, primer marquès de Villatorques, fou un noble valencià, funcionari reial i mecenes cultural. Exercí com a virrei de Mallorca entre 1691 i 1698 i posteriorment com a regent del Consell d'Aragó. Va tenir un paper destacat en els cercles dels novatores i en la vida intel·lectual de la València barroca.

Biografia Orígens i carrera política Fill de Basili de Castellví i de Laura d'Alagó, pertanyia a una antiga família noble del Regne de València. Fou batejat a la parròquia de Sant Esteve el 20 de desembre de 1653. Durant la joventut serví a la cort com a menino de Carles II i més endavant fou castlà d'Oriola. Heretà del seu pare el càrrec de portantveus del general governador del Regne de València.

Durant el seu mandat com a governador de València, ordenà el processament i execució a garrot del bandoler i exfrare agustinià Pere Antoni Ribera, conegut com «el Frare». Aquest fet provocà un greu conflicte amb l'arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí, que l'excomunicà —juntament amb el tribunal i la ciutat— i només aixecà la censura després que Castelví fos multat i sotmès a una penitència pública i humiliant imposada pel mateix arquebisbe.

El 23 de desembre de 1690, Carles II li concedí el títol de marquès de Villatorques. Poc després, el 5 de setembre de 1691, jurà com a virrei de Mallorca, càrrec que ocupà fins al juliol de 1698. En finalitzar el virregnat fou nomenat regent del Consell d'Aragó i fixà la seva residència a Madrid.

Durant la Guerra de Successió Espanyola donà suport al bàndol borbònic. Entre 1706 i 1707, les autoritats de l'arxiduc Carles ordenaren el segrest dels seus béns. Després del triomf de Felip V, restablí la seva situació i continuà al servei de la Corona fins a la seva mort, ocorreguda a Madrid el març de 1722.

Activitat cultural i acadèmies Josep de Castellví tingué un paper clau en la vida cultural valenciana de finals del , com a promotor i mecenes dels primers cercles novatores. La seva activitat intel·lectual s'articulà entorn d'unes acadèmies literàries i científiques que anticiparen el model il·lustrat.

El 1681 fou president de l'Acadèmia de l'Alcàsser, una institució vinculada a les anomenades acadèmies azarzuelades, que celebrava sessions periòdiques al Palau Reial de València. Aquestes reunions combinaven exercicis poètics, representacions teatrals i debats sobre filosofia natural i matemàtiques.

Molt més rellevant fou la fundació, el 1690, a la seva pròpia residència, de la Acadèmia de Nostra Senyora dels Desemparats-Sant Francesc Xavier, coneguda també com a Acadèmia del marquès de Villatorques. Aquest espai reunia alguns dels principals novatores valencians, com Tomàs Vicent Tosca, Joan Baptista Coratjà i Baltasar Íñigo, que constituí un fòrum de discussió interdisciplinari sobre poesia, matemàtiques, ciències naturals, arquitectura i política.

La casa del marquès, al barri valencià de Sant Esteve, era un centre de sociabilitat intel·lectual on es combinaven tertúlies, lectures públiques i sessions experimentals. Diversos testimonis contemporanis descriuen el seu ambient com un espai de «conversa entre poetes, matemàtics i cortesans», en què es debatien qüestions de geometria, òptica i mecànica, seguint les noves línies del pensament europeu.

Castellví reuní una biblioteca excepcional de més de set mil volums, ampliada durant la seva estada a Maó. Incloïa llibres en diverses llengües, manuscrits, mapes, esferes, globus i instruments científics. Aquesta col·lecció fou considerada una de les més importants del seu temps i serví com a font directa per a la redacció de les obres Escritores del reyno de Valencia (1747–1749) de Vicent Ximeno i la Biblioteca Valentina (1756) de Josep Rodríguez, que hi trobaren informació sobre els autors i acadèmies del barroc valencià.

El marquès també redactà catàlegs, índexs i tractats sobre temes artístics i científics, a més de traduccions del francès, que avui es consideren exemples primerencs de divulgació científica a València. La major part d’aquests escrits restaren inèdits o manuscrits, i ja el 1730 part de la seva biblioteca i papers havia desaparegut o s'havia dispersat arran de la seva mort i dels trasllats familiars provocats per la Guerra de Successió.

Castellví fou també un destacat col·leccionista d'art. Formà una col·lecció de pintura amb obres d'autors com Esteve March, Josep de Ribera, Mattia Preti o Massimo Stanzione, que més tard cedí al seu fill amb motiu del seu casament amb la comtessa de Cervelló. La seva casa esdevingué un autèntic focus de difusió de la cultura científica i artística moderna a València, i un precedent directe de l'esperit il·lustrat.

Referències

Bibliografia

Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Madrid Categoria:Nobles de València Categoria:Valencians històrics de la ciutat de València Categoria:Valencians nascuts al segle XVII Categoria:Valencians morts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1653