miniatura|Mapa medieval de Gal·les Rebel·lions gal·leses contra el domini anglès: durant la baixa edat mitjana al Gal·les medieval, el poble gal·lès va instigar rebel·lions en una sèrie de batalles i guerres abans i després de la conquesta de Gal·les al segle XIII per Eduard I. El 1283, tot Gal·les estava sota el control del Regne d'Anglaterra per primera vegada. Després, el 1400, després de segles de guerres intermitents a Gal·les, el descontentament del poble gal·lès amb el domini anglès a Gal·les va culminar amb la Revolta Gal·lesa, un important aixecament liderat per Owain Glyndŵr, que va aconseguir el control de facto sobre gran part del país en els anys següents. La rebel·lió es va esvair després del 1409, i després que es restaurés el control anglès complet el 1415, no hi va haver més rebel·lions importants contra Anglaterra als antics regnes de Gal·les.
Rebel·lions gal·leses de la baixa edat mitjana Els regnes medievals de Gal·les havien vist les rebel·lions com a conseqüència directa de la invasió normanda de Gal·les. Cap a la dècada del 1080, Gal·les s'havia fragmentat i els reis anglesos van aprofitar al màxim la situació, llançant 21 expedicions reials entre el 1081 i el 1267. La introducció dels senyors de la Marca pels normands va veure el desmantellament dels regnes a Gal·les. Aleshores, el rei Eduard I d'Anglaterra va presentar el seu fill com el nou príncep de Gal·les coronat el 1301. Això es va veure com una provocació extrema contra el poble gal·lès. Un segle més tard, Enric V d'Anglaterra va rebre el títol del seu pare, Enric IV d'Anglaterra, el 1399, cosa que es considera un factor que va contribuir a la proclamació d'aquest títol per part d'Owain Glyndŵr i a la posterior rebel·lió del 1400.
Prínceps d'Aberffraw, 1218–83 miniatura|Estàtua de marbre de Llywelyn l'Últim, Ajuntament de Cardiff. Llywelyn ab Iorwerth (Llywelyn el Gran), príncep d'Aberffraw, va ser el primer governant a unir Gal·les, obligant altres prínceps gal·lesos a sotmetre's-hi, i el 1218 Enric III d'Anglaterra el va reconèixer formalment com a Príncep de Gal·les al Tractat de Worcester. Tanmateix, el seu fill Dafydd ap Llywelyn va renunciar a totes les seves terres fora de Gwynedd. Va ser al seu nebot, Llywelyn ap Gruffudd, que va reunificar Gal·les una vegada més sota el seu regnat. Va governar del 1246 al 1282 i va utilitzar el títol de Príncep de Gal·les des del 1258 amb reconeixement escocès.
El novembre de 1276, Eduard I d'Anglaterra va declarar la guerra a Llywelyn ap Gruffudd per una sèrie de disputes, i el 1277 va conduir 15.500 homes a Gal·les. En adonar-se que la seva posició era desesperada, Llywelyn es va rendir sense batalla. Eduard va negociar un acord, en lloc d'una conquesta. La guerra va tornar a esclatar el 1282, com a resultat d'una rebel·lió del germà de Llywelyn , Dafydd ap Gruffydd, que estava descontent amb la recompensa que havia rebut d'Eduard el 1277. Eduard I va tornar a ser absorbit per la guerra, i aquesta vegada va recórrer a una guerra de conquesta.
La guerra va girar a favor d'Eduard quan Llywelyn ap Gruffudd va marxar inesperadament del nord de Gal·les cap a Builth, al centre de Gal·les. Va ser atret per una trampa i mort a la batalla del pont d'Orewin l'11 de desembre de 1282. Dafydd va assumir el lideratge de la força gal·lesa, però va ser capturat el 1283. Va ser arrossegat pels carrers de Shrewsbury per un cavall, penjat, estirat i esquarterat.
Després de la mort de Llywelyn i Dafydd, Eduard va posar fi a la independència gal·lesa, introduint l'ordenança reial de l'Estatut de Rhuddlan el 1284. L'estatut va ser un canvi constitucional que annexionava el Principat de Gal·les al Regne d'Anglaterra. L'estatut va introduir el dret consuetudinari anglès a Gal·les per als casos penals, mentre que els casos civils encara es tractaven segons les lleis gal·leses de Hywel Dda.
