L'humà de Kocabaş, o humà de Denizli, és el nom que es dona a un crani fòssil parcial atribuït a l'espècie Homo erectus, descoberta al 2002 a l'oest de Turquia, i datada d'entre 1,6 i 1,2 milions d'anys enrere. Trobat a prop del poble de Kocabaş, a la província de Denizli, aquesta peça és el fòssil humà més antic conegut a Turquia fins ara. És un exemple d'un possible primer vincle entre els fòssils contemporanis d'Àfrica i els primers rastres deixats pels humans a Europa, fa uns 1,5 milions d'anys.
Història El poble de Kocabaş es troba a 200 km a l'est-sud-est d'Esmirna, i a 150 km al nord-oest d'Antalya, a la província de Denizli.
El geòleg turc Mehmet Cihat va descobrir el fòssil de Kocabaş mentre treballava en pedreres de travertí a la conca de Denizli, al jaciment de Kocabaş. Mehmet Alçiçek estudiava formacions del Plio-Pleistocé i recollia fòssils de vertebrats que els treballadors de la fàbrica de Dalmersan deixaven de banda quan tallaven les lloses. La volta del crani es va trobar en fragments i ha estat parcialment reconstruïda.
La primera descripció, la feu John Kappelman i els seus col·legues el 2008.
Descripció El fòssil de Kocabaş mostra una lleu divergència de l'os frontal i una separació de les línies temporals de l'os parietal, cosa que el fa semblant als fòssils africans datats de fa més o menys 1 milió d'anys.
Té una marcada constricció postorbital, un tor supraorbital vorejat per darrere per un solc supratoral i que presenta per baix un incís i un tubercle supraorbitals, línies temporals en una posició moderadament alta que delimiten una zona infratemporal clarament inflada, que són trets comuns de l'Homo ergaster i l'Homo erectus. Kocabaş, però, es diferencia per les proporcions de l'os frontal (considerat fora del tor supraorbital), que és curt i ample, de l'Homo erectus asiàtic, en què l'escut frontal és més llarg. Comparteix aquesta disposició amb l'Homo erectus africà. miniatura|Província de Denizli a Turquia
Datació Un estudi del 2018 assigna una edat d'entre 1,6 milions d'anys i 1,2 milions d'anys a l'humà de Kocabaş. L'encreuament de referències entre paleomagnetisme i paleofauna ha produït aquesta edat aproximada.
Anàlisi La morfologia de l'os frontal permet diferenciar l'humà de Kocabas de les espècies Homo habilis i Homo georgicus, d'una banda, i de les espècies Homo heidelbergensis i Homo neanderthalensis, de l'altra.
El 2014, Amélie Vialet, investigadora del Museu dels humans de París, afirmava que l'humà de Kocabas presentava semblances amb l'Homo erectus africà, així com amb l'Homo erectus asiàtic, i per tant apareixia com a intermediari entre aquests dos grups, tot omplint un buit paleoantropològic, situant-se entre KNM ER 3733 (1,7 milions d'anys, Homo ergaster, llac Turkana oriental, Kenya) i Homo erectus d'Àsia, com ara l'humà de Pequín, l'humà de Sangiran (més recent que 0,78 milions d'anys) i l'humà de Nanking (aproximadament 0,64 milions d'anys).
El 2018, Amélie Vialet concloïa, després de noves anàlisis cladístiques de dades de morfometria 3D, que l'humà de Kocabas s'acostava més als fòssils africans que se solen atribuir a l'Homo ergaster i l'Homo erectus (KNM-OL 45500 (Kenya), Daka-Bouri Bou-VP-2/66 (Etiòpia), Buya UA 31 (Eritrea), datats de fa aproximadament 1 milió d'anys), i estava clarament separat de l'humà de Geòrgia i de l'Homo erectus asiàtic. L'humà de Kocabaş formaria part d'una història evolutiva diferent de la de l'Homo georgicus i donaria testimoni d'una migració posterior fora d'Àfrica. Hauria format part d'una altra expansió humana que, fa uns 1,5 milions d'anys, hauria arribat al Pròxim Orient des d'Àfrica. Amélie Vialet confirmà la seua anàlisi el 2019.
La població representada per l'humà de Kocabaş podria haver contribuït a l'assentament d'Europa a partir de fa 1,5 milions d'anys. L'espècie humana més antiga identificada a Europa, però, continua sent l'Homo antecessor, datat d'uns 860.000 anys. Els fòssils més antics trobats a Europa encara no s'han atribuït pas.
Referències
Categoria:Denizli Kocabas