La Cultura Laterza és la darrera cultura eneolítica d'algunes àrees del sud d'Itàlia abans del començament de l'edat del bronze. Es va desenvolupar durant el mil·lenni III. Com la majoria de les cultures de la prehistòria tardana d'aquest estat, es caracteritza per la forma i la decoració de la ceràmica descoberta en jaciments. La va definir el 1966 F. Biancofiore després de l'excavació de la necròpolis epònima situada al nord-oest de Tàrent, al sud de la Pulla.Biancofiore F., 1967, La necropoli Eneolitica di Laterza, origini e sviluppo dei gruppi "protoappenninici" in Apulia, Origini, vol. I, p. 195-300 (toscà).Biancofiore F., 1971, Origini e sviluppo delle civiltà preclassiche nell'Italia sud-orientale, Origini, vol. 5, p. 193-309 (toscà). Cipolloni Sampo M., Calattini M., Palma di Cesnola A., Cassano S., Radina F., Bianco S., Marino D. A., Gorgoglione M. A., Bailo Modesti G., avec la collaboration de Grifoni Cremonesi R., 1998, L’Italie du Sud, in Guilaine J., Atlas du Néolithique européen. L’Europe occidentale, E.R.A.U.L., vol. 46, Paris, p. 9-112 (toscà).
Durant molt de temps, aquesta cultura només la documentaven jaciments molt rars,Ceccanti M., Cocchi D., 1980, Aspetti del primo Eneolitico pugliese, Studi per l'Ecologia del Quaternario, vol. 2, p. 181-185 (toscà). essencialment funeraris.Biancofiore F., 1979, La civiltà Eneolitica di Laterza, in Adamsteanu D., Biancofiore F., Cremonesi G., D’Andria F., Geniola A., Palma di Cesnola A., La Puglia dal Paleolitico al Tardoromano, Milano, p. 128-149 (toscà). Algunes recerques més recents i excavacions exhaustives, sobretot a l'àrea de Roma i al nord de la Campània, han permés ara conéixer-ne els pobles.Anzidei A. P., Zarattini A., 2007, Il Neolitico e l'Eneolitico nel Lazio centro-meridionale. Aspetti culturali e scelte insediamenti, in Bietti A., Strategie di insediamento fra Lazio e Campania in età preistorica e protostorica, Atti della XL Riunione Scientifica, Roma, Napoli, Pompei, 30 novembre – 3 dicembre 2005, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 1, p. 79-100 (toscà).Anzidei A. P., Carboni G., Castagna M. A., Celant A., Cianca M., Egidi R., Favorito S., Funiciello R., Giordano G., Malvone M., Tagliacozzo A., 2007, L'abitato eneolitico di Osteria del Curato-via Cinquefrondi : nuovi dati sulle facies archeologiche di Laterza e Ortucchio nel territorio di Roma, in Bietti A., Strategie di insediamento fra Lazio e Campania in età preistorica e protostorica, Atti della XL Riunione Scientifica, Roma, Napoli, Pompei, 30 novembre – 3 dicembre 2005, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 2, p. 477-508 (toscà).Fugazzola Delpino M. A., Salerno A., Tagliacozzo A., Tiné V., Vanzetti A., 2003, Una comunità della facies di Laterza nella pianura campana : L'àrea "Forum" di Gricignano – US NAVY (CE), in Bernabò Brea M., Bietti Sestieri A. M., Cardarelli A., Cocchi Genick D., Grifoni Cremonesi R., Pacciarelli M., Le comunità della preistoria italiana, studi e ricerche sul neolitico e le Età dei Metalli, Castello di Lipari, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Atti della XXXV Riunione Scientifica, Chiesa di S. Caterina, 2-7 giugno 2000, 2 vol., Firenze, vol. 1, p. 199-214 (toscà).Anzidei A. P., Carboni G., 2007, Nuovi contesti funerari eneolitici dal territorio di Roma, in Martini F., La cultura del morire nella società preistoriche e protostoriche italiane, Origines, Firenze, p. 177-186 (toscà).
