The Ethiopians va ser un grup jamaicà de ska tardà, rocksteady i reggae primerenc. Autors d'un nombre significatiu d'èxits entre mitjans de la dècada del 1960 i principis de la del 1970, va ser un dels primers grups jamaicans a actuar a la Gran Bretanya.
Història The Ethiopians va ser fundat per Leonard Dillon (1942-2011), Stephen «Tough Cock» Taylor i Aston «Charlie» Morrison. Dillon era un picapedrer de la petita comunitat de Boundbrook, situada als afores de la ciutat costanera de Port Antonio, on va ser criat pels seus avis en una llar adventista del setè dia. Mercès a que el seu avi era director de cor de l'església, Dillon va tenir una bona base musical des de ben petit. Mentre encara anava a l'institut va actuar amb un grup local conegut com The Playboys (després rebatejats com a Ray and The Gladiators), i la melositat de la seva veu li va donar el sobrenom de «Sparrow».
Com molts dels seus companys, Dillon es va traslladar a Kingston cap al final de la seva adolescència a la recerca de feina, allotjant-se primer en una petita barraca al barri marginal de Back-O-Wall, a l'oest de Kingston. Va viatjar a Fellsmere (Florida) el 1963 amb un contracte de treball agrícola de temporada, i després de tornar a Kingston el 1964 es va establir a Trench Town, allotjant-se a casa de la tieta del popular discjòquei de sound system King Sporty, a qui coneixia dels seus dies a Port Antonio. A Trench Town Dillon va conèixer Peter Tosh, qui el va presentar a Bob Marley i Bunny Livingston, els seus companys vocalistes a The Wailers. Ràpidament es va organitzar una audició a l'Studio One, on The Wailers estaven gravant alguns dels èxits més importants del moment, fet que va menar a Dillon a posar veu al seu primer material. Tres cançons van ser acompanyades per The Wailers, incloent-hi una de les cançons preferides dels sound systems titulada «Ice Water», basada en lletres de doble sentit, mentre que «Suffering On The Land» i «Beggars Have No Choice» tractaven sobre la duresa de la vida al gueto. Una quarta cançó, «Woman, Wine And Money», va comptar amb Delroy Wilson a l'harmonia. Totes les cançons es van publicar en senzills de 45 rpm, acreditades com a Jack Sparrow. Poc després de la publicació d'aquests senzills, i gràcies als esforços de l'Ethiopian Reorganization Centre a Waterhouse, Dillon va introduir-se en la fe rastafari, a la qual va romandre compromès tota la vida.
Les vendes del material de Jack Sparrow no van ser significatives, i The Wailers es van centrar en les seves pròpies carreres. Adonant-se que els grups d'harmonia estaven de moda a Jamaica, Dillon va deixar l'Studio One per a formar un grup d'harmonia propi amb Taylor, Morrison i un jove conegut com a Foresight, a qui va conèixer al carrer a Waterhouse i l'Ethiopian Reorganization Centre es va convertir en el seu principal espai d'assaig. Foresight va abandonar aviat, així que quan Dillon va tornar a portar el grup a l'Studio One com a trio debatien si s'havien d'anomenar The Heartaches o The Ethiopians, fins que el fundador de Studio One, Clement Dodd, va considerar que aquest últim era més distintiu i més adequat per a un grup amb vocació espiritual. Les primeres cançons que el grup va gravar a l'Studio One van ser «Live Good», «Why You Gonna Leave Me Now» i el clàssic de rocksteady «Owe Me No Pay Me», produït per Lloyd Daley i adreçat a un home conegut com a Stampede que devia diners a Dillon. La incertesa del negoci musical va fer que Morrison deixés el grup, ja que havia de mantenir la família. Sense desanimar-se per la seva marxa, Dillon i Taylor van tornar a l'Studio One per a enregistrar mitja dotzena de cançons més, incloent-hi «I'm Gonna Take Over Now», i un tema de ska tardà titulat «I Am Free».
