Alfonso Lasso Sedeño (Olmedo, – Palma, 21 d'agost de 1607) fou un eclesiàstic i administrador reial espanyol, arquebisbe de Càller, bisbe de Mallorca i virrei interí tant de Sardenya com de Mallorca. És considerat un dels prelats representatius del model de govern eclesiàstic i polític de la Monarquia Hispànica del .
Biografia Nascut probablement a Olmedo, Alfonso Lasso Sedeño estudià al Col·legi de Sant Antoni de Porta Coeli de Sigüenza, on rebé una sòlida formació teològica i jurídica. Fou ordenat sacerdot el 1574 i inicià la seva carrera a la cúria de Toledo, on fou arxidiaca de Maqueda i confessor del cardenal Gaspar de Quiroga, figura influent a la cort de Felip II de Castella.
El 12 d'octubre de 1587 el papa Sixte V el nomenà bisbe de Gaeta (als Estats de Nàpols), i el 7 de febrer de 1588 fou consagrat bisbe pel cardenal Enrico Caetani.
Etapa de Sardenya El 7 de febrer de 1596, el papa Climent VIII el promogué a arquebisbe de Càller, capital eclesiàstica de Sardenya, territori sota domini de la Corona d'Aragó. Durant el seu episcopat a Càller exercí també, entre 1597 i 1599, el càrrec de virrei interí de Sardenya, a causa de l'absència del titular Antoni Coloma i Saa.
Com a arquebisbe, Lasso Sedeño es distingí per la seva activitat reformista i pel seu interès en la vida cultural i artística. Promogué la inspecció de beneficis eclesiàstics i la restauració de temples, alhora que fomentà la producció d'art religiós local. Sota el seu govern treballaren pintors com Pietro Nurchi, Ursino Buonocore i Bartolomeo Castagnola, vinculats al primer barroc sard.
Etapa de Mallorca El desembre de 1604, Felip III i la Santa Seu acordaren el seu trasllat a la diòcesi de Mallorca, per substituir el bisbe Joan Vic i Manrique de Lara, considerat reformista. Lasso Sedeño residia aleshores a Valladolid, prop de la cort, i no arribà a Mallorca fins a finals d'agost de 1605.
El primer de setembre de 1605 realitzà la seva entrada solemne a Palma, i l'onze de setembre consagrà a la Seu de Mallorca el seu successor a Càller, Francisco Esquivel, antic inquisidor de l'illa.
Durant el seu breu episcopat mallorquí, Lasso Sedeño promogué reformes econòmiques i administratives dins la diòcesi, amb la finalitat de reduir el nombre de beneficis eclesiàstics i adaptar-los a les rendes reals existents. Tot i aquestes mesures, la Seu de Mallorca mantenia encara uns tres-cents eclesiàstics.
El 19 de maig de 1606 morí el virrei Ferran Sanoguera, i fou substituït provisionalment pel procurador reial Pere de Vivot, que també morí el 27 de maig. Davant aquesta doble vacant, el Gran i General Consell envià una ambaixada a la cort, i el rei Felip III nomenà Lasso Sedeño virrei interí.
Entre maig i novembre de 1606, el bisbe exercí simultàniament els màxims poders eclesiàstic, civil i militar de Mallorca. El seu govern, tot i breu, fou considerat prudent i eficaç; assegurà la continuïtat de l'administració reial i mantingué la pau social fins a l'arribada del nou virrei, Joan de Vilaragut, al novembre del mateix any.
Lasso Sedeño morí a Palma el 21 d'agost de 1607. Fou enterrat a la Seu de Mallorca, probablement a la capella del Santíssim o a la de Sant Pere, tot i que no es conserva cap rastre material del seu sepulcre.
Referències
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Bisbes de Mallorca Categoria:Alumnes de la Universitat de Sigüenza Categoria:Persones de la província de Valladolid Categoria:Nascuts al segle XVI