Peg Birmingham (nascuda el 1955) és una filòsofa estatunidenca, que exerceix de professora de filosofia a la Universitat DePaul. Gran part del seu treball s'ha centrat en l'obra de Hannah Arendt, al pensament de la qual es considera que va fer una profunda contribució, tot i que el seu interès també s'ha estès àmpliament a altres matèries, principalment a la filosofia social i política moderna, així com a la teoria feminista.
Educació i carrera professional El 1978 es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Wisconsin-Green Bay, abans de traslladar-se a la Universitat Duquesne, on el 1980 i 1986 va obtenir el màster i el doctorat en filosofia, respectivament. Després de doctorar-se, va acceptar un nomenament com a professora assistent de filosofia a l'Institut Marista (des de 2025, Universitat Marista), on hi va romandre fins al 1990. A continuació es va traslladar al campus de la Universitat Pace de Nova York com a professora assistent de filosofia i becària d'Edward J. Mortola. El 1992, va acceptar un nomenament a la Universitat DePaul com a professora titular de filosofia. També és editora de la revista Philosophy Today.
Àrees de recerca Ha contribuït amb un gran nombre de capítols de llibres, una entrada d'enciclopèdia i una dotzena d'articles revisats per experts sobre sobre Arendt, Agamben, Foucault, Heidegger, Hobbes i Rousseau. La major part de l'obra de Birmingham s'ha centrat o s'ha basat en els escrits de Hannah Arendt, tot i que, malgrat el minimalisme moral d'Arendt, Birmingham és una de maximalista. A Hannah Arendt and the Right to Have Rights: The Predicament of Common Responsibility, Birmingham rebutja les afirmacions que la noció d'Arendt d'un «dret a tenir drets» bàsic és fonamentalment errònia, i argumenta que el dret a tenir drets (és a dir, pertànyer a un estat que respecta els drets) és quelcom que hauria de ser garantit per la humanitat, tot i que Birmingham reconeix que no està segura que això sigui realment pràctic. Birmingham considera que Arendt ha construït la noció del «dret a tenir drets» de manera que tingui sentit en un món que manca d'humanitat universal. Així mateix, considera que l'obra d'Arendt, en conjunt, es tracta d'un esforç per construir aquesta noció sense els conceptes d'humanitat compartida, raó, autonomia individual i altres justificacions comunes darrere de la idea d'un «dret a tenir drets».
Obres Dissensus Communis: Between Ethics and Politics (Koros, 1996, coeditat amb Philippe van Haute) Hannah Arendt and the Right to Have Rights: The Predicament of Common Responsibility (Indian UP, 2006) Aporia of Rights: Citizenship in an Era of Human Rights (Bloomsbury, 2014, coeditat amb Anna Yeatman) Hannah Arendt and Political Glory: Earthly Immortality in an Age of Superfluousness (Edinburgh University Press, 2025)
En català s'ha publicat Conjugar violència i acció / Conjugating violence and action, una edició bilingüe català-anglès, publicada l'any 2025 pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), després de participar l'1 de desembre de 2023 en el seminari monogràfic sobre Hannah Arendt titulat «Conjugar el present. Les paraules heretades de Hannah Arendt».
Referències
Categoria:Filòsofs estatunidencs Categoria:Professors de filosofia Categoria:Professors de la Universitat DePaul Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1955