La goma de guaiac o resina de guaiac és un additiu alimentari. Prové de la resina de la fusta de dues espècies de guaiac (Guaiacum officinale i Guaiacum sanctum; pal sant), un tipus d'arbre de l'Amèrica central. A la Unió Europea, té assignat el codi E-314 i està classificat com a antioxidant.
De fórmula química 2,5-bis(4-hidroxi-3-metoxifenil)-3,4-dimetilfurà, fou un dels primers antioxidants mai aprovats. Se’n regulà l'ús als Estats Units d'Amèrica durant la dècada dels anys 1930 per a estabilitzar el llard i actualment tant als EUA com a la Unió Europea té un ús limitat com a antioxidant als olis alimentaris amb un màxim del 0.1% (1 g/kg). A la UE n’està estipulat el contingut, a més, en xiclets (límit de 1.5 g/kg) i a les salses derivades d'olis vegetals com la maionesa (600 mg/kg).
D'altra banda, la goma de guaiac s'afegeix també als envasos alimentaris com a antioxidant que migra progressivament des de l'envàs fins a l'aliment. Històricament, a més, s'ha fet servir com a reactiu per a avaluar el contingut d'hemoglobina i, en alguns casos menors, també com a agent gelificant (en formatges i melmelades), com a potenciador del gust i com a conservant.
Referències
Categoria:Antioxidants