El barranc de la Saleta (també conegut com a Canyadafreda, Possalet o la Rambleta) és un curs d'aigua estacional d'uns 26 kilòmetres de llarg que naix al terme municipal de Xest i travessa diversos municipis del País Valencià entre els quals trobem Loriguilla, Riba-roja de Túria, Quart de Poblet, Aldaia, Alaquàs, Xirivella i la pedania de Faitanar (València), fins a desembocar a la séquia de Mislata, paral·lela al llit nou del riu Túria. Es dona la particularitat que el barranc no compta amb un llit definit en alguns dels seus trams, que són els que coincidixen amb zones especialment planes, el que ho fa especialment problemàtic pel que fa als episodis d'inundacions.
Toponímia El barranc presenta diversos noms en funció de la zona que travessa, en gran manera a causa de les seues discontinuïtats, tot i que en realitat es tracta d'un mateix curs d'aigua. A la seua part alta, a Xest, és conegut com a Canyadafreda, mentre que entre Xest i Riba-roja rep el nom de Possalet. Al nucli urbà d'Aldaia es denomina la Saleta i al seu últim tram, entre Xirivella i el llit nou del Túria, històricament s'ha conegut com la Rambleta.
Recorregut La rambla naix a uns dos kilòmetres al nord de Xest, a l'altura de la CV-50, amb el nom de Canyadafreda, i comença el seu descens tocant el circuit Ricardo Tormo. Arribant a Loriguilla desemboquen a la rambla dos barrancs menors propers a la partida de Possalet, que li donen este nom al barranc des d'este punt fins a arribar al polígon industrial de l'Oliveral. Ací es produïx la primera discontinuïtat, ja que la rambla desemboca al Pla de Quart (una zona molt plana, com el seu nom indica), desapareixent abruptament el caixer del barranc. Des del 2011 existixen unes basses de laminació a esta zona per a mitigar les inundacions en les indústries contigües al barranc, tot i que es tracta de basses amb poca capacitat i que requerixen l'ús constant de camions cisterna per a buidar-les i permetre una acumulació continua d'aigua.
Superat el polígon industrial de l'Oliveral i als següents 3 kilòmetres i mig, aproximadament, no hi ha cap caixer apreciable, però sí un espai prou antropitzat amb usos industrials i logístics i vies de comunicació de gran importància com l'A´-7. El caixer del barranc no comença a definir-se una altra volta fins a arribar al nucli de Ciutat Mudeco (Quart de Poblet), al costat del centre Comercial Bonaire (Aldaia), denominant-se, a este segon tram, barranc de la Saleta. En episodis extrems, part de l'aigua acaba al barranc del Salt de l'Aigua a Manises, sent este un llit de drenatge secundari del Possalet que amb la construcció de l'aeroport de València va quedar parcialment bloquejat, deixant la Saleta com a llit habitual.
A l'altura del centre comercial Bonaire naix un embornal que deriva part de l'aigua a la rambla de Poio o barranc de Xiva, però la major part de l'aigua continua el seu recorregut per Aldaia. A mesura que la rambla penetra al nucli urbà d'Aldaia el seu caixer es torna més profund, fins a superar el barri de la Brillantina, on comença un nou espai pla on la rambla perd el seu llit natural sùbitament. A partir d'este punt naix una canalització paral·lela a les vies del ferrocarril en direcció a Xirivella d'uns 350 metres de llarg i que té la funció d'evacuar les aigües fora del poble. La canalització, que també s'acaba abruptament, dona principi a una nova discontinuïtat del barranc en l'entorn d'Alaquàs i Xirivella.
Tot i que en Alaquàs trobem una canalització subterrània sota la redona del Dodecaedre que permet l'evacuació de les aigües cap a l'horta de Xirivella, esta es troba al sud de la via del ferrocarril, mentre que la canalització d'eixida des d'Aldaia es troba immediatament al nord, no existint cap pas per l'aigua d'un costat a l'altre, actuant la via, per tant, com una llarga barrera per a l'escorrentia. Això provoca que normalment l'aigua continue paral·lela al nord de la via fins a arribar quasi al nucli urbà de Xirivella, on comença a baixar per dins del polígon industrial de Mare de Déu de la Salut cap al sud. Només quan l'acumulació d'escorrentia es prou alta aconseguix part de l'aigua superar la via del ferrocarril i fer ús de la canalització del Dodecaedre.