Èxit Malgrat la popularitat del material els guanys encara no eren suficients perquè el grup es dediqués en la música a temps complet, fins que va trobar un patrocinador per al grup, Leebert Robinson, un especulador immobiliari que va finançar el senzill autoproduït, «Train to Skaville», publicat a Jamaica a través de West Indies Records Limited (WIRL). Els senzills posteriors, «The Whip» i «Cool It Amigo», es van gravar a l'estudi de WIRL amb el grup de rocksteady, Lynn Taitt and The Jets, i Sonia Pottinger es va encarregar de la producció. Les tres cançons es van convertir en èxits del 1967. «Train to Skaville» va tenir un impacte notable a l'estranger i va portar The Ethiopians al Regne Unit per a la seva primera gira el 1968, ja que la cançó havia aparegut breument a la UK Singles Chart. La gira va durar tres mesos el 1968 i dos mesos més el 1969, i va ser organitzada per Commercial Entertainment.David Katz, Solid Foundation: An Oral History of Reggae, p. 157
De tornada a Jamaica, Melvin Reid es va convertir en membre temporal del grup per a algunes gravacions fetes a l'estudi Federal, però el grup aviat va tornar a ser un duo. «Cut Down (On Your Speed)» va ser gravada per a Lee Perry, tot i que la companyia Carib Disco de Harry Robinson va publicar treballs encara més reeixits, com ara «Reggae Hit The Town» i l'exitós «Engine 54» (gravat en una època en què Garnet Hargreaves feia les funcions a mànager del grup), que recordova una locomotora de tren desapareguda que solia transportar gent de la ciutat a fer excursions al camp. La popularitat d'aquesta cançó i dels senzills anteriors va donar lloc a un àlbum de debut, Engine 54, publicat per Doctor Bird Records al Regne Unit.
Tanmateix, la relació professional més sòlida i duradora es va forjar amb el productor Carl Johnson, que va donar lloc a una sèrie d'èxits a finals dels anys 1960 i principis de la dècada següent. Les coses van començar amb «Everything Crash», després que Sir JJ li demanés a Dillon que escrivís una cançó amb aquest títol quan Dillon va aparèixer per primera vegada a la botiga de JJ a Orange Street. La cançó tracta de les vagues que es van organitzar a Jamaica el 1968 i es va gravar amb el suport del grup The Caribbeats. Altres èxits posteriors van ser «Feel The Spirit», «Hong Kong Flu» i «Woman Capture Man». L'etapa de Sir JJ va donar lloc als àlbums Reggae Power i Woman Capture Man, ambdós publicats per Trojan Records a la Gran Bretanya.
Durant la dècada del 1970 The Ethiopians van gravar per a diversos productors, com ara Lloyd «The Matador» Daley («Satan Gal»), Duke Reid («Pirate»), Derrick Harriott («Good Ambition»), Rupie Edwards («Hail Rasta Man»), Alvin Ranglin («Love Bug»), Prince Buster («You Are For Me»), Joe Gibbs («Ring A Burn Finger»), Bob Andy («The Word Is Love») i Lee Perry («Life Is A Funny Thing»), entre d'altres. Dillon també va ajudar a construir els Black Ark Studios de Perry el 1973-74.David Katz, People Funny Boy: The Genius of Lee "Scratch" Perry, p. 118 El 1975 Stephen Taylor va morir en un accident de trànsit, fet que va provocar un període d'inactivitat ja que Dillon va haver d'adaptar-se a la vida sense el seu company de formació.
Treball en solitari Posteriorment, Dillon va formar una nova versió de The Ethiopians amb altres membres rastafaris, com Melvin Reid, per a gravar l'àlbum Slave Call amb Niney the Observer el 1977. També es van enregistrar un grapat de senzills per a Alvin Ranglin, Winston Riley, Joe Gibbs i Rupie Edwards, els anys 1976-78.
Tanmateix, Leonard Dillon es va convertir després en un artista en solitari. Sota el nom de The Ethiopian, Dillon va gravar Open The Gate Of Zion el 1978, i Everything Crash per a Studio One el 1980, aquest últim amb «Locust» com una adaptació del ritme de «Train to Skaville». L'àlbum Dread Prophecy, compartit amb The Gladiators, va ser publicat pel segell americà Nighthawk el 1986, One Step Forward va aparèixer a França a través de Blue Moon el 1992, Owner Fer De Yard va ser gravat a l'Studio One i publicat per Heartbeat Records el 1994, Tuffer Than Stone va ser gravat amb Jahco Thelwell el 1999 i publicat pel segell Melodie a França, mentre que Mystic Man va ser publicat per Studio One el 2002.
The Ethiopians van arribar al final amb la mort de Dillon el 28 de setembre de 2011.
Discografia Engine '54: Let's Ska and Rock Steady - (1968) - Jamaican Gold Reggae Power - (1969) Woman a Capture Man - (1970) - Trojan Slave Call - (1977) - Heartbeat Open The Gate Of Zion - (1978) - Channel One Dread Prophecy - (1989) - Nighthawk Let's Ska and Rock Steady - (1990) - VP The World Goes Ska - (1992) - Trojan Clap Your Hands - (1993) - Lagoon Sir J.J. & Friends - (1993) - Lagoon Owner Fer De Yard - (1994) - Heartbeat Train to Skaville - (1999) - Charly Tuffer Than Stone - (1999) - Warriors Skaville Princess - (2000) - Dressed to Kill Train to Skaville: Anthology 1966-1975 - (2002) - Trojan - àlbum recopilatori Open The Gate Of Zion - (2020) - Jamaican Art Records
Referències
Categoria:Grups de música jamaicans Categoria:Grups de reggae