El Concert per a piano núm. 3 en sol menor, op. 60 (o 58), d'Ignaz Moscheles fou compost el 1825. El va dedicar a Ferdinand Ries.
Moviments Allegro moderato Adagio Allegro agitato
Origen i context Moscheles, tot i haver nascut a Praga, va ser una figura genuïnament cosmopolita. Es va formar a Viena i, després d’un breu pas per París, es va establir a Londres durant més de vint anys, fins que el 1846 es traslladà a Leipzig, on visqué fins a la mort. Les seves arrels musicals beuen dels clàssics vienesos —sobretot Mozart i Beethoven—, i forma part d’aquella generació de pianistes compositors (com Hummel o Kalkbrenner) que van esdevenir un pont entre el Classicisme i el Romanticisme. Tanmateix, com molts d’aquells intermediaris, fou eclipsat i progressivament oblidat amb l’arribada de la nova onada de revolucionaris (Chopin, Liszt, Schumann).
Va compondre els seus concerts a cavall de les dècades de 1820 i 1830 —l’últim data de 1838—, de manera que més de la meitat van prendre forma durant la seva llarga estada a Anglaterra, on Moscheles passava llargues temporades oferint recitals i gires. Els cinc primers mantenen l’esquema clàssic de tres moviments, mentre que els tres darrers són més breus i units per vincles temàtics. El Concert en sol menor fou redactat el 1825, quan el compositor tot just havia entrat a la trentena. El tercer és, sens dubte, la seva obra més coneguda i va continuar present al repertori al llarg del .
Referències
Moscheles 03 Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1820 Categoria:Composicions musicals del 1825