La polla de Samoa (Gallinula pacifica) és una espècie d'ocell gairebé incapaç de volar endèmica de l'illa de Savai'i, a Samoa, que es troba en perill crític d'extinció si es que no s'ha extingit. Com que ha desenvolupat adaptacions per a un estil de vida més terrestre i, almenys en part, hàbits nocturns, probablement és millor situar-la en un gènere diferent, el Pareudiastes (que de vegades també inclou la polla de Makira, G. silvestris, més distintiva), però aquest tema encara no s'ha investigat a fons. Els samoans nadius la coneixien com a «puna'e» ("el que salta"); es deia que això estava relacionat amb l'hàbit de l'ocell de fer un salt del seu lloc de repòs corrent cap a cobert quan s'espanta.
Descripció Aquesta petita polla d'aigua tenia una longitud d'uns 25 cm. El plomatge era de color blau fosc al cap, el coll i el pit, en contrast amb una gropa i una cua completament negres. Les parts superiors eren d'un color olivaci fosc amb una brillantor verdosa. El bec i l'escut frontal eren de color groguenc a vermell ataronjat. Els ulls i les potes eren vermells.
Ecologia A causa dels hàbits probablement nocturns, tenia els ulls grossos. L'hàbitat eren els boscos primaris de muntanya. La dieta consistia en insectes i altres petits invertebrats que eren depredats excavant el terra i la fullaraca; els ocells captius emmalaltien quan se'ls alimentava amb una dieta vegetal. Els ous que es diu que pertanyen a aquesta espècie es van trobar en un niu a terra fet de branquetes i herba. Els nadius afirmaven, però, que els puna'e niaven en caus; no és clar si van confondre la polla de Samoa amb petrells o baldrigues (que fan grunyits similars - vegeu més avall - i nien en caus) o si simplement es referien a buits raspats a terra.
Extinció Va ser vist per primera vegada per John Stanislaw Kubary l'any 1869 i recollit per última vegada el 1873 durant l'expedició britànica Challenger. En total, hi ha deu o onze exemplars restants i un o dos ous en museus (per exemple, a Leiden, Nova York, Liverpool i Londres).
Pel que sembla, es va extingir a la dècada de 1870 a causa de la depredació per espècies introduïdes com rates i gats ferals. A més, es notava que tenia bon gust i sembla que es caçava per menjar. Reed (1980) va informar del testimoni d'un local que afirmava que l'ocell estava extingit des del 1907. No obstant això, hi va haver albiraments no confirmats a la selva tropical de les terres altes el 1984 (22 i 23 d'agost) i el 2003, i en aquest darrer any, es va sentir un crit profund i engolit "ooh-ooh-ooh" dels ocells, que no concorda amb les vocalitzacions de l'espècies de ràl·lids que se sap que sobreviuen a Savai'i. És probable que aviat comenci el treball de camp per determinar la identitat dels ocells misteriosos, ja que hi ha una amenaça creixent de tala massiva.
Referències
Categoria:Gallinula Categoria:Ocells d'Oceania