Els Magarola foren una família noble catalana originària d'Esparreguera (Baix Llobregat), amb una branca establerta a Barcelona des del . Diversos membres destacaren en l'àmbit polític i judicial, amb càrrecs a la Reial Audiència del Principat de Catalunya, al Consell de Cent de Barcelona i al Consell Suprem d'Aragó. una branca de la família ostentà el títol de comte dels Quadrells sobre el lloc dels Quadrells, prop de la Molsosa (Solsonès).
Història A mitjan , Francesc d'Asís Magarola del Mas hi residia amb la seva esposa Gabriela. El seu fill Alfons Magarola, batejat a Esparreguera el 2 de febrer de 1569, es casà amb Maria de Claramunt i fou pare de Josep Magarola.
Paral·lelament, una altra branca sorgí d'Antoni de Magarola, natural d'Esparreguera i establert a Barcelona com a apotecari. Del seu matrimoni amb una Mercader en nasqueren diversos fills, entre els quals Jaume de Magarola, també apotecari, ciutadà honrat i conseller de Barcelona. Aquest darrer es casà amb Catalina Famades i foren pares de Miquel Joan de Magarola i Famades (1589-1653). El 1613 fou nomenat ciutadà honrat de Barcelona i el 1623 conseller segon del Consell de Cent. Posteriorment, exercí com a oïdor de la Reial Audiència del Principat i acabà assolint el càrrec de regent del Consell Suprem d'Aragó. El 1643 rebé privilegi de noblesa, i morí el 1653 a Madrid. El seu fill Josep de Magarola i de Grau fou abat del monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon (1645–1676) i 104è President de la Generalitat de Catalunya (1665 - 1668).
Altres personatges destacats de la nissaga Pere de Magarola i Fontanet, nascut a Vallromanes (Vallès Oriental) cap al 1575 i mort a Lleida el 1634, fou eclesiàstic i oncle de Miquel Joan de Magarola i Famades. Fill d'un apotecari, desenvolupà una carrera destacada dins l'Església catalana. Fou successivament prior de Santa Anna (1618-1622), bisbe d'Elna (1622-1627), bisbe de Vic (1627-1634) i finalment bisbe de Lleida (1634). El 1623 exercí com a president de la Diputació del General de Catalunya. És autor de diverses obres religioses, com l’Epítome de la imatge de la Verge Maria de la Victòria del lloc de Tuïr, els Miragles de la Benaventurada Concepció de la Verge Maria (1616) i les Constitucions sinodals (Vic, 1628). Jeroni Jacint de Magarola i de Grau (1634-1709), I comte dels Quadrells. Fill de Miquel Joan de Magarola i de Jerònima de Grau, estudià dret i exercí de doctor i jutge de la Reial Audiència de Catalunya. El 1640, la família patí l'assassinat del seu germà Magí de Magarola, degollat pels revoltats al convent dels caputxins de Granollers. El títol de comte dels Quadrells li fou concedit el 1707 pel rei arxiduc Carles d'Àustria, en el context de la Guerra de Successió. La senyoria dels Quadrells, situada prop de la Molsosa, l'havia heretada dels seus pares, que l'havien comprada anteriorment. Morí el 1709, poc després de rebre el títol.
Pere de Magarola i Llupià assistí a les Corts de 1655, 1665 i 1668. Es casà amb Maria Descatllar, i el seu fill Vicenç de Magarola i Descatllar enllaçà amb el llinatge Amigant. La seva néta Josepa de Magarola i Amigant esdevingué marquesa de Sant Romà i es casà amb José Sánchez de la Bárcena, cavaller de l'orde d'Alcántara. Josep de Magarola i de Grau fou abat del monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon (1645–1676) i President de la Generalitat de Catalunya (1665 - 1668). La seva família era originària d'Esparreguera favorable a la corona.
Referències
Magarola