va ser un tenor italià, actiu internacionalment en la primera meitat del segle XX. Va ser intèrpret, en particular, de les òperes de Riccardo Zandonai, cantant a les estrenes mundials de I cavalieri di Ekebù (1925) i Giuliano (1928). També va gravar diversos discos per als segells HMV, Parlophone i Pathé.

Biografia Era el germà gran del tenor Silvio Costa Lo Giudice i cosí llunyà de la soprano portuguesa Maria Giudice. Va estudiar cant amb Beniamino Carelli al Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols, amb Matteo Adernò a Catània i amb Antonio Savastano, Luigi Lucenti i Luigi Di Cagno a Milà. Va haver d'interrompre els seus estudis el 1914 quan es va allistar a l'Exèrcit Reial a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les seves primeres actuacions públiques van tenir lloc durant la guerra, quan va cantar en concerts per a soldats italians. Va romandre a l'exèrcit fins al final de la guerra i, tornant a l'estat civil, va completar els seus estudis el 1918.

Va debutar operísticament el 1919 com a Gastone a La traviata al Teatre de l'Òpera de Liorna, El 1920, va cantar Dick Johnson a La fanciulla del West de Giacomo Puccini al Teatre de l'Òpera de Tortona. El 1922, va debutar al Teatro San Carlo com el príncep Vasiliy Ivanovich Shuysky a l'estrena a Nàpols de Borís Godunov, amb Sigismondo Zalewsky en el paper principal. Aquell mateix any, va aparèixer al Teatro Costanzi de Roma, cantant el paper principal a Andrea Chénier d'Umberto Giordano. Va cantar diverses vegades a l'Amfiteatre Gangi de Catània entre 1922 i 1923, interpretant Edgardo a Lucia di Lammermoor, Gastone a La traviata i Turiddu a Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni. El 1924, va debutar al Teatro Regio de Torí com a Romeo a Giulietta et Romeo de Riccardo Zandonai, amb Hina Spani com a Julieta. Cantà diverses vegades a Torí fins al 1935, apareixent com Giannetto Malaspini a La cena delle beffe i Pollione a Norma, entre d'altres.

El 7 de març de 1925, Lo Giudice va debutar a La Scala com a Giosta Berling a l'estrena mundial de I cavallers d'Ekebù dirigida per Arturo Toscanini. Toscanini va quedar tan impressionat amb la seva actuació que el va contractar sovint a La Scala durant la dècada de 1930. El 1926, va alternar el paper del príncep Calaf amb el tenor Miguel Fleta en una producció de Turandot, tot i que Fleta va cantar a l'estrena. Altres papers que va interpretar a La Scala van ser Avito a L'amore dei tre re, Dick Johnson, Giannetto Malaspini i Giuseppe Hagenbach a La Wally, entre d'altres.

Va debutar al Teatro Comunale di Bologna el 21 de novembre de 1925 com a Giannetto Malaspini amb Carmen Melis com a Ginevra i Salvatore Baccaloni com a Tornaquinci. Va tornar a Bolonya el 1927 com a Mateo a Conchita de Riccardo Zandonai i de nou el 1928 com a Dick Johnson amb Iva Pacetti com a Minnie. El 1926 va debutar a l'Arena de Verona i el 1927 va ser el Príncep Calàf, al costat d'Elena Barrigar a Turandot, al Teatro Regio de Parma. Hi va tornar el 1930, de nou com a Calàf amb Patrizia Toldi en el paper de Turandot, i després el 1938 com a Eugenio Beauharnais a Fiorella d'Italo Brancucci.

Va tornar al Teatro San Carlo el 1927 amb el paper principal de Nerone d'Arrigo Boito, amb Elena Barrigar com Asteria, i després el 4 de febrer de 1928, cantant el paper principal de Giuliano de Zandonai. El 14 de març del mateix any, va aparèixer al Teatro dell'Opera de Roma cantant el paper principal de Dafni de Giuseppe Mulè, on va tornar diverses vegades més fins al 1930, interpretant Giuliano i Calaf. El 1928, va debutar al Teatro Donizetti de Bèrgam com a Des Grieux a Manon Lescaut de Puccini.

Internacionalment, va cantar a Hongria, Brasil i Xile entre les dècades de 1920 i principis de 1930. El 1925, va cantar a la Royal Opera House de Londres com a Pinkerton a Madama Butterfly. Va cantar en teatres d'òpera italians fins a mitjans de la dècada de 1940. Una de les seves últimes actuacions va ser a Andrea Chénier al Teatro Verdi de Florència el 1944, amb Iris Ferriani com a Maddalena. Després de retirar-se dels escenaris, va ensenyar cant a l'Institut de Música Vincenzo Bellini de Catània, on va morir als 97 anys.

Bibliografia

George Henry Hubert Lascelles, Opera, Volume 42, pag. 44 Alan Blyth, Opera on record 3, pag. 124 Bruno Cagnoli e Salvatore D. Randazzo, Il tenore Franco Lo Giudice: nel centenario della nascita di Riccardo Zandonai

Enllaços externs Biografia a lavoceantica.it, a lavoceantica.it.

Categoria:Tenors italians Categoria:Cantants d'òpera Categoria:Morts a Catània Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Catània Categoria:Morts el 1990 Categoria:Cantants sicilians Categoria:Nascuts el 1893