miniatura|272x272px|Martells de Pitàgores miniatura|325x325px|Franchino Gaffurius, Theorica musicae (1492) La llegenda dels martells de Pitàgores relata la història de com Pitàgores (del abans de la nostra era) arriba a descobrir els fonaments de la música, en passar davant d'una ferreria i escoltar el so de quatre martells. Pitàgores devia haver cercat durant molt de temps els criteris racionals que determinen les consonants musicals. Un dia, guiat pels déus, passà per davant d'una ferreria de la qual eixien uns sons musicals harmoniosos. S'hi acostà sorprés, perquè els timbres musicals semblaven provenir dels martells que, en ser colpejats de manera simultània, produïen sons consonants i dissonants. En examinar-los, comprovà que els martells pesaven 12, 9, 8 i 6 lliures, respectivament. Els martells A i D es trobaven en ràtio 2:1, que és la d'una octava musical. Els martells B i C pesaven 9 i 8 lliures, i les seues ràtios respecte al martell A eren 12:9 (= 4/3 = quarta musical) i 12:8 (= 3/2 = quinta musical). L'espai entre B i C és la ràtio 9:8, que és igual al to musical sencer o "fonamental" de l'interval musical.La llegenda –que es pot rastrejar fins a l'Enchiridion harmonices de Nicòmac de Gèrasa, del segle II– es demostra falsa, si més no pel que respecta als martells. Aquestes proporcions són rellevants pel que fa a la longitud d'una corda (un monocordi): utilitzant els intervals fonamentals, es pot construir els set tons bàsics de l'escala diatònica utilitzada en música moderna, i Pitàgores certament va poder haver tingut gran influència en el descobriment d'aquestes proporcions, però les proporcions no guarden la mateixa relació amb el pes dels martells i els tons produïts per ells. Segurament, Pitàgores remarcaria que el martell A produïa consonància amb el martell B quan eren colpejats a l'uníson, i el martell C produïa consonància amb el martell A, però els martells B i C eren dissonants. El martell D produïa tal consonància amb el martell A que semblaven estar "cantant" la mateixa nota.Weiss, Piero, i Richard Taruskin, eds. Music in the Western World: A History in Documents. 2nd ed. N.p.: Thomson Schirmer, 1984. 3. Print.
Les arrels d'aquest mite es troben soterrades entre antics valors i arquetips, i les dades empíriques ofertes són per a altres enganyoses, però els mites i somnis d'una civilització són jutjats no per la veracitat o falsedat de les veritats empíriques, sinó per l'expressió de les complexitats intel·lectuals i espirituals que es revelen dins de la cultura. A partir dels quatre valors matemàtics revelats en el mite dels martells, i en sostenir que el so és quantitatiu i que els intervals musicals poden ser mesurats científicament valent-se sols de proporcions (ràtios o raons), els filòsofs pitagòrics i platònics van desplegar el cosmos musical de l'escala diatònica i crearen així un aparat aritmètic dotat d'alguns dels càlculs matemàtics més rigorosos coneguts en l'Antiguitat i fins durant l'edat mitjana.Op. cit. Thomas Christensen.
Vegeu també Escala diatònica Temperament igual Interval musical Interval (matemàtiques)
Referències
Categoria:Musicologia Categoria:Afinació Categoria:Llegendes