miniatura|305px|Una de les il·lustracions de Gerhard Munthe per a Draumkvedet. Draumkvedet és la cançó popular (o balada medieval) més coneguda de Noruega. És un poema visionari en estil balada.
La visió relata una sèrie de visions del regne dels morts que un home anomenat Olav va experimentar en un son semblant a un trànsit des de la vigília de Nadal fins al tretzè dia de Nadal, és a dir, del 24 de desembre al 6 de gener. Durant aquests 13 dies, la seva ànima va abandonar temporalment el seu cos i va vagar en somnis des del món en què naixem, "fø'esheimen", i cap a l'altra vida, "annheimen" o "auromheimen". Aquí va obtenir una visió del destí de les persones després de la mort que pocs vius han tingut. El "tretzè dia", l'ànima ha tornat a residir al cos. El mateix dia, va comunicar les seves visions oníriques a una congregació eclesiàstica que l'escoltava, i d'aquesta manera va obtenir coneixement del que els espera més enllà del llindar de la mort.
El Draumkvedet és "catòlic en contingut, i possiblement influenciat per les visions de l'Alta edat mitjana europea". L'obra data d'abans de la Reforma, però hi ha diferents opinions sobre la datació exacta de l'obra. El Draumkvedet es transmet per tradició oral Kvedar a Øvre Telemark, principalment a les zones de Kviteseid i Lårdal, i va ser escrit i conegut per un públic més ampli a partir de la dècada de 1840.
Antecedents La Balada dels Somnis és l'única balada popular que és un poema de visió complet; això significa que no té variants en altres materials de balades nòrdiques, i per tant és única en el seu gènere. Tanmateix, això no exclou que els motius de visió també puguin aparèixer en altres cançons, com ara les cançons noruegues "Agnus Dei" i "Olav i Kari". Dues balades daneses, "Den rige Mands Sjæl" i "Sjælen for Himmerigs Dør" (Cançons populars antigues de Dinamarca 105 i 106), tenen, curiosament, una tornada que recorda la Balada dels Somnis: "La llengua pot parlar, però l'ànima respondrà pel judici". Vegeu la Balada dels Somnis: "La llengua parla, i la veritat respon el dia del judici". Aquesta tornada està poc tractada en el material de la Balada dels Somnis. Els motius de visió també apareixen en llegendes i contes de fades.Jf. Asbjørnsen ogf Moe «Venner i liv og død», kommentert i Telemark historie nr. 16 (1995) s. 34-36
L'Edat mitjana és rica en poesia visonària. Les històries solen ser en prosa, però també apareixen en vers, com ara la gran Divina Comèdia de Dante, escrita a Itàlia al segle XIV. És clarament literària i consisteix en una sèrie de les anomenades "cançons". El visionari, el mateix Dante, és conduït a través de l'infern, a la muntanya del purgatori, a través dels diversos cercles d'un paradís còsmic i fins a la rosa del cel. miniatura|Antiga església de Kviteseid (del segle XIII). Kviteseid i el municipi veí de Lårdal són la zona central de la transmissió oral del Draumkvedet. L'edat i el poeta de Draumkvedet són desconeguts, com és habitual en la poesia popular. Però Draumkvedet no pot ser més antic que el gènere en què està escrit, és a dir, la "balada popular" també anomenada "balada medieval". Aquest gènere difícilment pot haver estat productiu a Noruega abans del segle XIV (cf. per exemple, l'investigador de balades suec Bengt R. Jonsson a Sumlen).
Visa va ser "descobert" a Øvre Telemark poc abans de mitjans del segle XIX. Ha inspirat investigadors, músics folklòrics, compositors, artistes visuals i poetes, com ara Arne Garborg en els cicles de poemes sobre Haugtussa de 1895 i 1901, i Ivar Mortensson-Egnund a l'obra Or duldo de 1895.
