El díscol (en grec antic: ), també conegut com El rondinaire o El malcarat, és una comèdia grega de Menandre.
Història L'obra, estrenada en l'arcontat de Demògenes al gener del 317 abans de la nostra era en el concurs de Lenees, en què guanyà el primer premi, es considerà perduda durant molt de temps fins que se'n descobrí una còpia escolar en un lot de papirs trobats a Egipte al 1950-1951 i fou adquirida per Martin Bodmer, que la va donar a la seua fundació (Papyrus Bodmer IV, Ginebra). Fins aleshores, només se'n coneixien fragments de pergamins, còdexs de pergamí o papir, i algunes cites conservades per altres autors. És l'única obra completa de Menandre que tenim, i més en general l'única obra completa de la Nova Comèdia.
El seu redescobriment entre els papirs de Bodmer el va anunciar l'hel·lenista Victor Martin el 1957 i fou publicat el 1959.Ménandre, Le Dyscolos, éd. trad. Jean-Marie Jacques, Paris, Les Belles Lettres, 1963 édition, 1976.
El díscol va inspirar Molière —que sols podia conéixer el tema de l'obra, perquè encara no s'havia trobat— per al tema d'El misantrop (1666).
Argument Sòstrat, fill d'un ric llaurador del demos de Filé, s'ha enamorat de la filla de Cnemon, un vell camperol irascible que rebutja la companyia dels altres. Malgrat l'ajut de Gòrgies, el germanastre de la xica, no aconsegueix proposar-li matrimoni al vell, fins que aquest cau al seu pou, on és rescatat per Gòrgies. Llavors, Cnemon deixa aquest a càrrec de la gestió de sa casa. Gòrgies casa la seua germanastra amb Sòstrat, que, a canvi, li ofereix la mà de la seua germana. Al final, tothom es reuneix al banquet ofert pel déu Pan, inclòs Cnemon, dut allà per la força d'un esclau i el cuiner.
Personatges Els personatges de l'obra mostren un cert grau de filantropia. En el primer nivell, un excés de convivència està representat per alguns personatges menors de l'obra. En el segon, i possiblement el millor, la convivència o la filantropia, l'exhibeixen Gòrgies i Sòstrat. Mentre que Sòstrat té un caràcter agradable i és l'amfitrió perfecte, Gòrgies és un exemple de la moral de la virtut. Gòrgies corre el risc d'esdevenir un cínic, com Cnemon, si la seua situació econòmica continua sent tan greu com és. Amb aquestes etapes, Menandre dona al públic una imatge de la transformació de les persones de l'obra.
Aquests són els personatges que il·lustren aquesta idea:
Pan Controla els elements de l'obra, i actua com a força impulsora per posar-la en marxa. És el déu de la fertilitat del jardí i del camp, en què té lloc l'obra.
Sòstrat Un atenenc que caça al bosc. S'enamora de la filla de Cnemon a causa de la interferència de Pan.
Cal·lípides El pare de Sòstrat, un atenenc ric.
Mare de Sòstrat No s'anomena en l'obra.
Chaireas Un criat roí que podria descriure's com un "paràsit" per a Sòstrat.
Pírries Un esclau de la família de Sòstrat. Resideix a la casa familiar.
Getes Un esclau de la família de Sòstrat. Resideix a la casa de camp.
Cnemon El "ronyós" que dona nom a l'obra. És el pare de la xica de qui Sòstrat s'enamora i el padrastre de Gòrgies.
Mirrina L'exdona de Cnemon i mare de Gòrgies. Se'n va a viure amb Gòrgies per escapar del mal humor del marit. .
Filla de Cnemon La filla no especificada de Cnemon, de qui Sòstrat s'enamora.
Gòrgies Mig germà de la filla de Cnemon, que ajuda a Sòstrat en els seus plans per a obtenir l'aprovació de Cnemon per a casar-se amb la seua germana.
Daos Un esclau de Gòrgies.
Simiche Una dona gran esclava de Cnemon.
Sikon Un cuiner contractat per la família de Sòstrat.
Menandre descriu els personatges esclaus com a individus intel·ligents i independents que actuen seguint els seus desigs i objectius, alhora que consideren la fortuna dels amos. Aquests personatges influeixen en les històries d'altres personatges de classe alta, sense canviar-los directament. L'obra demostra i examina el sistema de classes socials de l'època i en dona moltes perspectives mitjançant cada personatge.
Notes i referències
Categoria:Comèdies Categoria:Obres literàries de l'antiga Grècia