miniatura|Mapa dels dialectes del lígur amb el genovés de tonalitats carabasses al centre de la Ligúria. El genovés és el dialecte lígur, una llengua romànica com el català, francès, portuguès o italià, més extens i amb més importància històricament per ser el dialecte de la ciutat de Gènova. La gramàtica genovesa compartix molts trets amb les llengües romàniques, sobretot amb aquelles de la seua família.
L'article Hi ha tres tipus d'articles: definit, indefinit i els partitius. Els articles definits indiquen un element específic dins d'una oració, mentre que els articles indefinits, un element genèric.
Articles definits Masculí singular: o, lo, l' (davant de vocal). Femení singular: a, la l' (davant de vocal). Masculí plural: i. Femení plural: e, le l' (davant de vocal).
L'article definit, a més, coincidix amb el pronom clític de subjecte de tercera persona del singular «Lê o/a», que s'utilitza per a diferenciar-ne el gènere.
- L’ægua a sciòrte da-o bronzin.
- O l’ea un comprimento.
En genovés, com en català, s'utiliza tradicionalment l'article davant els noms propis, així: O Zane, a Cristinn-a, l'Anna.
Articles indefinits Masculí: un, 'n (després de vocal). Femení: unna, 'na (després de vocal).
Sovint, de manera parlada trobem afèresi en ambdós articles, no només després d'una vocal. És per això que es pot trobar escrit d'ambdues maneres en molts contextos. En genovés urbà, on la /y/ àtona ha esdevingut /i/, també es pot vore escrit: in i inna.
Article partitiu El partitiu és bàsicament la preposició «de» més l'article definit que pertoque segons gènere i nombre, donant les següents combinacions: Masculí Femení Singular do da Plural di de
El nom El substantiu en genovés, com el català, es caracteritza per dos gèneres i dos nombres, mentre que no presenta ni neutre i ni dual. Per la proximitat geogràfica i la influència històrica, hi ha moltes correspondències amb els noms italians, tot i que s'hi troben excepcions: artâ (altar), sciô (flor) i giassa (església), totes tres femenines.
A continuació, trobem les principals decinències per a marcar el gènere i nombre dels substantius: Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení pluralTraducciómeistromeistrameistrimeistremestrepoetapoetessapoetipoetessefàn eceçión i italianîximi cómme colêga ò giòmetrapoetaleitâleitæaleitæleitæelleterfiggeufiggeuafiggeufiggeuejoveprofessôprofessôaprofessoîprofessôea parlâ corente a tende a'deuviâ ascì profesoressa e profesoresseprofessorcugnoucugnâcugnæcugnæcunyatpescoupescheuiapescoeipescheuiepescadorbaccanbaccañabaccañibaccañepatrócan—chen [kɛŋ]—gos/cagambao [ˈgaŋbɔw]—gambai [ˈgaŋbaj~ej]—gamba—canson—cansoincançózeneisezeneisezeneixizeneixigenovéspaise—paixí—paísnaso—naxi—nas
Plurals invariables Com ja s'ha vist en algun cas de la taula anterior, hi ha certes paraules que mantenen la forma en singular i plural. Aquests son els casos generals:
-eu (o figgeu → i figgeu) -in (o scappin → i scappin) -æ (a veitæ → e veitæ) -ê (a mogê → e mogê) -e femení (a ciave → e ciave) -en (o terren → i terren) -un (o/a commun → i/e commun)
L'adjectiu L'adjectiu és una categoria gramatical on cauen aquelles paraules que expressen qualitats d'un nom. En genovés, seguixen les mateixes normes de gènere i nombre que aquests i es solen col·locar després del nom que acompanyen, encara que no sempre.
Les preposicions Preposicions simples de = de a = a da = des / des de in, inte (abans de l'article) = en con = amb in sce = sobre / damunt pe = per / per a tra / fra = entre
Preposicions compostes Quan les preposicions cauen abans d'un article definit, aquests es combinen donant les següents formes: {| class="wikitable" |+ ! ! o ! a ! l''' ! i! e|- ! de|do|da|de l|di |de |- ! a |a-o [ɔw] |a-a |a l|a-i |a-e [ɛː] |- ! da |da-o [dɔw] |da-a |da l|da-i |da-e [dɛː] |- ! in/inte |into |inta |inte l|inti |inte |- ! con |co-o [kuː] |co-a [kwaː] |con l|co-i [kwiː] |co-e [kweː] |- ! in sce |in sciô |in sciâ |in sce l|in scî |in scê |- ! pe |pe-o [pɔw] |pe-a [pja] |pe l|pe-i |pe-e |} Com es pot observar, la preposició «con» perd la -n en contacte amb l'article, el que provoca l'allargament de la vocal d'aquest. Excepcionalment, açò també ocorre amb l'article indefinit «un/unna»:
- Vëi l'ò visto co-un amigo. [ˈveːi lɔ ˈvistu kwiːŋ aˈmiːɣu]
- A l'é apreuvo a çenâ co-unna compagna do travaggio. [aˈle apɾøːvu a senaː kwiːna kuŋˈpaɲa du tɾaˈvad͡ʒu]
Cal destacar que hi ha preposicions articulades que deriven de la preposició «in»: ne-o, ne-a, ne-l', ne-i, ne-e; però són formes introduïdes al s. XVIII seguint el model italià. Tot i això, hui en dia conviuen amb les tradicionals derivades de la preposició «inte». En qualsevol cas, també és possible trobar, en alguns topònims, formes patrimonials derivades de «in» com ara ino Campo o ino Prion.
