miniatura|Portada de l'edició del 27 de desembre de 1884 de Half Holiday d'Ally Sloper . Un Còmic Britànic és una publicació periòdica publicada al Regne Unit. Generalment es coneix com a còmic o revista de còmics, i històricament com a diari de còmics. Fins el 2014, els tres còmics de més llarga durada de tots els temps eren tots britànics.
Els còmics britànics solen ser antologies de còmics que solen ser dirigides a nens i es publiquen setmanalment, tot i que alguns també es publiquen amb una periodicitat quinzenal o mensual. Els dos còmics britànics més populars, The Beano i The Dandy, van ser publicats per DC Thomson a la dècada de 1930. El 1950, la distribució setmanal de tots dos va arribar als dos milions. En explicar l'enorme popularitat dels còmics a la cultura popular britànica durant aquest període, Anita O'Brien, conservadora directora del Cartoon Museum de Londres, afirma: "Quan es van inventar còmics com The Beano i Dandy a la dècada de 1930, i fins a realment a les dècades de 1950 i 1960, aquests còmics eren gairebé l'únic entreteniment disponible per als nens".Armstrong, Stephen. "Was Pixar's Inside Out inspired by The Beano?" The Telegraph. 27 July 2015
El 1954, Tiger Comics va presentar Roy of the Rovers, la popular tira còmica basada en el futbol que explicava la vida de Roy Race i l'equip on jugava, el Melchester Rovers. L'expressió popular "coses de 'Roy of the Rovers' autèntiques" sovint la fan servir els escriptors, comentaristes i aficionats del futbol quan descriuen demostracions de gran habilitat o resultats sorprenents que van contra tot pronòstic, en referència a les històries dramàtiques que eren la marca registrada de la tira.Tomlinson, Alan; Young, Christopher (2000), "Golden Boys and Golden Memories: Fiction, Ideology, and Reality in Roy of the Rovers and the Death of the Hero", in Jones, Dudley; Watkins, Tony, A Necessary Fantasy?: the Heroic Figure in Children's Popular Culture: Vol 18, Garland Publishing. pp. 190–191 Altres còmics com Eagle, Valiant, Warrior, Viz i 2000 AD també van prosperar. Alguns còmics, com Judge Dredd i altres títols de 2000 AD, s'han publicat en format sensacionalista. Còmics underground i títols de "premsa petita" també han aparegut al Regne Unit, en particular Oz i Escape Magazine. Mentre que els còmics més venuts al Regne Unit han estat històricament productes autòctons.
Visió general La descripció dels còmics derivava dels noms de títols populars com ara Comic Cuts, i del fet que al principi tots els títols només presentaven contingut de còmic (és a dir, humorístic).
Els còmics britànics solen diferir dels còmics americans. Tot i que històricament compartien la mateixa mida de format, basada en un full de paper imperial de 30 x 22 polzades plegat, els còmics britànics s'han allunyat d'aquesta mida i han adoptat una mida de revista estàndard. Fins aleshores, el còmic britànic també s'imprimia normalment en paper de diari, amb negre o vermell fosc com a color fosc i el procés de quatre colors a la portada. Tant The Beano com The Dandy van canviar a un format totalment en color el 1993.
Originalment dirigit a la classe treballadora semianalfabeta (en el sentit que substituïa les històries basades en text dels diaris per històries basades en imatges, que eren menys desafiadores per a un lector amb pocs estudis), el còmic va arribar a ser vist gradualment com a infantil (en part perquè, a causa de les millores graduals en l'educació pública, els nens van acabar sent l'únic mercat restant per a un format dissenyat per ser poc desafiant per al lector). Per tant, a mitjan segle XX es comercialitzava exclusivament per a nens.
Històricament, les tires tenien una o dues pàgines de llargada, i cada número d'un còmic contenia més d'una dotzena de tires separades, amb personatges diferents. En temps més recents, les tires s'han tornat més llargues i han tendit a continuar al llarg de diversos números i períodes.
Mentre que alguns còmics només contenien tires còmiques, altres publicacions com ara Jackie han tingut un enfocament lleugerament diferent, proporcionant a les seves lectores articles i fotografies sobre estrelles del pop i actors de televisió / cinema, a més d'articles més generals sobre la vida adolescent, alhora que afegien algunes tires còmiques per si de cas. Per als nois, històricament, hi havia publicacions similars basades en el futbol, com ara Shoot!, que presentava articles il·lustrats de no-ficció sobre futbolistes populars, clubs de lliga i notícies generals de futbol, acompanyats d'una gamma limitada de tires còmiques basades en el futbol.
En la història del còmic britànic, hi ha algunes publicacions de llarga durada com ara The Beano i The Dandy publicats per DC Thomson & Co., una empresa de diaris amb seu a Dundee. The Dandy va començar el 1937 i The Beano el 1938. The Beano encara funciona avui dia, mentre que The Dandy va deixar de publicar-se impresa el 2012. The Boys' Own Paper, una altra publicació de llarga durada dirigida a nois d'un grup d'edat una mica més gran, va durar des del 1879 fins al 1967.
Des dels anys cinquanta hi ha hagut una tradició contínua de còmics en blanc i negre, publicats en un format de pàgina més petita, molts d'ells títols bèl·lics com ara Air Ace, que inspiren els joves amb històries de les gestes de l'exèrcit, la marina i la Royal Air Force, principalment durant les dues guerres mundials. També hi ha hagut alguns títols romàntics i alguns westerns en aquest format.
