miniatura|Mapa iridològic de l'ull dret La Iridologia, també conegut com a iriologia o iridodiagnosi és una pseudociència basada en la idea que l'iris de l'ull reflecteix l'estat de salut general del cos i que determinades marques, colors o patrons a l'iris corresponen a malalties o disfuncions específiques dels òrgans. Aquesta pràctica no està reconeguda per la medicina basada en l'evidència i no existeixen proves científiques que donin suport a la seva validesa diagnòstica.
Origen i història L'origen modern de la iridologia prové del metge hongarès Ignaz von Peczely (1826-1911). Després d’observar una taca a l’ull d’un mussol amb una pota trencada, von Peczely va formular la hipòtesi que amb dues coses estaven relacionades, provant posteriorment aquesta teoria en altres animals i després en persones. Generalment, es considera Ignaz von Peczely el «pare de la iridologia».
Principis bàsics Els iridòlegs sostenen que: Cada zona de l'iris correspon a un òrgan concret del cos. Els canvis en color, textura o forma indiquen les malalties. Es pot realitzar sense proves mèdiques, només observant l'ull
Eficàcia Diversos estudis clínics han avaluat la capacitat diagnòstica de la iridologia i han conclòs que no és superior a l'atzar. Les revisions sistemàtiques sobre la disciplina indiquen que no hi ha cap base fisiològica ni evidència replicable que permeti relacionar patrons a l'iris amb malalties internes.
Possibles riscos o mals Tot i que l'observació de l'iris no és invasiva, l'ús de la iridologia com a mètode diagnòstic pot comportar riscos indirectes, com:
Retard o evitació de diagnòstics mèdics adequats Falsa sensació de seguretat o alarma injustificada Substitució de proves mèdiques contrastades per pràctiques no validades
Referències
Categoria:Ull Categoria:Pseudociències