Federico Maria Sardelli (Liorna (Toscana), 15 d'agost, 1963) és un músic, pintor i escriptor italià.
Biografia Fill de l'artista Marc Sardelli, el 1984 va fundar l'orquestra barroca Modo Antiquo, amb la qual actua per tota Europa tant com a solista (flautista) com a director, participant en festivals de música antiga. Ha actuat en sales de concerts de tota Europa, inclòs el Concertgebouw d'Amsterdam. És director convidat de diverses orquestres simfòniques, com ara la Maggio Musicale Fiorentino, la Gewandhausorchester Leipzig, l'Orquestra Santa Cecilia de Roma, la Kammerakademie Potsdam, la Réal Filarmonia de Galicia i l'Orquestra Arena di Verona. Des del 2006, és el principal director convidat de la Filharmònica de Torí.
És artista de Naïve Records; també grava per a Deutsche Grammophon. Ha fet una quarantena d'enregistraments, La Toscanini, XLV Stagione di Concerti, FEDERICO MARIA SARDELLI direttore, FILARMONICA ARTURO TOSCANINI (PDF). sempre com a director i solista. És el responsable de la reconstrucció i el primer enregistrament dels Concerti Grossi op. VI de Arcangelo Corelli amb instruments de vent. El febrer de 1997 a Nova York, pel seu àlbum Vivaldi, Concerti per molti Stromenti, va rebre una nominació als Premis Grammy, el màxim reconeixement per a l'activitat discogràfica; l'any 2000 va rebre una segona nominació per recompensar la seva reconstrucció dels Concerti Grossi de Corelli.
Ha fet estrenes mundials, enregistraments i edicions d'algunes de les obres inèdites de Vivaldi. Els seus enregistraments compten amb el suport de Westdeutscher Rundfunk Köln (WDR).
El 2005, al Concertgebouw de Rotterdam, va dirigir l'estrena mundial de l'òpera Motezuma de Antonio Vivaldi, redescoberta després de 270 anys. El 2006, va dirigir l'estrena mundial de l'òpera Atenaide de Vivaldi al "Teatro della Pergola" de Florència. El 2007, va ser director principal del "Händel Festspiele" de Halle, Saxònia-Anhalt, on va dirigir l'òpera Ariodante. El 2009, va dirigir la primera representació moderna de l'òpera Il mondo alla rovescia d'Antonio Salieri a Verona.
És membre del comitè científic de l'Istituto Italiano Antonio Vivaldi de la Fundació Giorgio Cini de Venècia, per al qual va publicar el volum "Antonio Vivaldi's Flauto Music" (Olschki, 2002), que va ser traduït a l'anglès per Michael Talbot (Ashgate, 2007). També va crear i dirigeix la sèrie de facsímils musicals "Vivaldiana" per a l'Institut, publicada per SPES. Ha publicat nombroses publicacions musicals i musicològiques amb Bärenreiter, Ricordi, SPES i la Fundació Giorgio Cini. (FR) Peter Ryom, Fondazione G. Cini,
El juliol de 2007, Peter Ryom li va encarregar que continués la seva monumental tasca de catalogació de la música d'Antonio VivaldiLA SITUATION ACTUELLE DE LA MUSICOLOGIE VIVALDIENNE (PDF), Vivaldi, passato e futuro, Venezia, 13–16 giugno 2007. URL consultato il 3 febbraio 2025 (archiviato dall'url originale il 25 marzo 2019). i, des de llavors, Federico Maria Sardelli ha estat el responsable del "Vivaldi Werkverzeichnis". Les seves actualitzacions anuals del Catàleg es publiquen anualment a la revista "Studi vivaldiani" de la Fundació Giorgio Cini de Venècia.
El febrer de 2011, va dirigir Le convenienze ed inconveniente teatrali de Donizetti, produïda pel Progetto L.T.L. OperaStudio dels teatres de Pisa, Lucca i Liorna. El 2012, va gravar el segon volum de "Vivaldi New Discoveries" per a Naïve, que conté set peces de Vivaldi inèdites. També el 2012, va redescobrir i atribuir l'òpera Orlando Furioso (RV 819) a Vivaldi, interpretant-ne l'estrena mundial al Festival d'Opéra Baroque de Beaune i gravant-la per a Naïve.(EN) Dalya Alberge, Vivaldi's lost masterpiece is found in library archives, in The Guardian, 15 luglio 2012. URL consultato il 3 febbraio 2025.
Federico Maria Sardelli també és gravador i satíric. La seva obra com a dibuixant còmic-satíric consisteix en la seva col·laboració amb la revista satírica mensual "Il Vernacoliere", amb la qual col·labora des dels 12 anys. Entre les seves sèries de còmics més famoses hi ha Trippa, el bibliotecari, Paglianti, Omar, Circus, el mag afònic i Clem Momigliano, recollides al volum "Paperi in Fiamme". La seva obra satírica abasta des del còmic fins a la paròdia literària ["Il Libro Cuore" (potser)] i la poesia, recollida als volums Proesie I i II.
El 2022, va participar en el repartiment de la pel·lícula Siccità, dirigida per Paolo Virzì, interpretant el director d'orquestra en algunes escenes.
L'octubre de 2025, va anunciar que havia trobat i reconstruït 18 àries de la versió original (anteriorment considerada perduda) del drama musical d'Antonio Lucio Vivaldi "La costanza trionfante degl'amori e degl'odii". Fondazione Carilucca, UN VIVALDI INEDITO. LA SCOPERTA DE "LA COSTANZA TRIONFANTE", IL CONVEGNO E IL CONCERTO, su Fondazione Carilucca, 10 ottobre 2025. URL consultato il 10 ottobre 2025.
Està casat amb la violoncel·lista alemanya Bettina Hoffmann.olschki.it, https://www.olschki.it/static/data/Recens/2019/66903/200918132410.pdf.
Agraïments El 28 de novembre de 2009 va rebre la Bandera de Plata del Consell Regional de Toscana pel "seu evident eclecticisme artístic i la seva profunditat cultural".Festa Toscana, Nencini consegna nove Gonfaloni d'argento del Consiglio regionale, in Adnkronos, 28 novembre 2009. URL consultato il 30 novembre 2009 (archiviato dall'url originale il 2 dicembre 2009). És acadèmic corresponent de l'Acadèmia de les Arts del Dibuix.ACCADEMIA AADFI, su aadfi.it. URL consultato il 2024-13-12.
Obra Per conèixer parcialment la seva obra, aneu al seu arxiu de la Viquipèdia italiana
Referències
Categoria:Dibuixants italians Categoria:Intèrprets de música antiga Categoria:Musicòlegs italians Categoria:Autors de còmic italians Categoria:Antonio Vivaldi Categoria:Escriptors italians del segle XXI Categoria:Pintors italians del segle XXI Categoria:Persones de Liorna Categoria:Pintors toscans Categoria:Escriptors toscans Categoria:Directors d'orquestra toscans Categoria:Pintors italians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1963