El Turó del Cementiri (o Turó del Castell) és un turó de 296m d'altitud situat al municipi de Castellgalí.

Al seu cim hi ha restes del castell, un antic dipòsit d'aigua i una asta d'on oneja una senyera.

Geografia i geologia Es tracta d'una muntanya situada a l'est del casc antic de Castellgalí i marca l'extrem oriental de la Serra del Talló. El turó s'alça un centenar de metres a l'oest del riu Cardener i és compost per margues blaves amb intercalacions de gresos grisos fet que el situa a la formació geològica de Santa Maria dins del seu membre Igualada.

El seu pendent es suau pel sud i l'oest, on se situa el poble. Al nord en canvi cau abruptament un centenar de metres on als seus peus hi passa la carretera C-55 i el riu Cardener.

A l'est del Turó, a mitja carena d'aquest hi ha el cementiri municipal de Castellgalí, mentre que al sud hi ha la zona dels Quatre Vents amb un conjunt de cases i diversos miradors de Montserrat, la resta del municipi, la vall del Llobregat i Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A la carena oest se situa la masia de Cal Casajoana que domina el casc antic.

Hi ha camins que hi pugen a l'est, provinent del cementiri i a l'oest provinent dels camps del camí ral.

Vegetació Com la majoria de terreny boscós de la zona es troba cobert de pi blanc i sotabosc mediterrani.

Jaciments arqueològics La situació estratègica de la muntanya situada prop de la confluència dels rius Cardener i Llobregat i les terres fèrtils circumdants van provocar que similarment a la zona de Boades tingués presència ibera. S'hi han descobert fragments ceràmics de la varietat grisa emporitana (segle VI aC al I aC), ceràmica campaniana de tipus A (segle II aC al I aC), tres fragments d'àmfora ibèrica, una cinquantena de bocins amforoides i una quinzena de fragments amorfs pertanyents a recipients més fins.

Tot aquest conjunt estava associat al conjunt de la zona de Dosrius on s'hi han descobert sitges i material iber i fou posteriorment una important vil·la romana en detriment del poblat del turó.

El poblat ibèric probablement va quedar deshabitat cap als segles II aC o I aC i les seves restes segurament van ajudar a bastir el castell medieval posterior.

L'any 924 apareix la primera menció escrita del Castell de Castellgalí que s'hi bastí al capdamunt i que arribà a comptar amb una capella annexa, dues torres, merlets i cadafals però després de la guerra civil catalana fou abandonat deteriorant-se progressivament fins a la ruïna actual.

Durant els anys 70 del segle passat es van realitzar excavacions clandestines a la zona que van fer aflorar les parets de la capella i del castell i en algun moment entre els anys 70 i 83 s'hi va edificar un dipòsit d'aigua que va remoure la zona i contribuir involuntàriament a la troballa de les restes ibèriques.

Referències

Categoria:Muntanyes del Bages Categoria:Castellgalí Categoria:Lacetans