Els i les nuristanís són un grup ètnic originari del districte de Chitral, de la província de Khyber Pakhtunkhwa del nord-oest del Pakistan i la província de Nuristan al nord-est de l'Afganistan, que parla llengües indoiranianes, sobretot les llengües nuristanís. A mitjan dècada dels 1890, després de l'establiment de la Línia Durand quan l'Afganistan arribà a un acord sobre algunes àrees frontereres amb l'Imperi britànic durant un període de temps, l'emir Abd al-Rahman Khan feu una campanya militar a Nuristan i continuà la conquesta amb la conversió forçada dels nuristanís a l'islam, i la regió a partir de llavors es coneix com a Nuristan, la 'Terra de la Llum'. Abans de la conversió, els nuristanís practicaven una forma d'hinduisme antic. Les pràctiques religioses no musulmanes perduren hui a Nuristan fins a un cert punt com a costums populars. En les àrees rurals nadiues, sovint són llauradors, pastors i lleters.Martin Ewans, Afghanistan: a short history of its people and politics, Harper Perennial, 2002, p.103.A Former Kafir Tells His 'Tragic Story'. Notes on the Kati Kafirs of Northern Bashgal (Afghanistan) / Max Klimburg, Eat and West, Vol. 58 – Nos. 1–4 (December 2008), p. 391–402.Reflections of the Islamisation of Kafiristan in Oral Tradition / Georg Buddruss Journal of Asian Civilizations — Volume XXXI — Number 1-2 – 2008, Special Tribute Edition, p. 16–35.'The pacification of the country was completed by the wholly gratuitous conquest of a remote mountain people in the north-east, the non-Muslim Kalash of Kafiristan (Land of the Unbelievers), who were forcibly converted to Islam by the army. Their habitat was renamed Nuristan (Land of Light).' Angelo Rasanayagam, Afghanistan: A Modern History, I.B. Tauris, 2005, p.11.
Els i les nuristanís es distingeixen dels kalash i d'un segment del poble kho de Chitral per la seua adopció de l'islam, un territori dins de l'Afganistan i la consolidació amb altres afganesos. L'àrea de Nuristan ha estat un lloc destacat per les escenes de guerra que han provocat la mort de molts nuristanís indígenes. Nuristan també ha rebut una gran quantitat de pobladors provinents de les zones afganeses circumdants, a causa de la seua ubicació quasi despoblada a la frontera.Hauner, M. (1991). The soviet war in afghanistan. United Press of America.Ballard, Lamm, Wood. (2012). From kabul to baghdad and back: The u.s. at war in afghanistan and iraq.
Religió preislàmica El destacat lingüista Richard Strand, una autoritat en les llengües de l'Hindu Kush, va observar sobre la religió nuristaní preislàmica:Certes deïtats, les venerava només una comunitat o tribu; una, però, era reverenciada universalment com a creadora: el déu hindú Yama Râja. Hi ha un déu creador, que apareix amb diversos noms, com a senyor del món inferior i del cel: Yama Rājan, o Māra ('mort', nuristaní), o Dezau (ḍezáw), el nom del qual deriva de l'indoeuropeu *dheig'h ie 'formar' (Kati Nuristani dez 'crear', CDIAL 14621); Dezauhe també s'anomena amb el terme persa Khodaii. Hi ha una sèrie d'altres deïtats, semidéus i esperits. El panteó Kalash és, per tant, un dels pocs representants vius de la religió indoeuropea.
Veneraven moltes deïtats, els noms de les quals eren semblants als de les antigues fonts vèdiques iranianes. Hi havia una deïtat suprema anomenada Mara o Imra, a més a més d'un munt de déus i dees menors coneguts localment com a Mandi o Moni, Wushum o Shomde, Gish o Giwish, Bagisht, Indr, Züzum, Disani, Kshumai o Kime, etc.
Cada llogaret i cada clan tenia la seua deïtat guardiana, amb xamans que aconsellaven als sol·licitants d'ajut i sacerdots que presidien els cultes, centrats en el sacrifici d'animals, sobretot cabres.
L'àrea que s'estén des del modern Nuristan fins a Caixmir es coneixia com a "Peristan", una vasta àrea que conté una gran quantitat de cultures nuristanís i llengües indoeuropees que s'islamitzaren durant un llarg període. Abans, estava envoltat d'estats i societats budistes que van estendre temporalment l'alfabetització i el govern estatal a l'àrea. El viatge a la zona era perillós segons els informes dels pelegrins xinesos Fa Xian i Sung Yun. El declivi del budisme provocà que la zona quedàs molt aïllada. La islamització de la propera Badakhxan començà en el segle VIII i Peristan estava envoltat d'estats musulmans en el segle XVI. El poble kalash del Baix Chitral són els últims hereus supervivents de l'àrea.
La regió es digué "Kafiristan" perquè, mentre les poblacions circumdants es convertiren a l'islam, la gent d'aquesta en conservà la seua religió i, per tant, els musulmans els coneixien com a "Kafir". La paraula àrab "Kufr" significa 'incredulitat' i el mot relacionat "Kafir" significa 'algú que no creu en l'islam'. La majoria es convertí a l'islam durant el govern d'Abdur Rahman Khan, al voltant del 1895. La província ara es coneix com a Nuristan i la gent com a nuristanís. Entre la població rural, però, han continuat molts costums i creences antigues, com la producció de vi.