Rhys ap Maredudd, 1277–78 Rhys ap Maredudd era el besnet de Lord Rhys i va liderar una revolta gal·lesa al sud de Gal·les entre 1287 i 1288.
El 1277, Rhys ap Maredudd es va sotmetre al rei anglès Eduard I i va rendir el castell de Dinefwr, però se li va permetre conservar Dryslwyn. El 1282, Llywelyn ap Gruffydd va presentar "greus" en nom de Rhys contra els oficials reials de l'oest de Gal·les. Rhys es va abstenir de la revolta a l'oest de Gal·les i va ajudar Eduard a atacar Llanbadarn i patrullar Ceredigion en nom del rei anglès en absència del comandant reial.
Després de 1283, Rhys va ser reconegut com a dominus de Estretewy i li van concedir l'homenatge dels caps gal·lesos del nord de Carmarthenshire. Es va casar amb Ada de Hastings el 1285 i va rebre el castell de Newcastle Emlyn. Es va revoltar contra Eduard el 8 de juny de 1287 a Iscennen, expulsant Giffard; va continuar per l'oest de Gal·les fins a Llanbadarn i possiblement Brycheiniog. El regent va dirigir les tropes reials a Dryslwyn, que va ser presa de Rhys al voltant del 5 de setembre i finalment de Newcastle Emlyn el 20 de gener de 1288. Va fugir el 1289 i va escriure un escrit. que probablement intentaria escapar a Irlanda. Rhys va ser finalment capturat i executat el 1292 a York.
Madog ap Llywelyn, 1294–95 miniatura|Monument de pedra dedicat a Madog ap Llywelyn a l'església de Tots Sants, Gresford, Gal·les. Va morir el 1331. Un document gal·lès el descriu com "el millor home que mai hi ha hagut a Maelor Gymraeg". Madog ap Llywelyn, l'aleshores hereu del senyor de Merioneth (Merionethshire), va liderar una revolta gal·lesa el 1294-95 contra el domini anglès a Gal·les, i va ser proclamat "Príncep de Gal·les". El 29 de setembre de 1294, Madog es va posar al capdavant d'una revolta nacional. La revolta va ser una resposta als nous administradors reials al nord i oest de Gal·les i a la imposició d'impostos com el que es cobrava sobre una quinzena part de tots els béns mobles. Com a príncep reial descendent directament d'Owain Gwynedd i cosí llunyà de l'últim príncep d'Aberffraw (Dafydd ap Gruffudd, el germà executat de Llywelyn), Madog es va declarar el successor legítim i va assumir els títols reials dels seus predecessors, inclòs el de Príncep de Gal·les (un exemple del qual es pot veure al denominat Document de Penmachno). La revolta s'havia planejat durant mesos i els atacs es van produir el mateix dia a tot Gal·les. Mentre Madog actuava al nord, els atacs al centre i sud de Gal·les van ser liderats per Cynan ap Maredudd, Maelgwn ap Rhys i Morgan ap Maredudd de Gwynllwg a Glamorgan. Els líders rebels esperaven que a finals de setembre el rei Eduard i la major part de les seves forces serien a França en una campanya planificada. Tanmateix, a causa del mal temps, l'exèrcit d'Eduard encara no havia salpat i va cancel·lar ràpidament la campanya francesa per fer front a la revolta gal·lesa.
El desembre de 1294, el rei Eduard va dirigir un exèrcit al nord de Gal·les per reprimir la revolta, aturant-se a Wrexham, Denbigh, Abergele i altres llocs de camí al castell de Conwy, on va arribar poc abans de Nadal. La seva campanya va ser oportuna, ja que diversos castells continuaven en greu perill: el castell de Harlech va ser defensat en un moment donat per només 37 homes. El mateix Eduard va ser emboscat i es va retirar al castell de Conwy, perdent el seu tren d'equipatges. La ciutat de Conwy va ser incendiada i Eduard va ser assetjat fins que va ser alleujat per la seva armada el 1295.