En genovés, és possible l'ús pleonàstic de les preposicions, sobretot de «de», el que les fa més comunes que a unes altres llengües:
- Comme t'ê bella, Zena, vista de de lasciù.
- Son chinou de d'in letto.
- Ghe n'é de beseugno.
Fonotàctica En genovés, la fonotàctica o "prosòdia" és molt important ja que constituïx l'accent típic en que hom associa en Itàlia al dialecte o, fins i tot, la llengua en general. Inclou canvis en el timbre, la intensitat, la durada o l'entonació. Els més importants son els següents:
Caiguda de la síl·laba post-tònica en sintagmes o expressions comunes. En conseqüència, ambdues paraules es comporten com si foren una sola: bello òmmo [bɛˈlɔmu], quello öxello [kwelɔːˈʒelu], vaddo in letto [ˈvaðiŋ letu]. Desplaçament de la tonicitat: doe [duːe] → doe paròlle [dweː paˈɾɔle]. Mutació de les vocals finals de paraula en contacte amb una altra vocal a continuació: L'é ciù bello o strónscio che o [kɔw] cöo. Dame a valixe a mi [ˈdamaː vaˈliːʒa mi]. Quand'o a [ˈkwaŋðwaː] vedde. Doî pe un [pøŋ]. Canvis causats per la ene velar /ŋ/: Si va precedida d'un diftong decreixent, la semivocal s'elidix: O l'é negòu into [ŋeˈɣɔŋtu] treuggio. Si va precedida per una vocal llarga, s'acurta: æña [ɛŋa] (arena), però Viozæna [vjuˈzɛːna] (La Viosèna).
El pronom El pronom manca de significat propi dins el discurs i s'utilitza en lloc d'un altre element de l'oració, que sovint és un substantiu. Una característica pròpia de les llengües gal·loitàliques és l'ús de pronoms clítics de subjecte que son obligatoris, és a dir, no es poden elidir. En genovés, però, només se'n conserva l'ús per a la segona i tercera persona del singular.Pronoms forts+ 1ra sing Mi 2na sing Ti 3ra sing Lê 1ra pluNiatri/e, noî 2na pluViatri/e, voscià, voî 3ra pluLiatri/e, lô Els pronoms «noî» i «voî» son poc utilitzats, però. La partícula subratllada es correspon al pronom clític obligatori i s'apostrofa si la següent paraula comença per vocal:
- T'ê pròpio 'n besugo.
- O l'ea a casa do Feipin.
Altres pronoms personals son: quarchedun/ña, quarcun/ña (algú); çertidun/ña, dötréi/dötræ (alguns); quarche (algun), nisciun/ña (cap).Pronoms feblesPersonaSingularPluralprocíticenclíticprocíticenclític1rareflexiu me / m|me |se / s''' |se|- !acusatiu/datiu |me / m |me|ne / n|ne |- ! colspan="2" |2na | te / t|te |ve / v|ve |- ! rowspan="3" |3ra !reflexiu | se / s|se |se / s''' |se|- ! acusatiu |ô, â / l |lo, la|î, ê|li, le|- !datiu | colspan="4" |ghe / gh |- ! colspan="2" rowspan="2" |Adverbials |ne / n |ne|— |— |- |ghe / ghghe—— Al contrati que en català, els pronoms febles en genovés no es combinen entre sí, pel que combinacions del tipus "m'hi" o "l'hi" no succeïxen, però s'apliquen les normes fonotàctiques corresponents. La forma elidida dels pronoms només ocorre quan el verb que acompanyen comença per vocal.
S'ha de parar compte amb el pronom «ghe», que només substituïx complements de lloc i no qualsevol complement encapçalat per la preposició "a" com en català.
