La torre Simon és un edifici de Tona (Osona) catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història L'obertura de la carretera a mitjan i la descoberta d'aigües sulfuroses el 1874, va fer que gran part de la burgesia barcelonina triés aquest municipi com a lloc d'estiueig. En passar-hi llargues temporades, hi construïren les seves pròpies torres o xalets. Aquest procés va consolidar-se amb la inauguració de l'estació de Balenyà i l'acabament de la xarxa de carreteres que comunicaven Tona amb Barcelona i Manresa.

El 1918, Francesc Simon i Font, copropietari de l'editorial Montaner i Simon i responsable, juntament amb Ramon de Montaner i Vila i Josep Roqueta i Bes, de la construcció del balneari Roqueta, va encarregar a l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial la construcció de la seva residència d'estiueig. Les obres foren executades pel constructor local Pau Casas i Guiu, i duraren fins al 1923. Francesc Simon va morir el 17 de maig d'aquell mateix any, i la casa seria ocupada a l'estiu per a la seva extensa família, romanent tancada la resta de l'any, quan el senyor Molina, avi dels gerents del Col·legi Pive, antic Hotel del Parque, se n'encarregava del manteniment i la vigilància.

Durant la Guerra Civil, moltes famílies de refugiats provinents de Madrid s'instal·laren en diverses torres de Tona, entre les quals hi havia la torre Simon. A finals de la dècada dels 1950, la torre passà a mans de la segona generació, i als 1960, va ser venuda a unes monges de Barcelona, que la van reconvertir en una residència-hospital per a nens , que hi passaven els estius.

En aquell moment, Josep Roqueta adquirí la torre per a fer-ne apartaments, però el projecte no va tenir èxit i la posà en venta. Durant aquest període, entrà en un estat de deteriorament progressiu, fet que provocà una reacció popular de defensa. A finals del 1979, s'hi varen celebrar unes Jornades Culturals a iniciativa del jovent de Tona, així com una sèrie d'activitats sobre temes relacionats amb les arts, amb l'objectiu de promoure-hi un casal cultural. Finalment, el Josep Roqueta vengué la torre a Joan Ros, que la va convertir en habitatge plurifamiliar, però el 1999, va ser adquirida per Jordi Verdaguer i Montse González, responsables del restaurant La Ferreria, per a convertir-la en un hotel i restaurant.

Descripció Es tracta d'una gran mansió de tres cossos bàsics, dos simètrics a banda i banda i un central més elevat. El cos central és de planta rectangular i dues torres, una adossada i l'altra sobresortint de la coberta. La primera és de dimensions més grans, de planta quadrada té finestres de mig punt a la façana. La segona és a manera de campanar amb una teulada a quatre vessants acabada en punta i penell al cim. La disposició de la coberta del cos central és a quatre vents tot i que varia a la part central i anterior. El material emprat és la teula àrab envernissada de dos colors.

La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat seguint la tradició de les cases pairal de la zona, i una balconada amb pedra treballada a manera d'escultura amb dues figures humanes. A la porta del balcó d'una sola obertura, testera recta i llinda d'una sola peça. Hi trobem una barreja d'estils amb columnes jòniques, una llinda amb traces gòtiques amb un medalló d'estil barroc, columnetes als brancals i un entaulament decorat amb un relleu de factura neoclàssica. Les obertures es disposen de forma simètrica respecte de l'eix central. En les cantonades hi ha medallons de pedra sota una cornisa de maó vist. Amb relació a les façanes laterals, hi trobem dues galeries amb vuit arcades semicirculars amb columnes de pedra eixamplades a la part central. Les teulades acaben amb ràfecs sostinguts per cartel·les de maó que formen diferents sanefes decoratives.

Totes les obertures combinen l'arc rebaixat o la forma rectangular. HI estaca també la decoració d'obra vista així com el joc volumètric de les cobertes. La sincronia entre les diferents parts de l'edifici està molt ben trobada. Aquesta diversitat de formes, elements, materials i tècniques és típicament modernista, però tots ells estan disposats d'acord amb una gran sobrietat neoclàssica.

Referències

Vegeu també

Torre Simon (Gràcia) Casa Francesc Simon Edifici Montaner i Simon

Categoria:Patrimoni monumental de Tona Categoria:Edificis de Tona