miniatura|455x455px|Resolució 67/19 Nacions Unides, de 29 de novembre de 2012. La Resolució 67/19 de l'Assemblea General de Nacions Unides va acordar l'admissió de Palestina com a Estat observador no membre. Salvant els drets ja adquirits per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), l'estatus de Palestina a l'ONU va passar de ser una "entitat no membre" de l'Organització a un "Estat no membre".

La resolució va ser aprovada el 29 de novembre de 2012 en la 67a sessió de l'Assemblea General, coincidint amb el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí i amb el 65è aniversari de la Partició de Palestina.

La resolució va ser aprovada per una àmplia majoria de l'Assemblea (138 de 193 països), tot i que va comptar amb el rebuig frontal de l'Estat d'Israel, part implicada en el conflicte àrab-israelià, i altres vuit estats.

Aquesta resolució va resultar clau en l'àmbit del conflicte arabo-israelià, ja que va ser un reconeixement implícit de l'Estat de Palestina i la seva sobirania sobre els territoris ocupats per Israel des de 1967. No obstant això, la delegació palestina no va aconseguir accedir a l'ONU com a membre de ple dret, atès és necessari l'aprovació de Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Un altre fet rellevant d'aquesta resolució és el fet que, en ser reconeguda per l'ONU com a "Estat no membre", Palestina va poder sol·licitar al Tribunal Penal Internacional d'investigar Israel per crims de guerra, cosa que va succeir al començament de 2015.

Antecedents miniatura|430x430px|Delegats de l'ONU aplaudint després del reconeixement de Palestina (resolució 67/19) El 22 de novembre de 1974 l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 3237, en la qual convidava l'OAPa participar en els períodes de sessions de l'Assemblea "en qualitat d'observadora", així com a participar i treballar en totes les reunions internacionals convocades sota l'auspici de l'Assemblea General i en altres òrgans de les Nacions Unides.

En la resolució 43/177 del 15 de desembre de 1988, l'Assemblea General "va prendre coneixement" de la proclamació de l'Estat de Palestina per part del Consell Nacional de Palestina (15 de novembre de 1988). En aquesta mateixa resolució també es va decidir que, a partir de llavors, el sistema de Nacions Unides faria servir la designació "Palestina" en lloc de "Organització per a l'Alliberament de Palestina", sense perjudici de les funcions i qualitat d'observadora de l'OAP.

El 2011, durant la 66a sessió de l'Assemblea General, Mahmud Abbas va sol·licitar l'ingrés de Palestina com a membre de ple dret. No obstant això, la iniciativa (coneguda com a Palestina 194) perquè fos reconegut com a Estat membre de l'Organització mai no va ser sotmesa a votació pel Consell de Seguretat, requisit indispensable per a l'ingrés, donat que només comptava amb vuit vots favorables dels 15 països que integren el Consell de Seguretat (un menys de la majoria necessària incloent el vot favorable de tots els membres permanents, segons el que es disposa en l'Article 27 de la Carta de les Nacions Unides). En aquest sentit, els Estats Units van anunciar la seva intenció de vetar la resolució en el cas de ser sotmesa a votació en el Consell de Seguretat valent-se de la seva condició de membre permanent.

El 31 d'octubre de 2011, la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va admetre a Palestina com a estat membre. La decisió va ser efectiva el 23 de novembre de 2011.

Resultats miniatura|520x520px|Sentit de la votació dels Estats membres de les Nacions Unides respecte a l'admissió de Palestina com a Estat observador no membre.     

A favor (138) l'Afganistan, Angola, Antigua i Barbuda, l'Aràbia Saudita, Algèria, l'Argentina, Armènia, Àustria, l'Azerbaidjan, Bangladesh, Bahrain, Bèlgica, Belize, Benín, Bhutan, Bielorússia, Birmània, Bolívia, Botswana, el Brasil, Brunei, Burkina Faso, Burundi, Cap Verd, Cambodja, Qatar, Txad, Xile, la Xina, Xipre, Comores, Congo, Corea del Nord, la Costa d'Ivori, Costa Rica, Cuba, Dinamarca, Dominica, l'Equador, Egipte, El Salvador, Unió dels Emirats Àrabs, Eritrea, Espanya, Etiòpia, Filipines, Finlàndia, França, el Gabon, Gàmbia, Geòrgia, Ghana, Granada, Grècia, Guinea, Guinea-Bissau, Guyana, Hondures, l'Índia, Indonèsia, l'Iraq, l'Iran, Irlanda, Islàndia, Illes Salomó, Itàlia, Jamaica, el Japó, Jordània, el Kazakhstan, Kenya, el Kirguizstan, Kuwait, Laos, Lesotho, el Líban, Líbia, Liechtenstein, Luxemburg, Malàisia, Maldives, Mali, Malta, el Marroc, Maurici, Mauritània, Mèxic, Moçambic, Namíbia, el Nepal, Nicaragua, el Níger, Nigèria, Noruega, Nova Zelanda, Oman, el Pakistan, el Perú, Portugal, República Centreafricana, República Dominicana, Rússia, Saint Kitts i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia, Sao Tomé i Príncipe, el Senegal, Sèrbia, Seychelles, Sierra Leone, Síria, Somàlia, Sri Lanka, Swazilàndia, Sud-àfrica, el Sudan, el Sudan del Sud, Suècia, Suïssa, Surinam, Tailàndia, Tanzània, el Tadjikistan, Timor Oriental, Trinidad i Tobago, el Turkmenistan, Turquia, Tuvalu, Tunísia, Uganda, l'Uruguai, l'Uzbekistan, Veneçuela, el Vietnam, el Iemen, Djibouti, Zàmbia i Zimbàbue.

En contra (9) el Canadà, els Estats Units, Israel, Illes Marshall, Micronèsia, Nauru, Palau, Panamà i República Txeca.

Abstencions (41) Albània, Alemanya, Andorra, Austràlia, Bahames, Barbados, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Camerun, Colòmbia, Corea del Sud, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Fiji, Guatemala, Haití, Hongria, Letònia, Lituània, Macedònia, Malawi, Moldàvia, Mònaco, Mongòlia, Montenegro, Països Baixos, Papua Nova Guinea, Paraguai, Polònia, el Regne Unit, República Democràtica del Congo, Ruanda, Romania, Samoa, San Marino, Singapur, Togo, Tonga i Vanuatu.

Absents (5) Guinea Equatorial, Kiribati, Libèria, Madagascar i Ucraïna.

Vegeu també Annex: Estats membres de les Nacions Unides

Referències

Categoria:Conflicte arabo-israelià