L'esquellada grossa, fonollada o herba esquellera (Rhinanthus pumilus) és una espècie hemiparàsita del gènere Rhinanthus que pertany a la família de les orobancàcies. Viu en prats més o menys frescals d'alguns països del sud d'Europa: Espanya, França, Itàlia, Grècia i els Balcans. Als Països Catalans es troba sobretot al nord de Catalunya (als estatges montà i subalpí inferior), però també (més rarament) a les muntanyes del Sud (Ports de Beseit) i fins al País Valencià (Alcalatén).
Descripció i distribució És una herba anual que pot arribar a créixer per sobre del mig metre d'alt i és tota ella un xic més robusta que l'esquellada petita, encara que les poblacions de les parts altes dels Pirineus solen ser més baixes i menys ramificades. Hom ha proposat una divisió intraespecífica per aquestes formes pirinenques (Rh. mediterraneus subsp. pumilus (Stern) P.Fourn.)
Atès que aquests caràcters són poc definitius, un dels trets més distintius per determinar-la correctament és la presència de pèls curts als calze i a les bràctees. De vegades són poc aparents i cal fer servir una lupa.
Taxonomia Les espècies del gènere Rhinanthus presenten una gran variabilitat interna. S'han descrit força taxons, amb categories taxonòmiques diferents, en funció de la importància donada per cada botànic a les diferències trobades. Moltes vegades es poden trobar formes intermedies i una gradació molt gran dels caràcters que fa que sigui difícil posar-se d'acord en quins tenen importància i per on s'ha de tallar.
Segons la flora dels Països Catalans el nom que més li escau seria Rh. mediterraneus (Stern.) Senn. que tindria dues subespècies: la mediterraneus pròpiament dita que viuria a les zones de menor altitud de la seva àrea de distribució, als estatges montà i subalpí, i que és una herba robusta i ramificada; i una altra planta més menuda (fins un pam d'alçada i poc ramificada) que viuria en ambients de muntanya i que ells consideren la subespècie pumilus (Stern.) P.Fourn.
Flora Iberica, en canvi, creu que Rh.mediterraneus és un sinònim de Rh.pumilus (Stern.) Pau i creu que aquest segon seria el nom acceptable. Aquest seria també el criteri que mantenen tant POWO com el Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya. A més esmenten que existeixen multitud de formes de transició que no permetrien separar les plantes més robustes de les més menudes com a dos taxons diferents i per tant els dos noms són sinònims.
Referències
Categoria:Orobancàcies