Le Magnifique (El magnífic en català) és una òpera en tres actes composta per André Grétry sobre un llibret Michel-Jean Sedaine, basat en una adaptació de la Jean de La Fontaine d'un conte de Giovanni Boccaccio. S'estrenà al Comédie-Italienne de París el 4 de març de 1773.Dades a operone.de
Origen i context Nascut el 1741 a Lieja (actual Bèlgica), Grétry es traslladà a París cap a la fi de la dècada de 1760, on encadenà un seguit d’òperes còmiques d’enorme èxit fins a l’esclat de la Revolució Francesa. Le Magnifique, primera obra fruit de la seva col·laboració amb Michel-Jean Sedaine, planteja una trama delirant de suplantacions i entrebancs ridículs. La gràcia de Grétry, però, és que fa broma de les passions i de la psicologia dels personatges amb una escriptura musical d’encís.
Amb Le Magnifique, Grétry començà la seva llarga col·laboració amb Sedaine fins a arribar al gran triomf de Richard Coeur-de-lion.
Argument Horace, un acabalat mercader de Florència, fou assaltat per pirates nou anys enrere i acabà venut com a esclau juntament amb el seu lleial criat Laurence. Amb el temps, tots dos foren rescatats gràcies a l’home adinerat i filantròpic anomenat Le Magnifique. Aquest Octave està enamorat de Clémentine, la filla d’Horace, que ha crescut sota la tutela d’Aldobrandin —el qual també en vol la mà. La sorpresa arriba quan es descobreix que el mateix Aldobrandin fou qui, en el seu dia, va fer possible que Horace fos venut com a esclau.
Anàlisi musical La música de Grétry destil·la una gràcia lírica constant i està sembrada de recursos d’una finor inventiva. L'obertura —gairebé concebuda com a música programàtica— anuncia el retorn dels antics captius amb un esclat de fanfàrries. Es tracta essencialment d'una comèdia romàntica domèstica, amb una música que recorda Händel i Gluck, sense mai aconseguir la generositat melòdica de l'un ni la refinada elegància de l'altre.
Com era habitual en aquest compositor, la música és sempre refinada i elegant, però en moments puntuals transcendeix aquestes qualitats. Particularment emotiva és l’escena en què Octave corteja Clémentine, però li està prohibit respondre als seus sentiments. L’òpera ofereix una encantadora cadena de solos i conjunts variats, tots magistralment concebuts per a les veus i instruments, encara que la presència constant de veus agudes pot donar lloc, de tant en tant, a una textura una mica monòtona.
Referències
Categoria:Òperes de la dècada del 1770 Categoria:Òperes d'André Grétry Categoria:Òperes estrenades a París Categoria:Òperes en francès Categoria:Obres del 1773