La Cultura de Rinaldone va existir entre el 3700 abans de la nostra era i el 2100 ae al centre de la península Itàlica. Per tant, abasta la major part de l'eneolític. La va definir el 1939 Pia Laviosa Zambotti,Negroni Catacchio N., 2006, La cultura di Rinaldone, Negroni Catacchio N. (ed.), Pastori e guerrieri nell’Etruria del IV e III millennio a.C., La civiltà di Rinaldone a 100 anni delle prime scoperte, Atti del Settimo Incontro di Studi Preistoria e Protostoria in Etruria, Viterbo, 21 novembre 2003 - Valentano (Vt) – Pittigliano (Gr), 17-18 Settembre 2004, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, vol. II, p. 31-45 (toscà). basant-se, entre altres coses, en els trets de la necròpolis de Rinaldone, a la zona de Viterbo.Pernier L., 1905, Tombe eneolitiche nel Viterbese (Roma), Bullettino di Paletnologia Italiano, vol. 31, p. 145-153.Cocchi D., 1980-1981, Industria litica dalla necropoli di Rinaldone (Viterbo), Rassegna di Archeologia, vol. 2, p. 105-120 (toscà).
La definició d'aquesta cultura ha evolucionat, des del 1939.Cazzella A., Moscoloni M., 1993, La cultura di Rinaldone e l'Eneolitico delle Marche, in Negroni Catacchio N., Preistoria e Protostoria in Etruria, Atti del Primo Incontro di Studi, Saturnia (Manciano) – Farnese 17/19 maggio 1991, Comune di Farnese, Cassa Rurale ed Artigiana di Farnese, Milano, p. 45-52 (toscà). Molts investigadors ara la descriuen com una fàciesGrifoni Cremonesi R., Negroni Catacchio N., Sarti L., 2001, Eneolitico, in Cocchi Genick D., Grifoni R., Martini F., Palma di Cesnola A., Sarti L., Vigliardi A., Preistoria e Protostoria della Toscana, Atti della XXXIV Riunione Scientifica, Firenze, 29 Settembre – 2 Ottobre 1999, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, p. 71-90 (toscà). i fins i tot com una fàcies funerària.Guidi A., Pascucci P., 1993, Facies culturali eneolitiche del Lazio e della Sabina, in Negroni Catacchio N., Preistoria e Protostoria in Etruria, Primo Incontro di Studi, Saturnia (Manciano) – Farnese 17/19 maggio 1991, Comune di Farnese, Cassa Rurale ed Artigiana di Farnese, Milano, p. 31-44 (toscà).Cocchi Genick D., 2006, Il concetto di facies per l'Età del Rame in Italia, Negroni Catacchio N., Pastori e guerrieri nell’Etruria del IV e III millennio a.C., La civiltà di Rinaldone a 100 anni delle prime scoperte, Atti del Settimo Incontro di Studi Preistoria e Protostoria in Etruria, Viterbo, 21 novembre 2003 - Valentano (Vt) – Pittigliano (Gr), 17-18 Settembre 2004, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, vol. II, p. 377-384 (toscà). Fins i tot hui, de fet, està documentada quasi exclusivament per jaciments funeraris. La mateixa definició d'aquesta cultura planteja un problema, ja que es basa només en elements molt limitats i rarament específics d'aquesta àrea i d'aquest període,Daniel Steiniger, 2005, L’Énéolithique en Italie, in Ambert P., Vaquer J. (eds), La première métallurgie en France et dans les pays limitrophes, Carcassonne 28-30 septembre 2002, Actes du colloque international, Mémoire de la Société Préhistorique Française, vol. XXXVII, p. 287-301, . per exemple, un tipus particular de gerro que només és present en algunes tombes.
