Modelització d'avaluació integrada (MAI) o modelització integrada ( MI ) és un terme que s'utilitza per a un tipus de modelització científica que vincula les principals característiques de la societat i l'economia amb la biosfera i l'atmosfera en un marc de modelització únic. L'objectiu de la modelització d'avaluació integrada és donar cabuda a la formulació de polítiques informades, generalment en el context del canvi climàtic, tot i que també en altres àrees del desenvolupament humà i social. Tot i que el detall i l'abast de les disciplines integrades varien molt segons el model, tota la modelització d'avaluació climàtica integrada inclou processos econòmics, així com processos que produeixen gasos d'efecte hivernacle. Altres models d'avaluació integrats també integren altres aspectes del desenvolupament humà com l'educació, la salut, les infraestructures, i la governança.

Aquests models estan integrats perquè abasten múltiples disciplines acadèmiques, com ara l'economia i la ciència del clima, i per a models més complets també sistemes energètics, canvi d'ús del sòl, agricultura, infraestructura, conflictes, governança, tecnologia, educació i salut . La paraula avaluació prové de l'ús d'aquests models per proporcionar informació per respondre preguntes polítiques. Per quantificar aquests estudis d'avaluació integrada, s'utilitzen models numèrics. La modelització d'avaluació integrada no proporciona prediccions per al futur, sinó que estima quins són els possibles escenaris.

Hi ha diferents tipus de models d'avaluació integrats. Una classificació distingeix models basats en processos i en costos. Els models basats en processos quantifiquen les vies o escenaris de desenvolupament futurs i proporcionen informació detallada i sectorial. També hi ha models que agreguen els costos del canvi climàtic i la mitigació del canvi climàtic per trobar estimacions dels costos totals del canvi climàtic. Un segon tipus de classificació distingeix entre models que extrapolen patrons actuals de l'economia a través d'equacions economètrics o models que determinen solucions econòmiques òptimes des de la perspectiva d'un planificador social, assumint l'equilibri de l'economia.

Models basats en processos miniatura|Emissions anuals de gasos d'efecte hivernacle en els diversos escenaris climàtics NGFS 2022, basades en el model REMIND-MAgPIE de l' Institut de Recerca de l'Impacte Climàtic de Potsdam El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) s'ha basat en models d'avaluació integrada basats en processos (PB-IAM ) per quantificar escenaris de mitigació. S'han utilitzat per explorar diferents vies per mantenir-se dins dels objectius de la política climàtica, com ara l'1,5 Objectiu de °C acordat a l'Acord de París. A més, aquests models han sustentat la recerca, inclosa l'avaluació de polítiques energètiques, i simulen les vies socioeconòmiques compartides (Shared Socioeconomic Pathways). Entre els marcs de modelització més destacats s'inclouen IMAGE, MESSAGEix, AIM/GCE, ] GCAM, REMIND- MAgPIE, WITCH-GLOBIOM., i MEDEAS. Tot i que aquests escenaris són molt rellevants per a les polítiques, la interpretació dels escenaris s'ha de fer amb cura.

Limitacions Tots els models numèrics tenen limitacions. Encara més en els àmbits de les ciències socials i de la sostenibilitat, on les decisions són urgents i hi ha interessos diferents per part de diferents actors implicats (el que en estudis de ciència i tecnologia s'anomena ciència post-normal).

Els models d'avaluació integrada per al canvi climàtic, en particular, han estat durament criticats per hipòtesis problemàtiques que van conduir a sobreestimar considerablement la relació cost/benefici per mitigar el canvi climàtic mentre es basaven en models econòmics inadequats per al problema. El 2021, la comunitat de models d'avaluació integrada va examinar les llacunes en el que es va anomenar "espai de possibilitats" i com es podrien consolidar i abordar millor. En un document de treball del 2021, Nicholas Stern argumenta que els IAM existents són inherentment incapaços de capturar les realitats econòmiques de la crisi climàtica en el seu estat actual de ràpid progrés.

Els models que utilitzen metodologies d'optimització han rebut nombroses crítiques diferents, una de les principals es basa en les idees de la teoria de sistemes dinàmics, que entén els sistemes com a canviants sense un camí o estat final determinista. Això implica un nombre molt gran, o fins i tot infinit, d'estats possibles del sistema en el futur amb aspectes i dinàmiques que no poden ser coneguts pels observadors de l'estat actual del sistema. Aquest tipus d'incertesa al voltant dels estats futurs d'un sistema evolutiu s'ha anomenat incertesa "radical" o "fonamental". A més, les metodologies d'optimització habitualment minimitzen els costos o maximitzen la utilitat en termes monetaris, obviant la gran diversitat possible d'objectius diferents. Això ha portat alguns investigadors a demanar ampliar la exploració de possibles futurs i incrementar la recerca de modelització d'escenaris alternatius que encara no han rebut una atenció substancial, per exemple, escenaris de post-creixement.

A causa de l'alta rellevància política de l'avaluació integrada, particularment mitjançant l'ús de models d'avaluació integrada (MAI), en el Grup de Treball III (Mitigació) de l'IPCC, aquests models també s'han convertit en objecte d'investigació en diversos enfocaments científics crítics, com ara els Estudis de Ciència i Tecnologia o l'Ecologia Política. En aquest sentit, es demostra que els models contribueixen a l'establiment de l'agenda política. Això es fa particularment evident en el cas de les emissions negatives. Aquesta crítica se centra menys en els detalls tècnics que en els impactes socials de supòsits suposadament neutres i en la mateixa pràctica científica. S'entén que el procés de recerca està configurat per condicions socials, polítiques i econòmiques, com ara cultures epistèmiques, relacions de poder institucional i expectatives polítiques de ciència "útil". D'aquesta manera, els models d'avaluació integrada poden legitimar involuntàriament les condicions socials existents. Per contrarestar-ho, s'ha proposat l'ús de models en combinació amb altres mètodes, o fins i tot enfocaments artístics. Crítiques més radicals, en canvi, defensen la recerca participativa amb una orientació visionària —per exemple, a través del concepte d' utopia categòrica— per tal d'explorar vies o futurs de transformació alternatius, inclosos els que estan situats més enllà d'una estructura econòmica capitalista .

Referències

Enllaços externs Societat d'Avaluació Integrada Revista d'Avaluació Integrada

Categoria:Ciències ambientals