. 1, op. 40, d'Anton Rubinstein va ser composta el 1850 durant la seva estada a Sant Petersburg protegit de la gran duquessa Helena Pavlovna.
Origen i context La trajectòria de Rubinstein va fer un gir decisiu arran d'una trobada amb membres de la família imperial russa durant una estada a París. Quan va tornar a Rússia, a l'hivern de 1848, va rebre el suport de la gran duquessa Helena Pavlovna, princesa alemanya i cunyada del tsar. Gràcies al seu mecenatge, el 1859 va fundar la Societat Musical Russa i, tres anys més tard, el Conservatori de Sant Petersburg. El seu germà Nikolai, també pianista de gran talent, va seguir els seus passos establint institucions similars a Moscou.
Rubinstein es va apartar deliberadament de les arrels folklòriques russes i va orientar la seva obra cap a un llenguatge clarament centreeuropeu. El primer moviment, marcat com a allegro con fuoco, revela amb nitidesa l'empremta estilística de Felix Mendelssohn, amb qui mantenia una estreta amistat personal. L'escriptura de l'obra manté una línia plenament clàssica, amb especial relleu per al segon tema, de caràcter líric. El segon moviment, un allegro en forma dscherzo, inclou un trio cantabile per a cordes sostingut per pizzicati. El moderato, concebut en forma tripartida, evoca per moments la Marxa dels pelegrins de Mendelssohn. El moviment final, allegro, combina temes melòdics d'interès amb passatges que respiren clarament l'estil mendelssohnià, i fins i tot apareixen ressons de l'obertura de Les Hèbrides. Després d'una nova exposició del tema principal, una breu coda tanca la composició amb concisió.
Referències
Categoria:Simfonies del Romanticisme Categoria:Obres del 1850 Categoria:Obres d'Anton Rubinstein Categoria:Simfonies de la dècada del 1850