Cronologia, àrea de desenvolupament i influències Cronologia Fins a la dècada dels 1990, gairebé no hi havia datacions de radiocarboni clarament atribuïbles a aquesta cultura.Cazzella A., 1994, Dating the "Copper Age" in Italy and adjacent islands, Journal of European Archaeology, vol. 2, p. 1-19. La situació ha canviat des d'aleshores, gràcies a les datacions fetes als enterraments de la necròpolis de Selvicciola, al nord del Laci.Conti A. M., Persiani C., Petitti P., 1997, I Riti della morte nella necropoli eneolitica della Selvicciola (Ischia di Castro-Viterbo), Origini, vol. XXI, p. 169-185 (toscà).Conti A. M., Persiani C., Petitti P.,2007, Selvicciola (Ischia di Castro, Viterbo), in Martini F., La cultura del morire nella società preistoriche e protostoriche italiane, Origines, Firenze, p. 173-176 (toscà). Aquesta cultura començà al voltant del 3700 abans de la nostra era i va acabar al voltant del 2100 ae. Per tant, la durada n'és excepcionalment llarga.Negroni Catacchio N., Miari M., 2002, Problemi di cronologia della facies di Rinaldone, in Negroni Catacchio N., Paesaggi d'Acque, Preistoria e Protostoria in Etruria, Atti del Quinto Incontro di Studi, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, vol. 2, p. 487-508 (toscà). Encara és massa aviat per poder proposar-ne subdivisions internes.De Marinis R. C., 2006, Aspetti della metallurgia dell’età del Rame e dell’antica età del Bronzo nella penisola italiana, Rivista di Scienze Preistoriche, vol. LVI, p. 211-272 (toscà).
Àrea de desenvolupament Els jaciments atribuïbles a la Cultura de Rinaldone es distribueixen sobretot entre la Toscana central,Sammartino F., 2006, Asce-martello forate dal territorio livornese, Quaderno del Museo di Storia Naturale di Livorno, vol. 19, p. 5-12 (toscà). i el Laci central, passant per Úmbria.Carboni G., Salvadei G., 1993, Indagini archeologiche nella piana della Bonifica di Maccarese (Fiumicino – Roma), Il neolitico e l'eneolitico, Origini, vol. XVII, p. 255-279 (toscà). Contràriament al que es va suposar al principi, però,Cazzella A., 1973, Proposte per una ricerca topografica sull’Enenolitica dell’Italia meridionale a sud del Tevere, Dialoghi di Archeologia, vol. 6, p. 195-212 (toscà). també hi ha jaciments al sud del Tíber, en especial a la regió de Roma.Anzidei A. P., Carboni G., Egidi R., Malvone M., 2007, Rinaldone a Sud del Tevere : nuove necropoli e materiali da contesti di abitato nel comprensorio della via Tuscolana nell’area sud-est di Roma, in Bietti A., Strategie di insediamento fra Lazio e Campania in età preistorica e protostorica, Atti della XL Riunione Scientifica, Roma, Napoli, Pompei, 30 novembre – 3 dicembre 2005, Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 2, p. 461-476 (toscà).Carboni G., Anzidei A. P., 2006, Rinaldone e Gaudo in un territorio di confine : il Lazio centro-meridionale, Negroni Catacchio N., Pastori e guerrieri nell’Etruria del IV e III millennio a.C., La civiltà di Rinaldone a 100 anni delle prime scoperte, Atti del Settimo Incontro di Studi Preistoria e Protostoria in Etruria, Viterbo, 21 novembre 2003 - Valentano (Vt) – Pittigliano (Gr), 17-18 Settembre 2004, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, vol. I, p. 175-191 (toscà). També està testimoniada des del començament del seu desenvolupament a les Marques,Silvestrini M., Pignocchi G., 1997, La necropoli eneolitica di Fontenoce di Recanati: lo scavo 1992, Rivista di Scienze Preistoriche, p. 309-366 (toscà). però en aquesta zona els flascons característics d'aquesta cultura són rarsSilvestrini M., Cazzella A., Baroni I., Recchia G., 2006, Le necropoli eneolitiche delle Marche e la facies di Rinaldone, in Negroni Catacchio N., Pastori e guerrieri nell’Etruria del IV e III millennio a.C., La civiltà di Rinaldone a 100 anni dalle prime scoperte, Preistoria e Protostoria in Etruria, Atti del Settimo Incontro di Studi, Viterbo 21 novembre 2003, Valentano (Vt) – Pitigliano (Gr) 17-18 Settembre 2004, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, vol. 1, p. 193-199 (toscà). i tota la part oriental dels Apenins sembla experimentar un desenvolupament cultural autònom.Negroni Catacchio N., Miari M., Dolfini A., 2005, Rapporti tra area tirrenica ed adriatica durante l'Eneolitico alla luce della cultura di Rinaldone, in Preistoria e Protostoria delle Marche, Atti della XXXVIII Riunione Scientifica, Portonovo, Abbadia di Fiastra 1-5 ottobre 2003,Istituto Italiano du Preistoria e Protostoria, Firenze, vol. 1, p. 399-420 (toscà). Apareix puntualment fins als Abruços.Grifoni R., Radmilli A. M., 1964, La grotta Maritza e il Fucino prima dell'età romana, Rivista di Scienze Preistoriche, vol. XIX, p. 53-127 (toscà).D'Ercole V., 1988, L'Età del Rame in Abruzzo : nuovi contributi, in Cocchi D. (coord.), Congresso Internazionale "L'Età del Rame in Europa", Viareggio 15-18 octobre 1987, Rassegna di Archeologia, vol. 7, Comune di Viareggio assessorato alla cultura, Museo Preistorico e Archeologico "Alberto Carlo Blanc", p. 576-577 (toscà). En la fase més recent, fins i tot sembla estendre's cap al sud del Laci, on substitueix la Cultura del Gaudo.Carboni G., 2002, Territorio aperto o di frontiera? Nuove prospettive di ricerca per lo studio della distribuzione spaziale delle facies del Gaudo e di Rinaldone nel Lazio centro-meridionale, Origini, vol. XXIV, p. 235-301 (toscà). Els límits amb altres cultures són, però, particularment borrosos. Al centre del Laci, la Cultura de Rinaldone va coexistir, doncs, amb les cultures del Gaudo i Ortucchio entre el 3130 abans de la nostra era i el 2870 ae, i fins i tot més enllà.Anzidei A.P., Carboni G., Mieli G., 2012, Il gruppo Roma-Colli Albani: un decennio di ricerche e studi sulla facies di Rinaldone nel territorio di Roma, in Preistoria e protostoria in Etruria, Atti del decimo incontro di studi. L’Etruria dal Paleolitico al Primo Ferro. Lo stato delle ricerche, vol. I, Centro Studi di Preistoria e Archeologia, Milano, p. 197-214 (toscà).
Influències Les influències de la Cultura de Rinaldone més enllà de la seua principal àrea d'extensió són visibles en la presència d'objectes inspirats en ella o directament derivats. Es troben objectes metàl·lics al sud de l'estat francés, probablement d'origen italià,Strahm C., 2007, L'introduction de la métallurgie en Europe, in Guilaine J. (Dir.), Le Chalcolithique et la construction des inégalités, tome 1, Le continent européen, Séminaire du Collège de France, Errance, Paris, p. 59. com ara a Fontaine-le-Puits, a Savoia.Strahm C., 2005, L'introduction et la diffusion de la métallurgie en France, in Ambert P., Vaquer J. (Dir), La première métallurgie en France et dans les pays limitrophes, Société Préhistorique Française, Mémoire XXXVII, Paris, p. 27-36. Fins i tot s'han descobert punyals de coure suposadament d'origen Rinaldone a l'actual Suïssa.Honegger M., 2001, L'industrie lithique taillée du néolithique moyen et final de Suisse, Monographie du C.R.A. Éditions du CNRS, Paris, vol. 24. Segons alguns investigadors, la Cultura de Rinaldone hauria estat l'origen del desenvolupament de la metal·lúrgia al sud de l'actual estat francés. Així doncs, n'hi ha fortes similituds entre aquesta i les pràctiques metal·lúrgiques testificades a Cabrièiras a Erau.Sangmeister E., 2005, Les débuts de la métallurgie dans le sud-ouest de l'Europe : l'apport de l'étude des analyses métallographiques, in Ambert P., Vaquer J. (Dir), La première métallurgie en France et dans les pays limitrophes, Société Préhistorique Française, Mémoire XXXVII, Paris, p. 19-25. Aquesta hipòtesi, però, és controvertida a causa de la manca de dades sobre possibles relleus entre el centre d'Itàlia i el sud de França.Dolfini A., 2013, The Emergence of Metallurgy in the Central Mediterranean Region: A New Model, European Journal of Archaeology, vol. 16 n. 1, p. 21-62.