L'SPAM també conegut com a carn de porc en conserva, carn de porc en llauna, carn de porc enllaunada o carn de porc enllandada és una varietat de carn enllaunada o carn processada en conserva, elaborada principalment amb espatlla de porc i pernil, i comercialitzada per Hormel Foods Corporation des de l'any 1937.
Aquesta carn enllaunada es va fer popular per la seva llarga conservació i es va utilitzar àmpliament durant la Segona Guerra Mundial per alimentar soldats i civils, fins a convertir-se en un producte icònic en diversos països i cultures.
L'elaboració d'aquest aliment es produeix molent la carn de porc i barrejant-la amb aigua, sal, sucre, midó de patata i nitrit de sodi. La mescla obtinguda s'envasa en llaunes hermètiques, es cou a alta temperatura per esterilitzar el producte i es refreda abans de l'etiquetatge i la posterior distribució.
Actualment, la marca s'ha distribuït a més de 50 països arreu del món, i s'estima que se'n consumeixen aproximadament 12,8 llaunes d'SPAM cada segon. De fet, des del seu llançament, ja s'han venut més de 9.000 milions de llaunes d'SPAM globalment.
Història Orígens i expansió durant la Segona Guerra Mundial Jay Hormel, fill de George Hormel, el fundador l'any 1981 d'Hormel Foods Corporation, una multinacional Americana de menjar processat, va inventar un nou model de carn enllaunada. El reconegut nom d'SPAM, el qual prové del mot creuat spiced ham (en català "pernil especiat"), es va decidir en un concurs de noms, en el qual Kenneth Daigneau, germà de l’exvicepresident d'Hormel Foods R.H. Daigneau, va encunyar el nom i va rebre una recompensa de $100, els quals equivaldrien a $2,329.65 avui en dia. Així doncs, el 5 de juliol de 1937, la nova forma de menjar SPAM va ser incorporada al mercat. miniatura|Una llauna d'Spiced Ham del 1936, un precursor del que seria finalment l'SPAM. Al principi el seu producte era un dels molts que hi havia a la venda de pernil especiat, dirigit a mestresses de casa que buscaven àpats barats, fàcils i ràpids de preparar. Tot i que semblava que podria prosperar, en el moment hi va haver desconfiança per ser un producte que no requeria refrigeració. Però justament aquesta característica va ser la que va interessar a l'exèrcit durant Segona Guerra Mundial. Així doncs, era perfecte per al combat; un menjar que no calia preparar, estable a temperatura ambient, ric en nutrients i saciant. D'aquesta manera, l'SPAM es va convertir en aliment essencial per les tropes estatunidenques i, gràcies a la Llei de Préstec i Arrendament del 1941, l'SPAM es va establir també com l'aliment bàsic d'ajuda als aliats i les seves forces armades, distribuït al Regne Unit, França i fins a la Unió Soviètica. Així, abans d’acabar la guerra, soldats soviètics i britànics van rebre 150 milions de lliures de carn enllaunada pels seus àpats. Amb tota la popularitat, l'SPAM va passar a ser marca de burla, agraïments i queixes, tothom hi deia la seva i a la seva manera. Tot i que pels soldats l'SPAM va convertir-se en un malson o un pernil en males condicions, no era l'única carn enllaunada usada, però sí la més famosa, rebent així totes les culpes. Tot i això, l’agraïment també hi va ser present, per molts l'SPAM va tenir un paper molt important en la victòria de la guerra, ja que gràcies als seus productes, els exèrcits van poder continuar alimentant els seus soldats.
La marca també va arribar a Àsia, portat per les tropes nord-americanes, ja que hi tenien territoris ocupats i hi havia també zones de conflicte com Corea del Sud. Concretament, es va importar el producte a les Filipines durant la campanya d'alliberament (1944-1945), quan els EUA van reconquerir les illes del Japó. En moltes regions del continent asiàtic, l'SPAM va ser l'única carn disponible després de la guerra. miniatura|Es mostra el menú de l’esquetx «Spam» de Monty Python.