Cronologia i distribució geogràfica La posició cronològica d'aquesta cultura també ha estat esclarida per investigacions recents.Carboni G., Anzidei A. P., 2013, L’Eneolitico recente e finale nel Lazio centro-meridionale: una puntualizzazione sullo sviluppo e la durata di alcuni aspetti culturali sulla nase delle più recenti datazioni radiometriche, in Cocchi Genick D., Cronologia assoluta e relativa dell'Età del Rame in Italia, Atti dell'Incontro di Studi, Università di Verona, 25 giugno 2013, Qui Edit, Verona, Vol. I, p. 91-118 (toscà).Passariello I., Talamo P., D’Onofrio A., Barta P., Lubritto C., Terrasi F., 2010, Contribution of Radiocarbon Dating to the Chronology of Eneolithic in Campania (Italy), Geochronometria, vol. 35, p. 25-33 (toscà).Pacciarelli M., 2011, L’Eneolitico della Calabria tirrenica: nuovi dati sull'articolazione cronoculturale, Origini, vol. XXXIII, p. 249-302 (toscà).Talamo P., 2006, L'aspetto campano di Laterza in Irpinia, in Gravina A. (Ed), Atti del 26° Convegno nazionale sulla Preistoria – Protostoria – Storia della Daunia, San Severo 10-11 dicembre 2005, Archeoclub d’Italia, San Severo, p. 57-70 (toscà). Es va desenvolupar sobretot entre el 2950 i el 2350 abans de la nostra era, però n'hi ha diferències entre zones. Apareix al sud-oest de la península Itàlica, a la Pulla i la Basilicata. Després arriba al centre del Laci. A la Campània es produeix uns segles més tard. Allà substitueix la Cultura del Gaudo.Voza G., 1975, Considerazioni sul Neolitico e sull'Eneolitico in Campania, Atti della XVII Riunione Scientifica, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, p. 51-84 (toscà).Bailo Modesti G., 1998, L'evidenzia di Pontecagnano, in Bailo Modesti G., Salerno A., 1998, Pontecagnano II, 5. La necropoli eneolitica, L'età del Rame in Campania nei villaggi dei morti, Annali dell'Istituto Orientale di Napoli, sezione di Archeologia e Storia Antica, quad. N. 11, Napoli, p. 31-82 (toscà).Talamo P., 2008, Le aree interne della Campana centro-settentrionale durante le fasi evolute dell'Eneolitico : osservazioni sulle dinamiche culturali, Origini, vol. XXX, p. 187-220 (toscà). A vegades, aquestes dues cultures s'associen als mateixos jaciments, com ara a Salve, al sud de la Pulla.Ingravallo E., Aprile G., Dell'Anna S., 2010, Notiziario – Masseria Profichi – Masseria Don Cesare (Salve, Prov. di Lecce), Rivista di Scienze Preistoriche, vol. LX, p. 388-389 (toscà).
La influència de la Cultura de Laterza en regions més llunyanes és visible en certes decoracions i formes de ceràmica. Així, a la necròpolis de Selvicciola, al nord del Laci, van trobar un gerro de tipus Laterza, mentre que aquest jaciment s'atribueix a la Cultura de Rinaldone.Cocchi Genick D., 2009, Correlazioni tra l'Eneolitico siciliano e peninsulare, Origini, vol. XXXI, p. 129-154 (toscà). Les decoracions de tipus Laterza també s'han trobat en ceràmica descoberta en altres jaciments del centre d'Itàlia, Grifoni Cremonesi R., 2009, Quelques observations à propos de l’Âge du cuivre en Italie centrale, in De Méditerranée et d'ailleurs... Mélanges offerts à Jean Guilaine, Archives d’Écologie Préhistorique, Toulouse, p. 323-332. com ara a Maddalena di Muccia, a les Marques.Manfredini A., Carboni G., Conati Barbaro C., Silvestrini M., Fiorentino G., Corridi C., 2005, La frequentazione eneolitica di Maddalena di Muccia (Macerata), in Preistoria e Protostoria delle Marche, Atti della XXXVIII Riunione Scientifica, Portonovo, Abbadia di Fiastra 1-5 ottobre 2003,Istituto Italiano du Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 1, p. 433-444 (toscà).Silvestrini M., Manfredini A., Radi G., 2005, L'abitato di Maddalena di Muccia (Macerata). Problemi e prospettive di ricerca, in Preistoria e Protostoria delle Marche, Atti della XXXVIII Riunione Scientifica, Portonovo, Abbadia di Fiastra 1-5 ottobre 2003,Istituto Italiano du Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 1, p. 221-229 (toscà). A Osteria del Curato - via Cinquefrondi, a prop de Roma, es va descobrir una tomba que contenia ceràmica feta en tres estils diferents, corresponents a les cultures del Gaudo, Rinaldone i Laterza.