Textos El Poema del Somni va ser conegut per primera vegada per un públic més ampli a la dècada de 1840, quan el poema va ser "descobert" i escrit per col·leccionistes de tradició. Abans d'això, no hi havia fonts conegudes per a la història del poema. L'àrea central de la tradició és Kviteseid i Tokke (anteriorment Lårdal i Mo). El Poema del Somni s'ha trobat en una àrea geogràfica relativament limitada. Per tant, és una creença comuna que el Poema del Somni ha d'haver estat compost en aquesta zona, de fet, que pot haver-se originat a l'entorn al voltant de l'església Stave d'Eidsborg. Olav Bø, per exemple, escriu que "Un Poema del Somni és un poema o poema original, creat en un entorn popular. No cal construir sobre certes visions anglo-irlandeses, sinó sobre reflexions generals sobre la predicació de l'església".Telemark historie nr 16, s. 33. Per visions angloirlandeses, Bø pensa en particular en la visió de Tundal, una visió en prosa que es va traduir al nòrdic antic al segle XIII amb el nom de Duggal's leizla, i que ha jugat un paper en la investigació sobre la Cançó del Somni. miniatura|Església de fusta d'Eidsborg (del segle XIII) a la parròquia de Lårdal. Els registres de la Cançó dels Somnis són parcialment dispersos i fragmentaris. El text més conegut del nostre temps és una reconstrucció/restauració de 52 estrofes feta per Moltke Moe a la dècada de 1890. Això ha tingut una gran importància per a la percepció general de la Cançó dels Somnis. També ha inspirat poetes, artistes visuals i músics en èpoques posteriors que han pres en part aquesta restitució com a punt de partida, i en part en la restitució de M.B. Landstad a "Norske Folkeviser", 1853. Tanmateix, Landstad tenia una gravació original que ell mateix havia imprès (com a text B). Aquesta és basada en Maren Ramskeid de Kviteseid i té 30 estrofes, és a dir, la longitud normal d'una balada noruega. La variant de Ramskeid va formar el model per a l'estructura de la restitució de LandstadDokumentasjonsprosjektet: Draumkvedet Des de mitjans del segle XX, els investigadors han posat èmfasi particularment en la variant basada en Maren Ramskeid.
Diferents versions i restitucions Nils Sveinungsson, campaner de Vinje, va ser el primer a escriure estrofes de Draumkved. El 1842 va enviar un manuscrit de 61 estrofes a Olea Crøger. Es tractava de fragments i estrofes individuals que havia recollit en diversos pobles. Ell mateix escriu:Hi ha molts textos escrits de la tradició popular que es diu que són Draumkved, però la majoria consten només d'unes poques estrofes antigues. A la variant posterior a Maren Ramskeid, però, no hi ha cap Antic Testament típic.
El material bàsic més rellevant per formar una imatge de la tradició Draumkvede està imprès a "Norske mellöalderballadar 1: Legendeviser", d'Ådel Gjøstein Blom (1982). Aquí es presenten 25 variants per portadors de la tradició amb nom i sense nom, registrats en el període comprès entre 1842 i 1914. Entre els escribes trobem, a més de M.B. Landstad i Jørgen Moe, persones com Sophus Bugge, Moltke Moe i Rikard Berge.
El professor Svale Solheim va impartir una sèrie de conferències sobre el Draumkvede a mitjans del segle XX. Va afirmar com a principi que la futura investigació sobre el Draumkvede s'ha de basar principalment en receptes originals, no en restauracions més o menys gratuïtes. Aquesta visió ha tingut conseqüències importants per a la investigació moderna del Draumkvede. Solheim considerava la variant Ramskeid com la millor recepta original. Té una bona coherència entre les estrofes i una composició que construeix agradablement cap a un clímax final. Ådel Gjøstein Blom i altres han fet lectures atenta d'aquesta variant. Olav Bø escriu: Anne Lillegård d'Eidsborg a Tokke, anteriorment municipi de Lårdal, tenia el Draumkvede en una versió que es considera la segona millor. Va ser enregistrada per dos col·leccionistes a la dècada de 1840, Olav Grasberg i Jørgen Moe (1847). L'enregistrament de Grasberg té 24 estrofes, el de Moe 22. Els dos enregistraments de la mateixa font difereixen poc entre si, cosa que és raonable. La variant de Lillegård comença de la manera característica que tenen totes les restauracions: "Vi du meg lye e kvea kan", és a dir, amb l'anomenada estrofa de joglar, on el cantant (poeta?) es presenta en primera persona. A la variant de Lillegård, però, li falta l'escena monumental del judici que acaba la variant de Ramskeid.
