Joan Sanç de Cardona Vilaragut (València, 14 d'octubre de 1562 – Palma, 22 de novembre de 1610), conegut també com Joan de Vilaragut i Sanç o Joan Sanç de Vilaragut i Sanç, fou un noble i militar valencià, senyor de les baronies d'Olocau, Llanera, Cairent i Carbonell, i virrei de Mallorca entre 1606 i 1610. Figura destacada de la noblesa valenciana al servei de Felip III de Castella, desenvolupà una notable trajectòria en l'administració reial, amb un paper rellevant en la pacificació del Regne de València, la repressió del bandolerisme i l'organització de l'expulsió dels moriscos.
Orígens familiars Fill de Jordi Sanç de Cardona-Borja i de Francesca Vilaragut i Sánchez, nasqué a la ciutat de València el 14 d'octubre de 1562. Pertanyia a un dels llinatges més antics i influents de la noblesa valenciana, vinculat des del als serveis militars i polítics de la Corona. Era hereu per línia paterna de la senyoria de Llanera i per línia materna de la d'Olocau, vinculada pel seu avantpassat Antoni Vilaragut i Visconti el 1398.
Es casà amb Juana Pardo de la Casta, també de família noble valenciana. Del matrimoni nasqueren cinc fills: Alfons, cavaller de l'orde de Calatrava, hereu i posterior primer comte d'Olocau; Vicent, Àngela, Francisca i Maria.
Carrera política i militar Seguint la tradició del llinatge i amb el suport del duc de Lerma, favorit de Felip III, Sanç de Cardona desenvolupà una carrera ràpida dins de l'administració reial. El 1597 fou nomenat cap i governador de la Cavalleria de la part de ponent del Regne de València, on es distingí per la seva acció en la repressió de les lluites de bàndols, un dels principals focus d'inestabilitat política del moment. Aconseguí pacificar bona part de les comarques meridionals del Regne, i el 1600 acompanyà el duc de Lerma a Vinaròs per rebre, en nom del monarca, la reina Margarida d'Àustria amb motiu del seu casament amb Felip III.
Activitat institucional a València L'any 1602, participà activament en les Juntes de l'Estament Militar del Regne de València, on destacà per la seva col·laboració en la negociació i gestió del servei econòmic que Felip III havia sol·licitat als valencians. Fou elegit pels seus iguals per avaluar els recursos de la Generalitat i posteriorment per administrar el servei.
Felip III l'inclogué després en la insaculació per ocupar càrrecs a la Generalitat, i exercí com a tresorer des de 1602 fins a 1604. A partir del 3 de maig d'aquest darrer any, però, deixà aquest càrrec en ser nomenat pel rei «lloctinent general governador de la ciutat i Regne de València», funció que jurà el mes de juny següent. Des d'aquesta nova responsabilitat, contribuí activament a la pacificació de les lluites de bàndols que dividien la noblesa valenciana.
Virrei de Mallorca (1606–1610) El 18 de novembre de 1606 prengué possessió com a virrei de Mallorca, després de rebre les instruccions reials emeses el 15 de setembre d'aquell any. Felip III el nomenà per la seva experiència en la lluita contra el bandolerisme, un problema també greu a Mallorca.
Durant el seu mandat, Sanç de Cardona aconseguí reduir la delinqüència i pacificar el territori, tot i que els efectes foren temporals. El 27 de setembre de 1607 sol·licità autorització per fortificar Portopí, a Palma, per reforçar el sistema de defensa costanera de l'illa. Impulsà també una inspecció de la Procuració Reial de Mallorca, destinada a corregir abusos i irregularitats administratives, i reorganitzà el funcionament de la Reial Audiència.
El seu virregnat coincidí amb l'execució de la expulsió dels moriscos (1609–1610), en la qual Mallorca tingué un paper logístic destacat. Sanç de Cardona organitzà lleves de tres-cents soldats enviats a Alacant per assistir a les operacions d'embarcament i control, i fomentà la repoblació de la Marina del Regne de València amb emigrants mallorquins.
Morí a finals de 1610 mentre encara exercia el seu càrrec, i fou enterrat a la capella de Santa Anna del Palau de l'Almudaina, a Palma.
Repoblació d'Olocau Després de l'expulsió dels moriscos el 1609, afrontà la difícil tasca de repoblar els seus dominis valencians, que havien perdut dues terceres parts dels seus habitant. Com a senyor d'un conjunt de baronies —Olocau, Marines, Gàtova, Llanera, Cairent i Carbonell—, el seu principal repte fou restablir la producció agrària i garantir la continuïtat econòmica d'un territori que, fins llavors, havia depès quasi íntegrament de la mà d'obra morisca.
La despoblació sobtada provocà una greu crisi econòmica. Abans de l'expulsió, Olocau i els seus llocs annexos comptaven amb prop de dues-centes cases morisques, que sustentaven les activitats agrícoles de la baronia. La pèrdua d'aquesta població reduí dràsticament la producció de cereals, vinya i oli, i amenaçà la viabilitat del senyoriu. Conscient de la gravetat de la situació, es posà en contacte directe amb el rei Felip III per demanar suport a les seves iniciatives de repoblació, mentre enviava el seu fill a València per supervisar l'execució de l'expulsió i promoure la immigració de colons cristians, especialment mallorquins, cap als seus dominis valencians.
Fruit d'aquests esforços, el 20 d'agost de 1610 atorgà la carta pobla d'Olocau, document notarial conservat a l'Arxiu del Regne de Mallorca. La carta pobla de 1610 establia unes condicions sensiblement més favorables per als nous pobladors cristians que les que havien tingut els antics vassalls moriscos. Les obligacions personals envers el senyor quedaven reduïdes a un sol dia de treball anual, i aquest podia ser substituït per mà d'obra assalariada. També s'eliminava l'antiga obligació de portar anualment la producció d'Olocau i Marines fins a València, i s'afavoria una residència més flexible, a diferència dels estrictes terminis de permanència habituals en altres cartes de poblament.
Referències
Vegeu també Valencià salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Militars de València històrics Categoria:Morts el 1610 Categoria:Nobles de València Categoria:Valencians nascuts al segle XVI Categoria:Valencians morts al segle XVII Categoria:Nascuts el 1562