La Vaga de fam a la presó de Segòvia va tenir lloc el mes de gener de 1949 a la Presó Central de Dones de Segòvia en plena dictadura franquista.
Context El 1939, al final de la guerra civil, la Direcció General de Presons va projectar la creació de tres grans sanatoris penitenciaris antituberculosos a València, Segòvia i Pamplona, amb l'objectiu de concentrar els presos malalts de tuberculosi. Així, el 1941, l'edifici que a Segòvia havia estat l'Hospital Asil Penitenciari va passar a denominar-se Sanatori Penitenciari Antituberculós i, a partir de 1943, es va transformar en un sanatori exclusiu per a dones. El 1943 hi van arribar, procedents de diverses presons, Josefina Amalia Villa, Tomasa Cuevas, Mercedes Gómez Otero, Consuelo Peón i Palmira San Juan Barbero. Van ser allotjades en una sala en males condicions, acabada d'emblanquinar com a mesura de desinfecció i amb el sòl entollat. L'endemà, elles mateixes van haver d'encarregar-se de la neteja. L'octubre de 1946 es va constituir oficialment com a Presó Central de Dones; no obstant això, encara van ingressar moltes preses malaltes. A finals d'any, van arribar procedents de la presó de Ventas, un centenar de dones amb llargues condemnes per militància política comunista.
Fets El gener de 1949, les preses es van assabentar, per companyes que treballaven a les oficines, que rebrien una visita important. Aquesta notícia es va confirmar amb l'inusual lliurament de llençols nets, canvi de matalassos, neteja de les instal·lacions i arranjaments en la infermeria, etc. El 25 de gener, l'advocada xilena M. Klinfel, que estava investigant els sistemes penitenciaris d'Europa, va visitar el penal acompanyada per María Topete, en representació del director general de Presons. Les preses comunistes, coordinades amb les socialistes i anarquistes, van designar Mercedes Gómez Otero per a exposar les deficiències del penal en nom de totes. Durant la visita, Klinfel es va dirigir a la jove Pilar Claudín i, després va interrogar a Gómez Otero sobre el motiu del seu empresonament, ella li va respondre que estava presa per lluitar contra el règim de Franco. L'advocada va reaccionar afirmant que Espanya era, en aquell moment, el millor país per a viure, segons la seva experiència a Europa. Gómez Otero li va contestar que la situació semblava favorable només des d'una perspectiva superficial i turística, insistint que la realitat de les llars obreres era molt diferent. A més, li va exposar les pèssimes condicions en què vivien a la presó, tormentades per la fam, el fred i les ínfimes condicions sanitàries. L'inesperat diàleg va alterar el pla previst i va portar a la Direcció de la presó a finalitzar abruptament la visita, sense accedir a la quarta galeria, també ocupada per preses polítiques. El director va convocar una Junta de Disciplina extraordinària, en la qual es va decidir atribuir la responsabilitat de l'incident únicament a Gómez Otero, ja que reconèixer una acció organitzada de caràcter polític per part de les preses, hauria significat haver acceptat una insubordinació col·lectiva, fet que hauria provocat una inspecció externa i posat en dubte l'autoritat de la Direcció de la presó.
Les responsables van ser recluïdes en cel·les de càstig per temps il·limitat. La Direcció, tement un motí, va decidir traslladar Gómez Otero durant la migdiada de l'endemà. No obstant això, el trasllat va provocar un fort rebombori i les preses es van negar a tornar a llurs cel·les. Davant la gravetat del motí, que involucrava una gran part de les internes, el director va sol·licitar reforços de la Presó Provincial, d'on van arribar tretze funcionaris que, dirigits pel propi director, van emprar la força i les funcionàries, amb l'ajuda d'algunes preses comunes, van procedir a registrar les preses polítiques. Els van confiscar totes les pertinences, que inicialment van ser llançades al pati i, posteriorment, emmagatzemades.
La Junta Disciplinaria va decretar un sever càstig col·lectiu: incomunicació total, oral i escrita, tancament de l'economat, prohibició de passejos, de fer i rebre encàrrecs i de fer treballs manuals, fins a nova ordre. Es van identificar les principals caps de la protesta, a totes se'ls va aplicar el Reglament i van ser sancionades, per falta molt greu, a seixanta dies més de reclusió en cel·la i amb la proposta al Patronat de pèrdua del temps redimit i del dret a futures redempcions.
Mentres tant, les preses havien començat una vaga de fam. En represalia, malgrat el fred intens, se les va privar d'abric fins a altes hores de la nit, se'ls van retirar els utensilis de neteja personal i no van rebre tovalloles netes durant cinc dies. També se'ls van confiscar les pertinences, com ara labors, fils, roba i paper. Les cel·les eren tan humides que resultava impossible asseure's a terra i, durant el dia, en mancança de cap estora, o del farcell amb seves coses, havien de romandre dempeus. La vaga, a la qual es van unir algunes preses comuns, va finalitzar el 30 de gener, malgrat que fins al setembre no es va tornar a la normalitat.
Participants La direcció de la presó va reflectir que 171 recluses d'un total de 383 es van unir a la vaga de fam, pràcticament totes les preses polítiques. Entre les quals: Josefina Amalia Villa, Manuela de l'Arco, Vicenta Camacho Abad, Juana Doña, Mercedes Gómez Otero, Enriqueta Otero, Soledad Real, María Salvo, Nieves Torres, etc.
Conseqüències Els majors perjudicis es van traduir, a part de les greus conseqüències per a la seva salut, en el retard o paralització de les llibertats condicionals, es van llevar els llits i la cuina de l'Economat i van quedar suspeses les ordres de llibertat d'Antonia García, Victoria Martín i Francisca García , que ja havien complert condemna, que no es van retractar.
En 1956 es va traslladar les recluses i algunes funcionàries a la Presó la Galera d'Alcalà d'Henares. Les últimes preses polítiques van ser María Salvo, Soledad Real, Mercedes Cotto, Maria Postigo i Mercedes Gómez Otero.
Reconeixements El febrer de 2014, a la sala Ex.Presa 2, en el centre cultural La Carcel, va acollir l'exposició 'Segovianas/os presos/as del el Franquismo', amb la qual es va pretendre recuperar l'acció de la vaga. En 2024 es va realitzar a Segòvia un col·loqui amb familiars de preses al costat de l'historiador Santiago Vega amb motiu del 75 aniversari de la vaga.
Referències
Enllaços externs "La vida en la presó de Segòvia". Vaga de dones preses: 75è aniversari (23/3/2024). Categoria:Repressió franquista Categoria:Vagues d'Espanya Categoria:Vagues de fam Categoria:Esdeveniments del 1949 Categoria:Segòvia