Gersuinda (també Gersvinda, Gervinda; morta després del 800) va ser una concubina de l'emperador Carlemany, amb qui va mantenir una relació després de la mort de la seva última esposa legítima, Luitgarda (morta el 4 de juny del 800). Segons el biògraf contemporani de Carlemany, Eginard, Gersuinda era saxona, un poble que Carlemany va sotmetre durant un període de trenta anys.Diccionari de les reines de França, per Christian Bouyer, pàg. 94

Càrrec a la cort Gersuinda va ser una de les quatre concubines de Carlemany en el període posterior a la mort de Luitgarda, les altres eren Regina, Adelinda i Madelgarda.Thorpe, Lewis (1972). Einhard and Notker the Stammerer: Two Lives of Charlemagne. Harmondsworth: Penguin. p. 73. Luitgarda va ser elogiada profusament després de la seva mort, però Gersuinda i les altres concubines eren aparentment menys populars entre els cercles clericals que envoltaven Carlemany, tot i que (o potser perquè) la seva influència era significativa.Fichtenau, Heinrich. The Carolingian Empire. Translated by Munz, Peter. Toronto: University of Toronto Press. p. 40. Eclesiàstics com Wetti de Reichenau (que suposadament va tenir una visió de Carlemany sent turmentat a l'altra vida per les seves activitats sexuals) van ser pertorbats per "l'energia sexual no disminuïda i extramatrimonial" de Carlemany en aquest període.McKitterick, Rosamond (2008). Charlemagne: The Formation of a European Identity. Cambridge: Cambridge University Press. p. 91.

Com a tal, Gersuinda formava part d'un nexe femení considerable que existia en estreta i íntima proximitat amb l'emperador, que també incloïa germanes, filles i netes, i que va tenir un paper important en la vida de la cort. Nelson, Janet L. (1998). "Women at the Court of Charlemagne: A Case of Monstrous Regiment?". In Parsons, John Carmi (ed.). Medieval Queenship (Paperback ed.). New York: St Martin's Press. p. 54–5.

Fills Gersuinda era la mare de la filla de Carlemany, Adaltruda. Carlemany era conegut per estimar les seves filles i per ser reticent a què es casessin i/o abandonessin la seva cort,Schutz, Herbert (2004). The Carolingians in Central Europe, Their History, Arts, and Architecture: A Cultural History of Central Europe, 750-900. Leiden and Boston: Brill. p. 84. i el destí d'Adaltruda, com el de molts dels fills de Carlemany, és desconegut, tot i que se sap que molts van anar a l'església.McKitterick, Rosamond (2008). Charlemagne: The Formation of a European Identity. Cambridge: Cambridge University Press. p. 92 És probable que rebés una educació formal, ja que Eginard subratlla que els fills i filles de Carlemany van ser educats en arts liberals, i s'esperava que les dones aprenguessin a filar i teixir i "adquirissin tots els èxits femenins, en lloc de malgastar el temps en pura ociositat".Thorpe, Lewis (1972). Einhard and Notker the Stammerer: Two Lives of Charlemagne. Harmondsworth: Penguin. p. 74.

Vida posterior i mort Carlemany va deixar un testament detallat en què proveïa per a la seva descendència legítima i els fills dels seus fills,Thorpe, Lewis (1972). Einhard and Notker the Stammerer: Two Lives of Charlemagne. Harmondsworth: Penguin. p. 87–90. i que ofereix una font important "per als propis intents de Carlemany d'ordenar la seva família i el seu Imperi en els darrers anys de la seva vida" i estudia la interacció entre el seu successor Lluís el Pietós i les dones de la cort.Innes, Matthew (September 1997). "Charlemagne's Will: Piety, Politics and the Imperial Succession". The English Historical Review. 112 (448): 833–855. doi:10.1093/ehr/CXII.448.833. JSTOR 576695. Eginard afirma que Carlemany tenia la intenció de revisar el seu testament per assegurar-se que els fills que havia tingut amb les seves concubines (com ara Adaltruda) fossin proveïts, però que mai ho va fer posteriorment.Thorpe, Lewis (1972). Einhard and Notker the Stammerer: Two Lives of Charlemagne. Harmondsworth: Penguin. p. 87. Tanmateix, un ex-cortesà anònim de Lluís, conegut com l'Astrònom (escrivint a la dècada del 840), implica que els fills il·legítims de Carlemany també eren beneficiaris.Innes, Matthew (September 1997). "Charlemagne's Will: Piety, Politics and the Imperial Succession". The English Historical Review. 112 (448): 846. JSTOR 576695. Eginard no esmenta cap provisió per a les seves concubines.

Es desconeixen els detalls de la vida posterior de Gersuinda i la data de la seva mort.

Referències

Fonts Aquest passatge de la Vida de Carlemany d'Einhard es pot trobar a: Reinhold Rau: Fonts sobre la història de l'Imperi Carolingi. Primera part. Fonts seleccionades sobre la història alemanya de l'Edat Mitjana, vol. 5. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1993, ISBN 3-534-06963-3, pàg. 188 i f.

Categoria:Concubines Categoria:Saxons Categoria:Nascuts al segle VIII Categoria:Morts al segle IX