A l'àrea de Roma, la Cultura de Laterza fou substituïda per la Cultura d'Ortucchio, que cresqué sota la influència del vas campaniforme entre aproximadament el 2670 i el 2550 abans de la nostra era,Carboni G., Anzidei A. P., 2013, L’Eneolitico recente e finale nel Lazio centro-meridionale: una puntualizzazione sullo sviluppo e la durata di alcuni aspetti culturali sulla nase delle più recenti datazioni radiometriche, in Cocchi Genick D., Cronologia assoluta e relativa dell'Età del Rame in Italia, Atti dell'Incontro di Studi, Università di Verona, 25 giugno 2013, Qui Edit, Verona, Vol. I, p. 91-118 (toscà). mentre que alhora continuaren existint i evolucionant en altres zones. A Pantano Borghese, a prop de Roma, es va descobrir un jaciment atribuït a una fase avançada de la Cultura de Laterza, mentre que tots els jaciments veïns contemporanis pertanyien a la Cultura d'Ortucchio. Per tant, és un enclavament cultural.Tagliacozzo A., 2011, Pantano Borghese (Montecompatri, Roma). Un insediamento preistorico nel territorio gabino, in Ghini G. (Ed), Settimo Incontro di Studi sul Lazio e la Sabina, Atti del Convegno, Roma, 9-11 marzo 2010, Lazio e Sabina, vol. 7, Edizioni Quasar, Roma, p. 189-201 (toscà).
Per contra, trobem en la Cultura de Laterza influències de cultures veïnes, com ara de la Cultura de Cetina, que correspon al final de l'eneolític a Dalmàcia.Recchia G., 2002, I siti costieri garganici e i loro rapporti transmarini tra l'Eneolitico ed Età del Bronzo, in Negroni Catacchio N., Paesaggi d'Acque, Preistoria e Protostoria in Etruria, Atti del Quinto Incontro di Studi, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, vol. 1, p. 331-342 (toscà).
Estil de vida Com la majoria de cultures neolítiques i eneolítiques d'Itàlia, la població vivia sobretot de l'agricultura i la ramaderia, com ho demostren les restes òssies d'animals domèstics (ovelles, cabres, bestiar boví, porcs), les restes de plantes domèstiques i la presència d'eines com ara moles de pedra. El pastoralisme pot haver-ne estat important en algunes zones. El descobriment de ganxos d'os testimonia la pràctica de la pesca, però aquesta activitat podria ser-hi marginal. Les restes testimonien la pràctica d'activitats artesanes, com la producció de teixits (fusaioles i pesos de teler) o la producció d'objectes metàl·lics.
Ús del sòl i hàbitat Els jaciments de la Cultura de Laterza s'estengueren en contextos ambientals variats, tot i que es van afavorir les zones favorables a l'agricultura. En algunes àrees, hi ha una continuïtat en l'ocupació dels jaciments. Així, a la Pulla, la majoria dels jaciments d'aquesta cultura ja estaven ocupats durant la Cultura de Piano Conte i encara estan ocupats després de la fi de la Cultura de Laterza, durant la Cultura de Cellino san Marco.Gravina A., 1999, La Daunia centro-occidentale. Frequentazione, ambiente e territorio fra neolitico finale, eneolitico ed età del Bronzo, in Gravina A., 19° Convegno Nazionale sulla Preistoria, Protostoria, Storia della Daunia, San Severo, 27-29 Novembre 1998, Archeoclub d’Italia, sedi di San Severo, San Severo, Tomo Primo, p. 83-141 (toscà). A l'àrea de Roma, la majoria dels jaciments de la Cultura de Laterza encara estan ocupats durant la Cultura d'Ortucchio. Aquest és el cas del jaciment d'Osteria del Curato a via Cinquefrondi.
En aquest jaciment, les cabanes de la fase de Laterza tenen forma el·líptica i eren fetes de materials peribles. En aquesta mateixa ocupació, es trobà una sitja, llars de foc i un forn.Anzidei A. P., Barbaro B., Carboni G., Castagna A., Celant A., Egidi R., Favorito S., Malvone M., Spadoni D., 2010, Geomorphological and environmental transformations during the recent prehistory: a reconstruction of the landscape and the peopling of the territory southeast of Rome, in Funiciello R., Giordano G., The Colli Albani Volcano, Geological Society for IAVCEI, Bath, p. 339-353. L'arquitectura de les cabanes del jaciment de Gricignano d'Aversa, al nord de la Campània, n'és idèntica.
Les coves també s'empren per donar refugi, si més no temporal, als vius, i com a llocs d'enterrament per als morts.
Produccions de materials Ceràmica