Possessius Els possessius han patit les mateixes evolucions fonètiques que els substantius pel que fa al nombre i el gènere. Com que això els fa sovint invariables, es col·loca l'article determinat com en català: PosseïdorSingularPlural Masculins Femenins Masculins Femenins 1ra sing.o mæa mæi mæe mæ 2na sing.o teu/tòa teu/tòi teu/tòe teu/tò 1ra pl.o nòstroa nòstrai nòstrie nòstre 2na pl.o vòstroa vòstrai vòstrie vòstre3ra sing./pl.o seu/sòa seu/sòi seu/sòe seu/sò
Demostratius +A propLluny Singular PluralSingularPlural Masculísto / questosti / questiquelloquelli Femenísta / questaste / questequellaquelle Les formes «sto» i «questo» coexistixen tot i que la primera és més comuna. El genovés no té pronoms neutres com el català "això" o l'italià "ciò", pel que utilitza els demostratius. No obstant això, al pronom «sto» se li afegix un chì (aquí): sto chì (açò/això); i és invariable.
El pronom mæximo (mateix) és un cas particular dins les llengües de la família del lígur, ja que s'ha conservat. Aquest pronom, que també es pot utilitzar d'adjectiu, té flexió de gènere i nombre com en català i segueix les mateixes normes ja descrites. També es pot substantivar: o mæximo o a mæxima (el mateix), depenent del parlant. Tradicionalment, el neutre en lígur es construïx amb el femení, però el dialecte genovés té tendència a fer-lo des del masculí. + Singular Plural Masculímæximomæximi Femenímæximamæxime
Interrogatius, exclamatius i relatius Chi = Qui Cöse = Què Perché/pe cöse = Per què → perché = perquè Quande = Quan Comme = Com Quæ = Que/quins... → o/a/i/e quæ = el/la/els/les quals
El pronom «quande» és generalment invariable, però alguns parlants el flexionen en gènere i nombre.
Els pronoms relatius che (que), chi (qui) s'utilitzen de la mateixa manera que els catalans.
El verb El verb en genovés es conjuga generalment segons el gènere i nombre del subjecte, però no sempre. Quan el verb precedeix el subjecte, es conjuga en masculí singular malgrat el subjecte siga plural o femení, com en:
- Gh'é de parolle, i no ghe son de parolle.
- Chi ghe vegniva e famigge, i no ghe vegnivan e famigge.
- O l'é arivòu l'ôa, i no a l'é arrivâ l'oa.
- O me scciupou 'na coæ de leze, i no a me scciupâ 'na coæ de leze.
Respecte l'ús dels auxiliars, seguix les normes generals de les llengües romàniques que en tenen dos, excepte quan un complement o objecte directe és substituït per un pronom i aquest hi interactua. Així, encara que el verb preferent siga ëse (ser), es conjugarà amb avei (haver):
- Me l'ò accattou, i no me o son accattou.
- A-o cheu o se l'a piggiâ, i no a-o cheu o se l'é piggiâ.
Verb ëse +IndicatiuPresentPerfetMi son Ti t'ê
Lê o/a l'é
Niatri semmo
Viatri sei
Liatri son/enMi son stæto/a Ti t'ê stæto/a
Lê o/a l'é stæto/a
Niatri semmo stæti/e
Viatri sei stæti/e
Liatri son/en stæti/eImperfetPlusquamperfetMi ea / eo
Ti t'ëi
Lê o/a l'ea
Niatri eimo / emo
Viatri ëi
Liatri eanMi ea / eo stæto/a Ti t'ëi stæto/a
Lê o/a l'ea stæto/a
Niatri eimo / emo stæti/e
Viatri ëi stæti/e
Liatri ean stæti/eFuturFutur perfetMi saiò
Ti ti saiæ / sæ
Lê o/a saià / sâ
Niatri saiemo / sæmo
Viatri saiei / sai
Liâtri saian / sanMi saiò stæto/a
Ti ti saiæ / sæ stæto/a
Lê o/a saià / sâ stæto/a
Niatri saiemo / sæmo stæti/e
Viatri saiei / sai stæti/e
Liâtri saian / san stæti/eCondicionalCondicional perfetMi saieiva / sæ
Ti ti saiësci / sæsci
Lê o/a saieiva / sæ
Niatri saiëscimo / sæscimo
Viatri saiësci / sæsci
Liatri saieivan / sænMi saieiva / sæ stæto/a
Ti ti saiësci / sæsci stæto/a
Lê o/a saieiva / sæ stæto/a
Niatri saiëscimo / sæscimo stæti/e
Viatri saiësci / sæsci stæti/e
Liatri saieivan / sæn stæti/eSubjuntiuPresentPerfetche mi segge / sæ che ti ti seggi
che lê o/a segge / sæ
che niatri seggemmo / seggimo
che viatri seggei / seggiæ
che liatri seggian / seggenche mi segge / sæ stæto/a che ti ti seggi stæto/a
che lê o/a segge / sæ stæto/a
che niatri segemmo / seggimo stæti/e
che viatri seggei / seggiæ stæti/e
che liatri seggian / seggen stæti/eImperfetPlusquamperfetche mi foïse / fïse che ti ti foïsci / fïsci
che lê o/a foïse / fïse