Anton Sala-Cornadó (Tàrrega, Urgell, 8 d'octubre de 1929 - Barcelona, 1 de març de 2011) va ser un poeta i promotor cultural català.
Biografia Estudià peritatge químic i magisteri. Es donà a conèixer en l'Antologia poètica universitària del 1950, i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l'Escola Industrial. També participà en les associacions cíviques Centre Comarcal Lleidatà, la Rosa de Sant Martí i el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, i va col·laborar a les revistes Ponent i Saba poètica, i a les emissores Ràdio 4, Ràdio Associació de Catalunya, Ràdio Avui i Catalunya Ràdio. La seva poesia, diàfana i acolorida, rep influències tant de Joan Maragall i Joan Alcover com de Salvador Espriu. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres Aquest somni (1956) Galopant per la faula (1959) Suite pirinenca (1972) Nadal, un crit cap a la llibertat. (1978) Poemes de l'estaquirot (1979) Torno a encendre l'estel (1984) La vall dels ecos (1985) I finalment el silenci (1988) El rostre (1998) Obra poètica: obra publicada i inèdita (2000) La llum camina de puntetes per la carena (2002)
Enllaços externs "Anton Sala-Cornadó en el recuerdo" por Llorenç Vidal Antón Sala-Cornadó, un home d'esperit reflexiu i d'acció , entrevista a la revista Icària
Referències
Categoria:Promotors culturals catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors de l'Urgell contemporanis en català Categoria:Creus de Sant Jordi 1998 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Poetes catalans del sud contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud del segle XXI Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Artistes targarins Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX