La urea-formaldehid (UF), també coneguda com a urea-metanal, anomenada així per la seva via de síntesi comuna i l'estructura general, és una resina o polímer termoestable no transparent. Es produeix a partir d'urea i formaldehid. Aquestes resines s'utilitzen en adhesius, contraplacat, taulers de partícules, taulers de fibra de densitat mitjana (MDF) i objectes modelats. En agricultura, els compostos d'urea-formaldehid són un dels tipus de fertilitzants d'alliberament lent més utilitzats.

L'UF i les resines aminades relacionades són una classe de resines termoestables, de les quals les resines d'urea-formaldehid representen el 80% de la producció mundial. Exemples d'ús de resines aminades inclouen els pneumàtics d'automòbil per millorar l'adhesió del cautxú, el paper per millorar la resistència a l'esquinçament i el modelat de dispositius elèctrics, taps de pots, etc.

Història L'UF va ser sintetitzat per primera vegada el 1884 pel Dr. Hölzer, que treballava amb Bernhard Tollens, cap dels dos es va adonar que la urea i el formaldehid s'estaven polimeritzant.

En els anys següents, un gran nombre d'autors van treballar sobre l'estructura d'aquestes resines.

El 1896, Carl Goldschmidt va investigar la reacció més a fons. També va obtenir un precipitat amorf, gairebé insoluble, però no es va adonar que s'estava produint una polimerització; pensava que dues molècules d'urea es combinaven amb tres molècules de formaldehid. El 1897, Carl Goldschmidt va patentar l'ús de resines UF com a desinfectant. Això va seguir a la comercialització general i, en les dècades següents, es van descriure cada cop més aplicacions a la literatura.

El 1919, Hanns John (1891–1942) de Praga, Txecoslovàquia, va obtenir la primera patent per a la resina UF a Àustria.

La urea-formaldehid va ser objecte de sentència del Tribunal de Justícia de les Europees (ara TJUE) del 5 de febrer de 1963, Assumpte 26–62 Van Gend & Loos contra l'Administració Tributària dels Països Baixos.Van Gend & Loos v Netherlands Inland Revenue Administration

Propietats Els atributs de la resina d'urea-formaldehid inclouen una alta resistència a la tracció, mòdul de flexió, alta temperatura de distorsió tèrmica, baixa absorció d'aigua, contracció del motlle, alta duresa superficial, allargament a la ruptura i resistència al volum. Té un índex de refracció d'1,55. miniatura|Dos passos en la formació de resina d'urea-formaldehid Estructura química L'estructura química del polímer UF consisteix en unitats repetides de [(O)CNHCH2NH]n. En canvi, les resines de melamina-formaldehid presenten unitats repetides de NCH2OCH2N. Depenent de les condicions de polimerització, es pot produir alguna ramificació. Les primeres etapes de la reacció del formaldehid i la urea produeixen bis(hidroximetil)urea.

Producció miniatura|Una gamma d'objectes fets d'UF Anualment es produeixen uns 20 milions de tones mètriques d'UF. Més del 70% d'aquesta producció s'utilitza a la indústria de productes forestals per unir taulers de partícules, MDF, contraplacat de fusta dura i adhesius de laminació.

Usos generals La urea formaldehid és omnipresent. La urea formaldehid s'utilitza àmpliament a causa del seu cost econòmic, el seu temps de reacció ràpid, la seva alta força d'unió, la seva resistència a la humitat, la seva manca de color i la seva resistència a l'abrasió i als microbis. Alguns exemples són laminats decoratius, tèxtils, paper, motlles de sorra de foneria, teixits resistents a les arrugues, mescles de cotó, raió, pana, etc. També s'utilitza com a cola de fusta. A la indústria de la fusta, s'utilitza com a adhesiu termoestable per unir fusta per crear contraplacat i taulers de partícules. La UF s'utilitzava habitualment en la producció de carcasses d'electrodomèstics (per exemple, làmpades d'escriptori). Les escumes s'han utilitzat com a neu artificial a les pel·lícules. La urea formaldehid s'utilitza àmpliament en l'agricultura com a fertilitzant d'alliberament lent, que allibera petites quantitats de l'ingredient actiu amb el temps.

Referències

Categoria:Resines Categoria:Plàstics