Consolidació internacional des de mitjan El mercat de postguerra va augmentar en vendes els productes de l'SPAM, afirmant que l'increment comercial sobtat anys anteriors no havia estat sols una casualitat de la guerra. La publicitat que en van fer també va ser important per les vendes, contractant dones exmilitars que van actuar en un programa de ràdio com a les Hormel Girls (en català "les Noies de Hormel"), així com també anuncis de revistes amb receptes per les mestresses de casa. Enmig de l’augment de vendes, Hormel va produir la llauna d'SPAM número mil milions l’any 1959. I cap als anys 70 les vendes es van disparar gràcies a un esquetx fet pels Monty Python. Una paròdia que satiritzava la popularitat de la marca amb una cambrera que cantava els plats de la casa i a tots ells hi havia Spam: “ou i spam, cansalada i spam, ou fregit sobre spam… spam, spam i spam…”. Les tantes repeticions de la marca en l’esquetx i la veueta persistent van marcar un abans i un després a la mentalitat de la gent, associant ara la marca amb una cosa indesitjada i molesta.
D’aquesta manera, la carn enllaunada de Hormel es va consolidar i va entrar a mercats internacionals, i va penetrar també a certes cultures d'arreu del món amb plats i receptes típiques. Així doncs, gràcies a la demanda d’aliments processats i al ser una marca reconeguda, s’ha mantingut a les botigues fins avui en dia. Tot i això, a cada regió la marca s'ha mantingut més o menys popular.
Per una banda, a Europa la recuperació ràpida de la producció agrícola després de la guerra va permetre oferir altres fonts d'alimentació, fet que va fer que l'SPAM perdés popularitat en aquesta regió. A més, el possible rebuig cultural associat a la pobresa i fam durant la guerra també va afectar negativament la seva acceptació, incloent-hi Amèrica del Nord, on els esforços de màrqueting per promocionar-lo com un producte modern per a mestresses de casa als anys 50 no va tenir un èxit durador.
En canvi, a Àsia i a les illes del Pacífic, l'SPAM va mantenir una presència sòlida i va esdevenir un component consolidat de la dieta local. Aquest fenomen s'explica en gran part per la limitació de terrenys agrícoles en molts d'aquests llocs, fet que va implicar una escassetat de carn fresca i un augment de preus, fent així que l'SPAM esdevingués una opció econòmica i accessible. A més, Hormel va adaptar el seu màrqueting i les variants del producte a les cultures locals, afegint-hi diferents receptes en certes regions, presentant l'SPAM com un aliment valorat i acceptat culturalment.
A Espanya i Portugal, la implementació no va ser tan profunda com en els països esmentats, on la manca d'informació de la marca ho demostra. En aquests països es va mantenir la neutralitat durant la guerra, de manera que es pot suposar que no es va produir aquesta associació cultural ni un consum generalitzat, fet que va limitar la seva penetració en la dieta quotidiana. Malgrat tot, no s'ha trobat evidència documental directa d'aquesta relació causal, però és coherent amb l'absència d'un context bèl·lic que fomentés el seu ús i la pèrdua de popularitat que hi va haver a la resta d'Europa. Actualment, l'SPAM es comercialitza també a Catalunya, però principalment en supermercats internacionals o seccions de productes importats, com Carrefour o grans cadenes globals, més que en la gastronomia local tradicional.
Impacte en el consum digital miniatura|279x279px|Imatge que mostra l'ús de la paraula spam al correu electrònic. Al llarg del temps, i principalment degut a l'esquetx dels Monty Python, on es repetia constantment el nom de la conserva de carn SPAM, la marca va passar a adquirir una connotació negativa associada a alguna cosa innecessària, massa abundant i de baixa qualitat. A partir de la dècada del 1990, el terme spam es va començar a utilitzar en l'àmbit de la tecnologia de la informació per descriure qualsevol missatge enviat massivament i sense el consentiment dels destinataris, amb la finalitat de promocionar o generar interès en un producte, servei o empresa.
