Tres peces per a violoncel i piano, op. 8, va ser compost per Paul Hindemith el 1917 i es va estrenar el 12 de març de 1917 a la Kleiner Sallbau de Frankfurt, amb Maurits Frank (violoncel), Willy Renner (piano). Té una durada d'uns 18 minuts.
Representacions El primer a interpretar l'obra van ser Maurits Frank, amb qui més endavant el compositor coincidiria al Quartet Amar. El seu germà Rudolf Hindemith, violoncel·lista professional amb una carrera sòlida també el va interpretar.
Els tres moviments són: CapriccioPhantasiestück Scherzo
Anàlisi musical Les Tres peces per a violoncel i piano constitueixen una creació singular que sap arribar a la sensibilitat més profunda sense caure en cap excés sentimental ni en afectacions supèrflues. El darrer moviment, amb una energia que recorda lScherzo de la Sonata per a violoncel op. 65 de Britten, combina un impuls gairebé frenètic amb un humor subtil, fins a culminar en una expansió sonora plena d'exaltació i vitalitat.
Quan es compara amb altres composicions de Hindemith d'aquells anys, hi destaca una habilitat per assimilar influències diverses, tant de l'àmbit alemany com del francès, en el seu procés de recerca d'una veu pròpia. Tot i que el Capriccio'' mostra l'humor fi característicament francès, present també en altres peces del mateix moment, és sobretot el diàleg intens amb la música de Max Reger el que ressona amb força. Són especialment “regerianes” les constants alternances de compàs i d'harmonia implícita dins d'un llenguatge essencialment diatònic i sempre densament contrapuntístic. Igualment, es poden reconèixer ecos dels atavismes de Reger en els motius i en les figuracions d'acompanyament amb accent rococó.
Referències
Categoria:Obres de Paul Hindemith Categoria:Composicions musicals del 1917 Categoria:Composicions per a violoncel Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1910