miniatura|400x400px|Paretorium Agrippinaeen la Tabula Peuntingeriana, entre les localitats de Matilo i Lugdunum Batavorum Praetorium Agrippinae (Valkenburg aan de Geul, Països Baixos) fou un castellum romà enclavat a la província de Germània Inferior, que formava part del dispositiu defensiu del Limes Germanicus en el curs inferior del Rin, a prop de la desembocadura a la mar del Nord.Albert Egges van Giffen - De Romeinsche castella in de dorpsheuvel te Valkenburg aan den Rijn (Z.H.) (Praetorium Agrippinae), I, De opgravingen in 1941, Jaarverslag van de vereniging voor Terpenonderzoek 25-28, 1940-1948 (Groningen 1948).
Història miniatura|332x332px|Praetorium Agrippinae dins del Limes del Baix Rin, amb el número 3 esquerra|miniatura|200x200px|Plànol de les excavacions arqueològiques de Valkenburg Praetorium Agrippinae apareix citat en la Tabula Peutingeriana entre Matilo (Leiden-Roomburg, Països Baixos) i Lugdunum Batavorum (Katwijk am Zee, Països Baixos). Es va construir al territori del poble germànic dels canninefates a la fi de l'any 39 o començament del 40 per ordre de l'emperador CalígulaAixí ho testimonia una inscripció dedicada a Calígula, AE 1999, 1102: C(ai) Cae(saris) Aug(usti) Ger(manici)/ Iulior(um) Balon(um?). durant les seues operacions simulades d'invasió de Britannia i de conquesta de territoris germans allèn del Rin. L'emperador volgué que aquest fort rebés com a nom el de sa mare Vipsania Agripina la Major, esposa de Germànic Cèsar, morta el 33 i, igual que el seu marit, respectada pels soldats del Limes Germanicus.
El fort va ser construït amb terra i fusta amb un triple recinte adequat per a rebre una vexillatio com a guarnició, de quatre centúries i dues turmae de cavalleria, amb un total 320 infants i 60 genets. Com la resta de fortificacions romanes de la rodalia, fou destruïda els 69-70 durant la Revolta dels bataus. Aixafada aquesta, es va reconstruir i guarnir amb un destacament de la Cohors III Gallorum Equitata, com indica una inscripció.AE 1975, 633: Tigernilo mil(iti)/ c(o)hor(tis) III Gallor(um) e(quitatae). miniatura|179x179px|Estatueta de bronze, romana, de la dea Isis Cap al 180 se'n va reconstruir en pedra i va ser guarnit amb tropes de la Cohors IV Thracum Equitata, tal com assenyala una inscripció dedicada a Trajà entre el 106 i el 114, i materials de construcció segellats amb la seua figlina.Glasbergen W., Groenman W. - van Waateringe - The pre-Flavian Garrisons of Valkenburg Z.H., fabriculae and bipartite barracks (Amsterdam/Londen 1974).AE 1989, 559 = AE 1995, 45:[Imp(eratori) Caesari] / [divi Nervae f(ilio)] / [Nervae Traiano] / [Aug(usto)] Ge[r(manico) Dacico] / [Parthi]co pon[t(ifici) max(imo)] / coh(ors)] IIII Th/rac(um) p(ia) f(idelis)].AE 1975, 636: C(o)ho(rs) IIII T(h)r(acum).
Com la resta del dispositiu defensiu romà del Baix Rin, patí la pressió de les tribus germàniques de l'altra vora del riu, en especial dels alamans, que l'atacaren diferents vegades a partir del 240 fins al seu abandó i destrucció el 275.
Fou reocupat a partir del 305, per ordre de Constanci I Clor, per a fer d'horrea o magatzem de gra i subministrament per a proveir a l'exèrcit de Britannia.
Excavacions Les primeres excavacions científiques a Valkenburg van començar el 1875 a càrrec del Museu Nacional d'Antiguitats de Leiden. Entre el 1941 i el 1953 les va dirigir Albert van Giffen, que feu entre el 1941 i el 1953 diverses campanyes d'excavació, en què delimità la fortalesa i les fases d'ocupació, juntament amb moltes troballes materials; també hi detectà un vicus civil amb una necròpoli d'unes 500 tombes.
El nivell freàtic d'aquesta zona de marjal de les boques del Rin ha permés que es conserven moltes restes orgàniques, com ara fusta, llavors i aliments, ossos i calçat de cuir, i això ha mostrat amb prou d'exactitud com eren les estructures de les casernes dels soldats i quins n'eren els hàbits alimentosos. Actualment, el contorn de l'antiga fortalesa i les restes principals estan senyalitzats.De Hingh Anne, Vos Wouter - Romeinen in Valkenburg (ZH), de opgravingsgeschiedenis en het archeologische onderzoek van Praetorium Agrippinae - Leiden 2005.
Notes i referències
Categoria:Patrimoni de la Humanitat als Països Baixos Categoria:Arquitectura militar de l'antiga Roma