fou una infermera catalana que va exercir al bàndol nacional del front del Segre a Lleida ciutat, durant el període de la guerra civil espanyola i posteriorment va desenvolupar una destacada trajectòria en l'àmbit sanitari.

Biografia Antònia Palacín Roque va néixer el 24 de juliol de 1912 a Llesp, El Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Era la sisena de vuit germans d'una família pagesa i ramadera, amb pocs recursos econòmics. Des de petita va mostrar una inclinació per tenir cura de les persones, influenciada per la seva mare que era ajudanta de llevadora. Per ajudar a l'economia familiar, als 15 anys entra a treballar com a cambrera a l'Hotel Roig de Pobla de Segur.

L'abril de l'any 1938, quan els nacionals entren a Lleida i Antònia decideix  presentar-se com a voluntària a l'Hospital Militar de Lleida, ubicat en aquella època a la Casa de Misericòrdia, expressant el seu desig de ser infermera a mossèn Ramon Grau, que era capella en l'Hospital Militar, donada la manca de personal s'accepta la seva sol·licitud. Com el seu origen era humil, mentre iniciava la seva formació sanitària estava de pensió, en el convent de les monges Josefines del carrer Acadèmia, junt amb altres noies sense recursos.

Formació Va iniciar la seva formació a l'Hospital Militar de Lleida, on va rebre classes teòriques impartides per metges del mateix Hospital i formació política que impartien les dones de la Secció Femenina i, en aquest Hospital va realitzar les primeres pràctiques.

Al 1940 finalitzada la guerra es van convocar a Lleida uns cursets per preparar infermeres, va demanar el trasllat a la ciutat i com vivia de la caritat emparada per el "Auxilio Social" el José María de Porcioles que va ser "Delegado Provincial del Auxilio Social" a Lleida durant els anys 1939 i 1940 i, al que coneixia del seu període en el convent de les monges Josefines li va facilitar alimentació gratuïta per poder estudiar. Emparada per la Secció Femenina, va assistir als cursos acadèmics entre 1941 i 1943, obtenint el títol d'Infermera de la FET i de JONS  a Madrid el 18 de juliol de 1943, signat per Pedro Fernández Valladares, Director General de Sanidad i per Pilar Primo de Rivera, Delegada Nacional de la Sección Femenina, revalidat a través d'un examen oral davant d'un tribunal, pel degà de la Facultat de Medicina de la Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa, el 25 de juny de 1946.

Convalida el títol d'infermera pel d'Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) a Madrid el 12 de juny de 1979.

Trajectòria professional Va iniciar la seva carrera professional com a infermera de guerra a la Misericordia, passant després al convent de les monges Josefines de Lleida on s'havia instal·lat de forma provisional l' Hospital Provincial per atendre malalts i ferits. Posteriorment es trasllada a  l'Hogar Infantil de Tremp que era una de les tres seccions de la Institució Madre y Niño del Auxilio Social. El de Tremp era solament de nens ja que la separació dels sexes era principi i norma fonamental de la institució, durant un any va treballar com a infermera amb un grup d'una dotzena de nens acollits, uns perquè tenien els pares a la presó, d'altres perquè les famílies per les seves circumstàncies no se'n podien fer càrrec.

Més tard, va exercir a la Clínica Macià i en altres centres sanitaris de Lleida, com la Creu Roja i la Clínica Vázquez. A partir de 1949, va treballar a la Seguretat Social, i la major part de la seva carrera la va desenvolupar a l'Ambulatori Prat de la Riba, on es va jubilar l'any 1982.

Reconeixement El 24 de juliol de 2012, Antònia Palacín va rebre la Medalla Centenària del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva trajectòria vital i professional.

Referències

Categoria:Infermers catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Lleida Categoria:Morts el 2016 Categoria:Pontarrins Categoria:Nascuts el 1912