Actualment, el mot spam, d'origen anglès i procedent d'aquesta marca, s'utilitza per referir-se al correu brossa. Tot i que inicialment es vinculava sobretot al correu electrònic, l'ús del terme s'ha estès també a altres plataformes com ara blogs i fòrums, i diverses xarxes digitals.
Consum a l'actualitat La seva popularitat arreu del món, ha permès organitzar festivals al seu nom, diferents receptes tradicionals de cada país, la creació de vàries especialitats de la marca, així com museus que expliquen la història de l’empresa, l’entrada al mercat de l'SPAM i l’extensió de la seva popularitat a nivell mundial. miniatura|217x217px|Recepta coneguda com a "Spam musubi". Aquesta cultura i tradició de la marca ha tingut diferents efectes arreu del món. Al seu país origen, Estats Units, aquesta carn enllaunada forma part de la cuina folclòrica amb una alta consumició per càpita, sobretot a Hawaii o Guam, ja que és on les tropes van romandre durant la guerra. En aquestes localitzacions, la marca és popular amb receptes típiques com l'Spam musubi o "The Hawaiian Steak", o festivals amb el seu nom com Waikiki SPAM JAM festival de Hawaii, i venda a comerços locals i internacionals.
A l'Àsia la marca també ha arribat lluny i s'ha mantingut popular fins a l'actualitat amb nombroses receptes tradicionals. A les Filipines destaquen el Spamislog, combinació d'SPAM, sinangag (arròs fregit amb all) i ous, un esmorzar habitual que consumeixen totes les classes socials i s'usa també com a regal per les festivitats. La gran popularitat ha portat la marca a crear una variant d'SPAM anomenada SPAM® Tocino, pensada exclusivament pels filipins. En altres països com Xina, Japó o Corea del Sud la marca també ha aconseguit entrar a la quotidianitat de la població, com per exemple en l'últim país, on un dels plats més tradicionals és el "budae jjigae" o també conegut com a "estofat militar".
Al Regne Unit, la popularització de la marca va tenir un gran impacte durant la guerra inspirant plats icònics com els Spam fritters”. Conseqüentment, en la postguerra, Newforge Foods i després la Danish Crown Group van rebre la llicència per produir SPAM a les seves fàbriques del Regne Unit, tot augmentant les vendes en aquest país. Tot i que la popularitat de l'SPAM va ser molt alta en el seu moment, avui en dia la marca no es consumeix tant i no és considerada un producte especialment saludable en aquest país.
La marca ha arribat també a la península ibèrica i, concretament també a Catalunya, tot i que no s'han trobat evidències referents a un gran ús de la marca en comerços locals, però sí que es pot comprar a les grans cadenes internacionals.
Propietats de l'aliment Composició miniatura|Comparació de l'interior de carns enllaunades: SPAM (esquerra), Treet (centre) i Great Value (dreta). Es pot apreciar el color rosa característic de la carn precuita i la uniformitat de la mescla. L'SPAM s'elabora principalment amb espatlla de porc i pernil.Aquesta combinació de peces de carn es barreja amb diversos ingredients aromatitzants com la sal, l'aigua, el midó de patata, el sucre i el nitrit de sodi (NaNO2).
L'espatlla de porc correspon a la part davantera superior del porc, que està situada entre el coll de l'animal i la pota davantera. Més en concret, aquesta part es caracteritza per tenir una carn saborosa i sucosa, gràcies al seu contingut en greix i col·lagen, que durant la cocció es transforma en gelatina i li confereix una textura tendra al producte. Per altra banda, el pernil és la peça procedent de la cuixa posterior, és a dir, de les potes de darrere. La raó d'utiltzar aquestes parts del porc és que, a part de les diferències anatòmiques, també presenten variacions en la seva composició i valor nutricional. Aquestes peces són talls més greixosos, fet que contribueix a obtenir una textura més sucosa i tendra, alhora que intensifica el sabor de la carn enllaunada.