El material de Draumkvede més antic conegut està escrit per Nils Sveinungsson. Tot i que va reunir material de diverses fonts orals, el resultat difícilment es pot qualificar de restauració, sinó més aviat de compilació de variants.Jf. Ådel Gjøstein Blom 1982 Norske mellomalderballadar s. 29
Les restauracions del Draumkvedet solen incloure característiques de la versió de Maren Ramskeid. Landstad basa la seva restauració en l'estructura de Ramskeid, però afegeix estrofes d'altres fonts.
Moltke Moe probablement també pren coses de Ramskeid, però es desvia radicalment de la composició, entre altres coses col·locant la secció sobre les "estrofes segells" (les beatituds) cap al final. Les estrofes segells vénen just després de la secció del pont de Gjallar a Ramskeid. Moe també tenia la teoria que l'escena del judici no podia ser el judici final, sinó una "premonició", és a dir, el judici preliminar, i va situar l'escena del judici abans de les estrofes de penitència. La teoria de la "premonició", però, ha trobat oposició.F.eks. har Svale_Solheim, Dagne_Groven_Myhren og Gudleiv_Bø argumentert mot den. Moe va posar molt d'èmfasi en una suposada connexió directa amb la visió de Tundal i el Draumkvedet, que també va influir en la seva restitució.
El 1927, Ivar Mortensson-Egnund va crear una "reconstrucció" de 119 estrofes. Va llançar la teoria que el Draumkvedet era el punt de partida de tota l'escriptura de balades nòrdiques. Així, podia permetre's lliurement prendre estrofes d'altres balades. Avui dia gairebé ningú subscriu seriosament la teoria i la pràctica extremes d'Egnund.
El 2002, Magne Myhren va publicar una restauració basada en la recerca moderna del Quintet dels Somnis. Respecta la composició de la variant de Ramskeid.Ballade.no: Ny versjon av «Draumkvedet»
Resum de l'argument miniatura|260px|- per rei Grutte gråskjeggji, dibuixat per Gerhard Munthe el 1904. En els somnis, mentre el cos està immers en un son profund ("stærkan svevnen"),Dagne Groven Myhren i en analyse av Ramskeid-varainten i Telemark historie 16, s. 40. el personatge principal, o més aviat, la seva ànima visionària, emprèn un viatge a l'altra vida. Això té lloc a l'estació més fosca al voltant de Nadal i Cap d'Any, quan durant molt de temps s'ha cregut que els límits entre aquest món i el sobrenatural/transcendental són més fluids que en altres èpoques de l'any. El dia del despertar, el 6 de gener, s'anomena, a més de "Tretzè Dia", també "Dia de Reis", "Vella Nit de Nadal" i "Dia de l'Epifania" (el dia de la revelació). Després de "despertar-se" aquest dia, el visionari està ocupat ensellant el seu cavall i cavalcant cap a l'església. S'asseu o es queda dret a la porta de l'església, o s'asseu al passadís. Els diferents relats proporcionen informació lleugerament variable. Però tots els relats importants tenen un relat més o menys detallat del que el visionari ha vist en el seu somni. Ha creuat el pont de Gjallar, que separa el nostre món del regne dels morts, ha lluitat entre matolls espinosos, ha superat pantans, ha mirat cap a l'infern i ha pogut entreveure el cel. Pel camí, la Mare de Déu Gu'mor (Mare de Déu?) li ha dit que viatgi a "Broksvalin", perquè allà "es farà el judici". Ha vist ànimes pecadores que expien els seus pecats al món on van néixer (vegeu més amunt sobre el "lloc de naixement"). I ha experimentat la trobada dramàtica entre Jesús i l'arcàngel Miquel equipat amb un llaüt (trompeta del judici) i una balança (símbol de la justícia) per un costat i "Grutte Gråskeggje", és a dir, el diable, per l'altre. Així és com conclou la variant Ramskeid:
El nom del visionari miniatura|Pont de Gjallar. Il·lustració de Gerhard Munthe.