Edith Bán Kiss (també Edit, de soltera Rott) va ser una escultora i pintora hongaresa. A la tardor de 1944, va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück, al nord d'Alemanya, i posteriorment traslladada a la fàbrica de Daimler-Benz a Ludwigsfelde, on va ser obligada a treballar en la producció de motors d'aviació per a la Luftwaffe. Poc després de ser alliberada al final de la guerra, va plasmar les seves vivències als camps nazis en una sèrie de 30 esbossos amb guaix, que es van exposar a Budapest a finals de 1945. Tot i això, la seva obra va rebre poc reconeixement a Occident. Després de la mort del seu marit, es va suïcidar a París l'any 1966. No va ser fins al 1992 que la seva sèrie Deportació es va exposar a Berlín, París i Budapest.
Biografia Edith Kiss va néixer el 21 de novembre de 1905 a Budapest, en el si d'una família jueva, com a quarta filla de Friges i Melitta Rott. Després de formar-se a les acadèmies d'art de Budapest i Düsseldorf, va desenvolupar la seva carrera com a escultora a Hongria durant el període d'entreguerres. En aquella època, es va casar amb Tivadar Bán.
L'octubre de 1944, Edith Kiss va ser sotmesa a treballs forçats, com milers d'altres dones jueves a Hongria, i posteriorment deportada al camp de concentració de Ravensbrück, al nord d'Alemanya. El 6 de desembre de 1944, va ser traslladada a la fàbrica de Daimler-Benz a Ludwigsfelde, on unes 1.100 dones van ser obligades a treballar en la producció de motors d'avió per a la Luftwaffe.
A mesura que la guerra arribava al seu final, Kiss va ser traslladada novament al camp de Ravensbrück, des d'on els nazis la van forçar a unir-se a una marxa de la mort. El 30 d'abril, va aconseguir escapar-ne amb la seva amiga Agnes Rezsone Bartha a Strasen, prop de Wesenberg. Juntes van emprendre el camí de retorn a Budapest, passant per Berlín, Praga i Bratislava, i hi van arribar l'1 de juliol de 1945.
En tornar a Budapest, Edith Kiss va plasmar les seves vivències als camps de concentració en una sèrie de 30 esbossos al guaix sota el títol Deportació, que es van exposar a la ciutat el 22 de setembre de 1945. Després de divorciar-se del seu primer marit, es va casar amb Sándor Kiss i, junts, van emigrar a Occident. Poc després de la seva marxa, el juliol de 1948, quatre grans relleus de pedra sobre la deportació que havia creat van ser instal·lats a la paret exterior de la sinagoga d’Újpest, a Budapest. Un dels relleus representa un policia hongarès conduint jueus cap als vagons de bestiar per a la deportació; un altre mostra un guàrdia del Partit de la Creu Fletxada vigilant membres d'un batalló de treball. El tercer relleu retrata un guàrdia nazi escortant jueus cap a les cambres de gas, mentre que el quart mostra l'arribada de soldats de l'Exèrcit Roig, rebuts pels jueus a Budapest.
Tot i haver publicat altres obres inspirades en la seva experiència de deportació, l'art d'Edith Kiss va rebre escassa atenció pública. Després de viure a Suïssa, Casablanca i Londres, i la mort del seu marit, es va suïcidar en un hotel de París durant la nit del 26 al 27 d'octubre de 1966. L'any 1992, l'àlbum de guaixos d'Edith Kiss va ser redescobert a Londres per Helmuth Bauer. Des de llavors, les seves obres s'han exposat en diversos espais d'Alemanya, així com a París i Budapest. També han estat inclosos a l'exposició We were Nobody del Memorial de Ravensbrück.
Referències
Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Pintors hongaresos del segle XX Categoria:Jueus hongaresos Categoria:Escultors hongaresos Categoria:Artistes de Budapest Categoria:Artistes jueus Categoria:Morts a París Categoria:Alumnes de la Universitat Hongaresa de Belles Arts Categoria:Alumnes de la Kunstakademie de Düsseldorf Categoria:Pintors nascuts al segle XX Categoria:Pintors morts al segle XX