Christine Kuby (nascuda el 1957) és una activista política alemanya, exmilitant de la segona generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF). Detinguda el 21 de gener de 1978 a Hamburg, va complir presó perpètua per intent d'assassinat fins al seu alliberament anticipat el 1995.
Trajectòria Filla del pastor evangelista Alfred Hans Kuby d'Enkenbach, a la dècada de 1970 va viure en un apartament compartit a Kaiserslautern. Kuby va pertànyer al grup anomenat «Lluita Antifeixista» (Antifaschistischer Kampf), que donava suport a la RAF. L'estiu de 1977, va passar a la clandestinitat, juntament amb Gert Schneider, també membre d'aquest grup. A més de Kuby i Schneider, els membres de la RAF Elisabeth von Dyck i Detlev i Brigitte Schulz també provenien d'Enkenbach.
El 25 d'agost de 1977 va participar en els preparatius de l'atac fallit amb llançacoets contra l'edifici de la Fiscalia Federal de Karlsruhe. Va ser una dels vint membres de la RAF que vivien en clandestinitat a principis de setembre de 1977. Va llogar un apartament secret, on va romandre fins a l'octubre de 1977 amb Silke Maier-Witt, Monika Helbing, Knut Folkerts, Susanne Albrecht i Ingrid Siepmann i Elisabeth von Dyck. Durant i just després del segrest de Hanns Martin Schleyer, va romandre amb altres membres de la RAF com Brigitte Mohnhaupt, Peter-Jürgen Boock, Monika Helbing, Susanne Albrecht i Gert Schneider a Bagdad, on el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina mantenia camps d'entrenament.
Després que els membres de la RAF al voltant de Mohnhaupt tornessin a París, Kuby va ser arrestada el 21 de gener de 1978 mentre intentava obtenir analgèsics contra la drogoaddicció de Boock en una farmàcia d'Hamburg utilitzant una recepta falsificada. El farmacèutic va sospitar en veure la recepta i va alertar la policia, que va enviar-hi dos agents. Durant la detenció, Kuby va obrir foc contra la parella de policies, ferint greument un d'ells; aquest últim finalment va sobreviure només perquè la bala es va quedar incrustada en un quadern metàl·lic que l'agent de policia portava a la butxaca de la camisa. Ella mateixa va rebre dos trets, que no van tenir conseqüències greus.
El 2 de maig de 1979, Kuby va ser condemnada a presó perpètua pel Tribunal Regional Superior d'Hamburg per intent d'assassinat de dos agents de policia, que va complir principalment en règim d'aïllament a la presó de Lübeck. A la presó va prendre part de diverses vagues de fam, per la qual cosa va ser obligada a menjar. Una d'elles, entre el 27 de juliol i el 3 d'agost de 1994, juntament amb els altres presos de la RAF Irmgard Möller, Manuela Happe, Eva Haule, Sieglinde Hofmann, Hanna Krabbe, Adelheid Schulz, Helmut Pohl, Rolf Wagner, Birgit Hogefeld, Rolf Heissler, Christian Klar i Brigitte Mohnhaupt, es va realitzar per a l'alliberament immediat d'Irmgard Moller, que portava 22 anys empresonada.
El gener de 1993 se li va denegar l'alliberament anticipat i, després d'una interrupció de la condemna per a tractament mèdic, va ser alliberada anticipadament el 22 de febrer de 1995, mentre que la resta de la condemna va ser suspesa durant cinc anys. El 1992, Kuby va ser una de les opositores a la nova política de renúncia a la violència de la RAF. Després del seu alliberament va establir la seva residència a Hamburg.
Referències
Bibliografia
Categoria:Activistes alemanys Categoria:Militants de la Fracció de l'Exèrcit Roig Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Nascuts el 1957