Marie-Thérèse Reboul (Paris, 26 de febrer de 1735 – 28 de desembre de 1805), comunament anomenada Madame Vien, va ser una pintora i gravadora francesa de temes d'història natural, natures mortes i flors.
El 1757, Marie-Thérèse Reboul es va casar amb el pintor Joseph-Marie Vien, que era dinou anys més gran. Fonts del segle XIX indiquen que va rebre classes del seu marit, però l'autobiografia de Joseph-Marie Vien no ho esmenta. Potser va ser alumna de Madeleine Françoise Basseporte. Abans del seu matrimoni, Reboul-Vien va gravar exemplars per a Senegal: Coquillages (1757), del naturalista francès Michel Adanson, i Dissertation sur le papyrus (1758), de l'antiquària francesa Anne Claude de Caylus.
Reboul-Vien va ser una de les quinze dones acceptades com a acadèmiques de ple dret en els 145 anys d'història de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París. Va ser admesa el 1757, el mateix any en què es va casar amb Joseph-Marie Vien. Havien passat 37 anys des que l'última dona, Rosalba Carriera, es convertís en acadèmica. El marit de Reboul-Vien era un membre destacat de l'Académie, cosa que probablement va conduir a la seva acceptació, creuen alguns erudits. Tot i que la realitat és que l'Acadèmia va acabar acceptant la presència de dones amb la condició que fossin precisament germanes, filles o esposes d'acadèmics i que cultivessin aquest gènere «menor» de les natures mortes, ja que els estava prohibit assistir a classe amb la presència de models vius, i també a conferències sobre anatomia, geometria i perspectiva.
En aquell moment, Reboul-Vien va ser descrita com «una pintora de miniatures i guaixos especialitzada en flors, papallones i ocells». La seva peça de recepció va ser Dos coloms en una branca d'arbre, que va presentar a l'Académie el 1762.
Va exposar les seves obres als Salons de 1757, 1759, 1763, 1765 i 1767. Aquestes incloïen aquarel·les d'una gallina amb els seus pollets, un xoriguer matant un ocell petit, un faisà daurat de la Xina, un colom incubant i un ocell rapinyaire seguint una papallona. Al Saló de 1767, Denis Diderot va elogiar Una gallina amb cresta vigilant els seus pollets*com una «pintura petita molt bonica [...] pintada amb gran vigor i veritat colorística... Tot està bé, inclosos els trossos de palla escampats al voltant de la gallina». Diverses de les seves obres van ser adquirides per Caterina la Gran. A finals del segle XIX, es van poder localitzar algunes de les seves aquarel·les.miniatura|Dos coloms en una branca d'arbre, 1762|272x272px
Referències
Categoria:Acadèmics Categoria:Morts a París Categoria:Pintors parisencs Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XVIII Categoria:Pintors francesos morts al segle XIX