Francesc Joan de Torres (València, – Palma, 21 d'agost de 1621) fou un militar valencià, cavaller de l'orde de Sant Jaume, que serví la Monarquia Hispànica en diversos territoris i exercí com a virrei de Mallorca entre 1618 i 1621. El seu govern, breu però intens, es caracteritzà per la voluntat de reforçar l'autoritat reial, la repressió del bandolerisme i la restricció de les llibertats institucionals del regne.

Origen i trajectòria fins al virregnat Francesc Joan de Torres nasqué a València dins una família amb tradició de servei a la Corona. Desenvolupà una destacada carrera militar: participà en la guerra contra Anglaterra, embarcat a l'Armada comandada pel duc de Medinaceli, després serví nou anys a Flandes i a França sota les ordres de l'arxiduc Albert VII d'Àustria.

Prengué part en l'expedició contra Alger del 1601 i fou enviat a Nàpols com a comissionat juntament amb el comte de Benavente, Juan Alonso Pimentel de Herrera. Fou comanador de Museros, alcaid del Palau Reial de València, membre del Consell Reial i del Col·lateral de Nàpols, i cavaller de l'orde de Sant Jaume.

El 30 d'abril de 1618, Felip III de Castella el nomenà virrei de Mallorca, en substitució de Carles Coloma, destinat després als Flandes. Torres arribà a Palma el 3 de juliol de 1618 i prengué possessió del càrrec, que exercí durant tres anys.

El virregnat a Mallorca (1618–1621) miniatura|Portada dels edictes de Francesc Joan de Torres (Mallorca, 1618). Apareix el que sembla ser l'escut heràldic de Francesc Joan de Torres. Tot just arribar, promulgà una sèrie d'edictes reials —recollits a l'obra Edictes reals fets per lo Illustríssim Senyor D. Francisco Juan de Torres, Virrey y Capità General del Regne de Mallorca—, en què regulava qüestions d'ordre públic, control de la població i administració de justícia. Va imposar restriccions a l'ús d'armes de foc, perseguí la vagabunderia i reprengué amb duresa el bandolerisme, vinculat a les disputes entre les faccions de Canamunt i Canavall.

El virrei protagonitzà diversos conflictes institucionals. En especial, mantingué fortes tensions amb els jurats i amb el bisbe Simó Bauçà. Limità la capacitat de la Juraria de Mallorca per enviar síndics a la Cort, obligant-los a presentar les seves peticions per escrit, mesura que reduïa l'autonomia del govern local i accentuava la dependència de la Corona. Aquesta pràctica ja havia suscitat queixes dels jurats durant el govern del virrei Lluís Vic i Manrique de Lara.

Quan Felip III morí el 31 de març de 1621, Francesc Joan de Torres organitzà les cerimònies de dol i fou el primer virrei que representà el nou monarca, Felip IV de Castella, en la cerimònia de jurament del Regne, celebrada el 27 de juny. Aquesta innovació —fer que el virrei actués en nom del rei en lloc de rebre un enviat especial per aquesta tasca— es convertí en precedent per a futurs regnats.

La inundació de la Riera de 1618 Francesc Joan de Torres hagué d'afrontar les conseqüències del desbordament del torrent de la Riera el 28 de setembre de 1618, una de les rierades més importants que patí la ciutat de Palma durant el . L'episodi es produí mentre encara s'executaven les obres de desviació del curs fluvial fora murades, iniciades el 1613 per evitar que l'aigua continuàs travessant el centre urbà. Després d'un intens aiguat de tardor, el torrent destruí el dic provisional que havia de canalitzar el cabal cap al nou llit i es desbordà pel seu traçat antic, entrant per la Rambla, el Pla del Carme i el Born, fins a arribar al port de Palma.

L'assassinat de Jaume Joan de Berga El fet més greu del seu mandat fou l'assassinat de l'oïdor de la Reial Audiència, Jaume Joan de Berga, el maig de 1619. El virrei qualificà el crim com a delicte de lesa majestat i promulgà un edicte extraordinari que ampliava al màxim la seva autoritat judicial. Davant la dificultat de provar la complicitat o la receptació, Torres establí que els sospitosos serien castigats amb les penes reservades a rebels i traïdors, fins i tot sense proves plenes, basant-se només en presumpcions i indicis valorats al seu arbitri. L'autor material fou condemnat a mort i els seus béns foren confiscats, mesura prohibida per les franqueses de Mallorca.

Mort El Consell d'Aragó considerà prolongar-li el trienni, però el virrei emmalaltí i demanà ser rellevat el 14 d'agost de 1621. Morí una setmana després, el 21 d'agost. El seu cos fou embalsamat i traslladat a València per una flota de set galeres que salpà de Palma l'onze de setembre. Durant la interinitat exercí el càrrec el procurador reial Pere Ramon Safortesa, fins a l'arribada del nou virrei Jeroni Agustí.

Referències

Notes

Enllaços externs Enllaç als edictes promulgats el 1618 a Mallorca.

Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Militars de València històrics Categoria:Valencians nascuts al segle XVI Categoria:Valencians morts al segle XVII