La batalla crucial entre els homes de Madog i els de la corona anglesa va ser la batalla de Maes Moydog a Powys el 5 de març de 1295. Sorprès per un exèrcit liderat pel comte de Warwick, l'exèrcit gal·lès va recuperar la compostura i es va defensar amb èxit contra una càrrega de cavalleria anglesa utilitzant la formació de llucers "porc espí", o schiltron, una formació preferida pels exèrcits escocesos contra els cavallers anglesos. Tanmateix, les fletxes dels arquers anglesos van infligir grans pèrdues, i en una persecució dels gal·lesos des del camp de batalla, molts soldats gal·lesos es van ofegar intentant creuar un riu desbordat. Madog va escapar per poc d'aquest episodi amb vida i va ser fugitiu fins a la seva captura per Ynyr Fychan de Nannau i lliurament a John de Havering a Snowdonia a finals de juliol o principis d'agost de 1295.
Llywelyn Bren, 1316–17 miniatura|Castell de Caerphilly Llywelyn Bren va ser un noble que va liderar una revolta a Gal·les el 1316 durant el regnat del rei Eduard II d'Anglaterra. Quan se li va ordenar que comparegués davant del rei, Llywelyn va reunir un exèrcit d'homes gal·lesos de Glamorgan que van assetjar el castell de Caerphilly. La rebel·lió es va estendre per les valls del sud de Gal·les i altres castells van ser atacats, però aquest aixecament només va durar unes setmanes. Va marcar l'últim desafiament seriós al domini anglès a Gal·les fins als intents d'Owain Lawgoch d'envair amb el suport francès a la dècada de 1370. L'execució il·legal de Llywelyn Bren per part de Hugh Despenser el Jove va contribuir a conduir al derrocament final tant d'Eduard II com de Hugh.
Owain Lawgoch, 1372–78 miniatura|Una representació de la mort d'Owain a Mortagne a partir d'un manuscrit medieval. Owain és representat mort per una fletxa, en lloc de per un ganivet d'assassí. El maig de 1372 a París, Owain Lawgoch ( ) va anunciar que tenia la intenció de reclamar el tron de Gal·les. Owain va salpar de Harfleur amb diners prestats a Carles V. Owain va atacar primer l'illa de Guernsey, i encara hi era quan va arribar un missatge de Carles ordenant-li que abandonés l'expedició per anar a Castella a buscar vaixells per atacar La Rochelle.
El 1377 hi va haver informes que Owain estava planejant una altra expedició, aquesta vegada amb ajuda de Castella. El govern anglès, alarmat, va enviar un espia, l'escocès John Lamb, per assassinar Owain, a qui se li havia encomanat la tasca d'assetjar Mortagne-sur-Gironde a Poitou. Lamb es va guanyar la confiança d'Owain i el va apunyalar fins a la mort el juliol de 1378, cosa que Walker va descriure com "un trist final per a una carrera extravagant". El Rotlle d'Emissions de l'Escaquer, datat el 4 de desembre de 1378, registra "A John Lamb, un escuder d'Escòcia, perquè recentment va matar Owynn de Gales, un rebel i enemic del rei a França... 20 lliures". Owain va ser enterrat a l'església de St. Leger, prop de Cognac, França.
Amb l'assassinat d'Owain Lawgoch, la línia superior de la Casa d'Aberffraw es va extingir. Com a resultat, la reivindicació del títol de «Príncep de Gal·les» va recaure en les altres dinasties reials, la de Deheubarth i la de Powys. L'hereu principal en aquest sentit va ser Owain Glyndŵr, que descendia d'ambdues dinasties.
Owain Glyndŵr, 1400–16 miniatura|Pintura d'Owain Glyndŵr d'AC Michael La causa immediata i inicial de la rebel·lió d'Owain Glyndŵr és probablement la incursió a les seves terres per part del baró Grey de Ruthin i el lliurament tardà d'una carta que exigia a Glyndŵr que proporcionés serveis armats al rei Enric IV d'Anglaterra, així com la mediació injusta d'aquesta disputa per part del rei anglès. Glyndŵr va ser proclamat príncep de Gal·les a Glyndyfrdwy el setembre de 1400; i amb els seus exèrcits va procedir a atacar ciutats angleses al nord-est de Gal·les amb tàctiques de guerrilla, desapareixent a les muntanyes. Aliats de Glyndŵr, la família Tudor va capturar el castell de Conwy a la Pasqua de 1401. Va obtenir molt suport a tot Gal·les. El rei Enric va liderar diversos intents d'invasió de Gal·les, però amb un èxit limitat. El mal temps i les tàctiques de guerrilla de Glyndŵr van crear un estatus mític per a ell, un home en harmonia amb els elements que tenia control sobre el clima.