Superada esta zona, provenint l'aigua d'Alaquàs i/o del polígon industrial de Xirivella, comença l'últim tram del barranc amb un llit mínimament perceptible que rep el nom de la Rambleta. Ací, el caixer del barranc, que travessa l'horta al sud del terme municipal de Xirivella, ha sigut transformat en una séquia, la de la Rambleta, que desemboca a la séquia de Borrull (límit administratiu entre Xirivella i València) i esta, al mateix temps, aboca les seues aigües a la séquia de Mislata, paral·lela al llit nou del Túria, que canalitza l'escorrentia fins a arribar a la mar Mediterrània a l'altura de Pinedo. No obstant això, quan porta molta aigua, la Rambleta supera la barrera que constituïx la V-30 i aboca part de les seues aigües directament al Túria entre Xirivella i Faitanar.
Antigament, abans de l'execució del Pla Sud, la Rambleta continuava pel barri de Sant Marcel·lí a València, on hui trobem el Parc de la Rambleta, també amb un caixer poc definit que es barrejava amb el de les séquies de la zona, fins a desembocar a l'Albufera i/o a la mar per mitjà d'estes. Però amb la construcció del llit nou del Túria i la urbanització massiva al nord del llit, la funcionalitat hidràulica d'este tram de la Rambleta s'ha perdut.
Risc d'inundació La Saleta o Possalet és un barranc que presenta un elevat risc pel que fa a les inundacions, especialment al municipi d'Aldaia. Este risc s'explica a partir del perill, l'exposició i la vulnerabilitat:
Perill La pròpia geomorfologia del barranc, amb ventalls fluvials, on el caixer desemboca en zones planes, implica la inundació recurrent d'estes. D'altra banda, les precipitacions pròpies del clima mediterrani, de caràcter torrencial, suposen grans cabals i crescudes repentines, així com la deposició de grans quantitats de sediments, arrossegats per la força de l'aigua, el que es suma a l'elevat pendent mitjà del barranc i la litologia impermeable. Tanmateix, el canvi climàtic està incrementant la freqüència i virulència dels fenòmens de pluja extrema i les sequies cada vegada més prolongades estan reduint la capacitat dels sols per a retindre aigua, augmentant, per tant, el perill d'inundacions ocasionades per este i altres barrancs.
Exposició El territori travessat pel barranc està molt exposat, ja que la mala praxi a l'urbanisme i l'ordenació territorial han suposat la urbanització massiva d'espais inundables i la construcció d'infraestructures sense tindre en compte que poden actuar com a barreres a l'escorrentia, el que pot causar grans acumulacions d'aigua a certes zones i un efecte tsunami a altres una volta les barreres es trenquen a causa de la força de l'aigua, la qual les inunda súbitament.
En este sentit, destaca a Quart de Poblet l'existència d'un nucli de població construït dins del propi barranc (Ciutat Mudeco), així com d'una sèrie de cases a Aldaia properes al camí de la Lloma i la pròpia estació de ferrocarril, edificades a un ventall fluvial del barranc. A més, la via del ferrocarril dificulta que l'aigua arribe a la canalització del Dodecaedre al trobar-se esta a l'altre costat de la via respecte al llit del barranc. També cal esmentar la construcció del poble nou de Loriguilla en les proximitats de la rambla, situació que es repetix al polígon industrial de l'Oliveral (Riba-roja).
Per altra banda, l'espai agrari de l'entorn de la Saleta també es veu afectat per una tendència que implica una intensificació de l'agricultura basada en el reg per goteig, així com en l'expansió dels vivers, contribuint al secament del sòl, el que ocasiona la creació de capes dures impermeables que reduïxen la seua capacitat d'absorció de l'aigua.