El 19 de març de 2012, el servei postal britànic, el Royal Mail, va llançar una sèrie de segells que representaven personatges i sèries de còmics britànics. La col·lecció incloïa The Beano, The Dandy, Eagle, The Topper, Roy of the Rovers, Bunty, Buster, Valiant, Twinkle i 2000 AD.
Història miniatura|Portada d'Illustrated Chips del 1896 amb la primera aparició de la llarga tira còmica dels rodamons Weary Willie i Tired Tim. segle XIX Al segle XIX, els story papers (que contenien històries amb text il·lustrat), coneguts com a "penny dreadfuls" pel seu preu de portada, servien com a entreteniment per als nens britànics. Ple de text imprès amb poques il·lustracions, no eren essencialment diferents d'un llibre, excepte que eren una mica més curts i que normalment la història se serialitzava en molts números setmanals per mantenir les vendes.
Aquestes històries en sèrie podien arribar a centenars de capítols si eren populars. I per completar una sèrie d'èxit, els guionistes inserien material força estrany, com ara la geografia del país on es desenvolupava l'acció, de manera que la història s'estenia a més números. El plagi era molt estès, i les revistes es beneficiaven dels èxits dels competidors amb alguns canvis de nom estètics. A més de les històries d'acció i històriques, també hi havia una moda per al terror i el sobrenatural, amb epopeies com Varney el Vampir que es van publicar durant anys. El terror, en particular, va contribuir a l'epítet "penny dreadful". Les històries amb criminals com "Spring-Heeled Jack", pirates, bandolers (especialment Dick Turpin) i detectius (inclòs Sexton Blake) van dominar dècades dels setmanaris victorians i de principis del segle XX.
Les tires còmiques —històries explicades principalment en forma de dibuixos animats, en lloc de com una narració escrita amb il·lustracions— van sorgir lentament. El propietari d'un diari nascut a Escocia, James Henderson, va començar a publicar Funny Folks el 1874. L'escriptor Denis Gifford considerava Funny Folks el primer còmic britànic,James Chapman, British Comics: A Cultural History, Reaktion Books, 2011, p. tot i que al principi abordava temes d'actualitat i polítics en la mateixa línia que Punch. La revista estava molt il·lustrada, amb vinyetes de John Proctor, conegut com a Puck, entre d'altres,John Adcock, "Funny Folks", Yesterday's Papers, 29 September 2009. Retrieved 22 November 2020 i es va beneficiar de les innovacions en l'ús de paper barat i la impressió fotogràfica.Kimit Muston, "It's Just a Joke", The Public "I", November 2020. Retrieved 22 November 2020Nicholas Hiley, "Comic Periodicals", Gale.com. Retrieved 22 November 2020 Half Holiday (1884) dAlly Sloper es considera la primera revista de tires còmiques que va presentar un personatge recurrent (Ally Sloper). Aquesta tira costava un cèntim i estava dissenyada per a adults. Ally, el personatge recurrent, era un home de classe treballadora que feia diverses formes d'entremaliadures i sovint en patia.
El 1890 van debutar davant del públic britànic dues revistes de còmics més, Comic Cuts i Illustrated Chips, ambdues publicades per Amalgamated Press. Aquestes revistes van reimprimir notòriament material britànic i americà, publicat anteriorment en diaris i revistes, sense permís. L'èxit d'aquests còmics va ser tal que el propietari d'Amalgamated, Alfred Harmsworth, va poder llançar els diaris Daily Mirror i Daily Mail amb els beneficis.Sabin, p21
Els còmics també es van publicar com a complements de les revistes femenines a finals de segle. Jungle Jinks, que va tenir l'honor de ser el còmic britànic més antic fins al 1954, va aparèixer per primera vegada el 1898 com a suplement de Home Chat; dibuixat per Mabel F. Taylor, va ser el primer còmic britànic d'animals antropomòrfics.
segle XX miniatura|L'anuari Valiant de 1969 (a la part inferior central) entre altres publicacions periòdiques britàniques, incloent-hi un anual de Lion (publicat, com Valiant, per Fleetway Publications) i dos anuals de The Beezer (publicat pel rival de Fleetway, D. C. Thomson). Cada anual té una portada en cartone i conté històries completes, de vegades en color o en bicolor, sobre els personatges de la sèrie setmanal. L'anuari Valiant de 1969 inclou històries de The Puppet Brigade, Hand of Steel, Klip and Klop i The Eye of Zoltec, entre d'altres. Durant els següents trenta anys aproximadament, les editorials de còmics van veure el mercat juvenil com el més rendible i, per tant, van orientar les seves publicacions en conseqüència, de manera que el 1914 la majoria dels còmics eren llibrets independents dirigits a nens de vuit a dotze anys.
El període d'entreguerres és notable principalment per la publicació d'anuaris per part d'Eagle Press, i també per l'aparició de DC Thomson & Co. Ltd. DC Thomson va llançar The Beano i The Dandy a finals dels anys trenta, que van prosperar durant la Segona Guerra Mundial. La seva reeixida barreja d'irreverència i slapstick va donar lloc a molts títols similars, en particular Buster, Topper i Beezer. Tanmateix, els creadors d'aquest format han sobreviscut a tots els seus rivals, i The Beano encara es publica avui dia.