Anne de Joyeuse, primer duc de Joyeuse,Anne era en aquella època un nom epicè. va ser un líder militar durant les Guerres de religió a França i un dels favorits del rei Enric III. Nascut a finals de 1560, probablement al castell de Joyeuse (a la regió de Vivarais), va morir el 20 d'octubre de 1587 a la batalla de Coutras.

Membre de la Casa de Joyeuse, va ostentar el títol de baró d'Arques, baró hereditari del Llenguadoc, vescomte i després duc de Joyeuse. Durant els anys 1581-1587, va ser, juntament amb el duc d'Épernon, un dels dos col·laboradors més propers del rei, la proximitat del qual li va valer el títol d'arximenor. Va servir com a almirall de França i governador de Normandia.

Biografia Nascut el 1560, potser al castell de Joyeuse, on el seu pare s'allotjava durant el mes de setembre (o al castell de Couiza, on la seva família es va establir el 1552, o a Avinyó segons Pierre de Vaissière), era fill de Guillaume de Joyeuse i Marie de Batarnay. Era fillol del conestable Anne de Montmorency. Tenia quatre germans: Henri, futur comte de Bouchage i frare caputxí, François, futur arquebisbe de Narbona i cardenal, Antoine Scipion, i Claude. També era cosí de Diane de Poitiers a través del seu avi Imbert de Batarnay.

Va assistir al Collège de Navarre a París des de l'agost de 1572, després d'estudiar al Collège de Tolosa i rebre classes de Théodore Marcile i George Critton.

A partir de 1577, va acompanyar el seu pare en campanyes contra els hugonots al Llenguadoc i a l'Alvèrnia. Es va guanyar les gales al costat d'Henri Gibert de la Guyardière i en companyia de cent homes d'armes. Després va ser cridat a la cort. El 1579, va rebre el comandament d'una companyia d'ordenances del rei i després va esdevenir governador del Mont Saint-Michel. El 1580, va participar en el setge de La Fère (allà va ser ferit). miniatura|esquerra|Pavana a la cort d'Enric III, Escola Francesa, Museu del Louvre. Durant molt de temps es va creure que aquesta pintura representava el casament d'Anna de Joyeuse, però aquesta interpretació ara s'ha descartat. Entre els favorits, segons Mainbourg (Història de la Lliga), era "el menys odiós de tots", "gentil, servicial, civil i amable amb tothom".

Es va convertir en el favorit del rei Enric III, que el va omplir de favors: el 18 de setembre de 1581 es va casar amb Margarida de Lorraine-Vaudémont (1564-1625), filla de Nicolau de Lorraine, duc de Mercœur, i de Joana de Savoia-Nemours, i germanastra de la reina de França. Va ser un matrimoni desigual entre una princesa d'una casa sobirana estrangera i un cavaller francès. La parella va rebre més de 300.000 corones del rei en casar-se. A l'agost, el vescomtat de Joyeuse va ser elevat a ducat-noble, tenint precedència sobre tots els altres ducs i pars excepte els prínceps de sang. El rei també li va oferir la terra i el senyoriu de Limoux. Les cartes d'erecció del vescomtat de Joyeuse a Ducat-Noblea especifiquen que Guillem, el pare d'Anna, li havia donat les terres de Joyeuse, i que la vinculació de Joyeuse a la corona es remunta a Carles VII i Lluís XI, ja que Lluís II de Joyeuse s'havia casat amb Joana de Borbó, filla del rei (de fet, es va casar amb Joana Louvet, germana de Marie Louvet, esposa del bastard d'Orleans, comte de Dunois), Enric III va erigir Joyeuse en un Ducat-Noble en benefici de "la nostra estimada i estimada cosina Annet de Joyeuse". Amb motiu d'aquest casament, el 15 d'octubre de 1581 es va representar el primer gran ballet de la cort francesa, que va aparèixer l'any següent amb el títol de Ballet comique de la Royne.Comique au sens de pièce représentée et pas simplement dansée. A petició de la reina Lluïsa de Lorena-Vaudémont, el coreògraf Balthazar de Beaujoyeulx havia dissenyat un espectacle de cinc hores que combinava dansa, cant i declamació. La música és de Jacques Salmon (nascut el 1545) i Girard de Beaulieu, mentre que Nicolas Filleul de La Chesnaye va escriure els textos, i Jacques Patin (mort el 1587) va dissenyar els decorats i el vestuari. Originalment ballada per la reina i les dames de la cort, l'obra es considera un dels avantpassats directes de la forma operística, que va aparèixer uns anys més tard a Itàlia, amb Eurídice de Jacopo Peri (1600).

Anne de Joyeuse va ser nomenat Gran Almirall de França l'1 de juny de 1582 i ascendit a Cavaller de l'Orde del Sant Esperit el 31 de desembre. El 24 de febrer de 1583 va ser nomenat governador de Normandia. El 1584 va esdevenir governador de Le Havre. Aquell mateix any, a la mort del duc d'Anjou, se li va atorgar el govern del ducat d'Alençon, i el seu germà, du Bouchage, el d'Anjou. El 1585, va lluitar per seguir les vacil·lacions del rei entre Enric de Navarra i la Santa Lliga de París. miniatura|170px|esquerra|Batalla de Coutras, on va morir el duc de Joyeuse, gravat en color de Frans Hogenberg.

Anne de Joyeuse va comandar una expedició contra els protestants a Poitou, però va alienar la bona voluntat d'Enric III fent massacrar 800 hugonots a La Mothe-Saint-Héray el 21 de juny de 1587 (coneguda com la "Massacre de Saint-Éloi").

Rebut fredament a la cort, va creure que podria escapar de la desgràcia reial tornant a lluitar contra les tropes del rei Enric de Navarra (futur Enric IV de França). Al capdavant de 1.000 homes, el duc de Joyeuse va partir cap a Velay i Limagne, on havia de recaptar diners i subministraments. Va ocupar Brioude, després va atacar fortaleses (castell de Malzieu) i pobles (Marvejols), que van ser saquejats. Es va deixar atreure pel rei de Navarra i, el 20 d'octubre de 1587, va atacar les tropes protestants a Coutras (Gironda), però la seva infanteria i cavalleria van ser delmades. Anne de Joyeuse es va rendir, però va ser reconegut i mort d'un tret de pistola. El seu funeral es va celebrar a París a l'església dels Grans Agustins. Està enterrat a Montrésor (Indre-et-Loire).

Entre els 2.000 catòlics morts hi havia el germà petit d'Anne, Claude de Joyeuse, senyor de Saint-Sauveur (1569–1587), també enterrat a Montrésor.

Referències

Bibliografia

.

, ,

Enllaços externs

Recursos de belles arts: Museu Britànic Retrat d'Anne, duc de Joyeuse, en oració davant d'una crucifixió [arxiu], oli sobre taula d'Étienne Dumonstier, Christie's.

Categoria:Almiralls de França Categoria:Nascuts el 1560 Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Persones de l'Ardecha Categoria:Morts el 1587 Categoria:Militars d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Morts a la Gironda