Vulnerabilitat L'aplicació de solucions inadequades (com canalitzacions impermeables, que augmenten la velocitat i força destructiva de l'aigua i impedixen l'absorció de part d'esta pel sòl) o amb efectes molt limitats (com basses de laminació o barreres antiinundacions), donen lloc a una situació de gran vulnerabilitat.
També contribuïx a augmentar la vulnerabilitat la falta de sistemes d'informació (per exemple de cabal del barranc), l'ús incorrecte dels sistemes d'alerta, la falsa sensació de seguretat ocasionada per les obres de defensa (canalitzacions, murs de contenció, etc.) i una pèssima cultura de la gestió del risc que implica que la ciutadania no haja sigut formada per a actuar correctament davant episodis d'inundacions i que des de la política es prioritze el benefici econòmic front la seguretat de les persones, moltes vegades infravalorant la gravetat de les inundacions, així com l'execució de solucions ràpides però ineficaces en lloc d'altres menys immediates però més convenients.
Gota freda de 2024 al País Valencià El 29 d'octubre de 2024, la Saleta va experimentar la seua major crescuda en l'època recent, arribant a tindre un cabal de 360 m3/s a Aldaia, registre no molt lluny del cabal habitual de l'Ebre a l'altura de Tortosa (400 m3/s). A les escorrenties pròpiament originades a la conca hidrogràfica de la Saleta es van sumar les de la rambla de Poio, que va traspassar els límits de la seua conca hidrogràfica a causa de l'immens cabal que portava i la força de l'aigua. Com que les precipitacions (de gran intensitat, estàtiques i prolongades en el temps) van tindre lloc a la capçalera d'estos barrancs, l'aigua va baixar amb força, produint-se un episodi de flash floods.
Així, cap a les 18:00 de la vesprada el barranc es va desbordar a Loriguilla, mentre que entre les 20:00 i les 20:30 a Aldaia va augmentar ràpidament l'altura de l'aigua, assolint més de 2 metres en alguns carrers i deixant 6 morts. Cal ressaltar que el primer missatge d'alerta de Protecció Civil va arribar als teléfons a les 20:11, amb la Saleta causant ja grans danys a este poble, el més damnificat per este barranc durant l'episodi d'inundacions. A Xirivella, part de l'aigua va començar a penetrar lentament al nucli urbà abans de les 23:00, mentre que bona part d'esta va causar destrosos al poligon industrial i obligar a efectuar rescats en els envoltants, on van confluir les aigües de la Saleta i el Poio. Davant la impossibilitat de franquejar la V-30, bona part de l'aigua va dirigir-se cap a Faitanar, la Torre, el Forn d'Alcedo, Castellar-l'Oliveral i Pinedo, sumant-se a les aigües que ja cobrien esta zona provinents del Poio.
Per altra banda, la gran quantitat de cabal de la Saleta i el Poio suposaren que el barranc abocara part de les seues aigües cap al barranc de Salt de l'Aigua, que comença a l'aeroport de Manises i desemboca en el riu Túria. Així, cap a les 22:30 de la nit, l'aeroport va quedar parcialment inundat, impossibilitant el seu ús, mentre que l'aigua que no va arribar al Túria a partir del Salt de l'Aigua va començar a travessar el nucli urbà de Quart de Poblet, més concretament el seu sector més pròxim a l'autovia A-3, seguint el pendent del terreny. Però novament, l'autovia va actuar com a barrera (fet que va suposar la salvació del Barri del Crist, que es va transformar temporalment en una illa), fins que l'aigua va començar a descendir cap a Xirivella a partir de la mitjanit, esta vegada amb força i velocitat.
D'esta forma, la rambla de la Saleta va causar greus danys personals i materials, arribant a espais que mai havien sigut afectats per esta, com el nucli urbà de Quart de Poblet, almenys no en els episodis recents de grans inundacions en els quals la Saleta es va vore implicada (1957, 1983, 1989, 1990, 2000 i 2022, principalment).
Futur desviament A causa de les inundacions recurrents provocades per la Saleta, hi ha hagut diversos projectes des de mitjans del segle XX per a desviar el barranc, contemplant-se ja al Pla Sud el seu desviament, tot i que mai es va executar.