Història En el segle IV abans de la nostra era, Alexandre el Gran els va reduir després d'una lluita prolongada, i els descrigué com a diferents culturalment i religiosa, respecte a altres pobles de l'àrea.
Els nuristanís abans es classificaven en "Siah-Posh" (amb túnica negra), "Safed-Posh" (amb túnica blanca) / "Lall-Posh" (amb túnica vermella). Tamerlà va lluitar i fou humiliat pels Siah-Posh. Baber va aconsellar no tenir-hi problemes. Gengis Kan va passar per la seua vora.Holdich, Sir Thomas Hungerford. The Gates of India, p. 270.Majumdar, Dr Ramesh Chandra; Pusalker, Achut Dattatraya; Majumdar, Asoke Kumar. "Tuzak-i-Timuri", in The History and Culture of the Indian People, Vol VI. 1977. p. 117.Albinia, Alice. Empires of the Indus: The Story of a River W. W. Norton & Company, 2010, p. 225. El 1014, Mahmud de Gazni el atacà:
La trobada de Timur amb katirs / kators La primera referència a Siah-Posh Kafirs ocorre en la invasió de l'Afganistan per Timur el 1398. L'autobiografia de Timur (Tuzak-i-Timuri) testifica àmpliament que havia lluitat tant amb els Katir com amb les seccions Kam dels Kafirs Siah-Posh (túniques negres) de les muntanyes d'Hindukush. Timur envaí l'Afganistan al març del 1398. A causa de les denúncies de maltractaments i extorsions presentades pels musulmans contra els kafirs, Timur atacà els kators del grup Siah-Posh del nord-est de Kabul. Els kators abandonaren el seu fort Najil i es van refugiar al cim del pujol. Timur arrasà el fort, i els cremà les cases. Es diu que la relíquia del fort històric encara existeix una mica al nord de Najil en forma d'una estructura coneguda com a Timur Hissar (Fort de Timur). Després d'una dura baralla, alguns dels kators foren executats i els altres hi resistiren tres dies. Timur els va oferir la mort o l'islam. Van triar l'islam, però aviat es van retractar i atacaren el regiment de soldats musulmans durant la nit. Aquest, que estava en guàrdia, es va defensar, va matar molts kators i va prendre 150 presoners i després els va matar. L'endemà, Timur ordenà a les tropes que avançassen pels quatre costats per a matar tots els hòmens, esclavitzar les dones i els xiquets i saquejar totes les seues propietats. En la seua autobiografia titulada Tuzak-i-Timuri, Timur s'enorgulleix de les torres dels cranis dels kators que va construir a la muntanya al mes de Ramadà del 800 (1300).See: Tuzak-i-Timuri, III, pàg. 400.
Una vegada més, segons l'autobiografia de Timur (Tuzak-i-Timuri), una divisió militar de deu mil soldats musulmans fou enviada contra els Siah-Posh (Kam) Kafirs amb el comandament del general Aglan Khan per a matar aquests infidels o convertir-los a l'islam. Tuzak-i-Timuri admet que el regiment fou derrotat per un petit nombre de Siah-Posh Kafirs. Les forces musulmanes fugiren del camp de batalla.
Cal destacar que Timur no es vanta de cap assassinat o empresonament dels Siah-Posh com ho fa amb els Katir i moltes altres comunitats de l'Índia. A més a més, no dona més detalls del seu conflicte amb els Siah-Posh en el seu Tuzak-i-Timuri després d'aquest encontre, i això palesa que el resultat de la lluita contra els Siah-Posh li fou molt costós i vergonyós.Ref: Tuzak-i-Timuri, pàg. 401-08.History & Culture of Indian People, Vol. VI, p 117, R. C. Majumdar, A. D. Pusalkar, K. M. Munshi.
Altres referències a aquests kafirs n'hi ha al segle XV i més tard al XVI durant el període mogol.
El 1839, els kafirs van enviar una delegació a William Macnaghten a Jalalabad reclamant la seua relació amb les tropes britàniques que havien envaït el país.
Beques del "Siah-Posh Kafir" (Kafirs de túnica negra) solia designar el grup dominant de Hindu Kush Kafirs que habitaven la vall de Bashgul (Kam) del Kafiristan, ara anomenat Nuristan. Els deien així pel color de les seues túniques. Es distingien dels Kafirs Sped-Posh (túnica blanca), a vegades també anomenats Lal-Posh o 'vestits de roig', també pel seu idioma, costums i altres característiques. Als Siah-Posh Kafirs (nuristanís) a vegades se'ls ha confós erròniament amb la gent de Kalash, tot i que no estan directament relacionats amb els Kalash de la veïna província de Chitral al Pakistan.
Societat kafir anterior al 1895 (no islamitzada) Abans del 1895, els kafirs del Hindu Kush es classificaven en dos grups:) Siah-Posh i Safed-Posh. Però l'investigador britànic George Scott Robertson, que visità Kafiristan i va estudiar els Kafir durant uns dos anys (1889-1891), havia tornat a classificar els Kafir de manera més científica en: Siah-Posh, waigulis, presungulis o poble Viron i ashkuns. Els ashukuns probablement estaven aliats amb els waigulis. Els darrers tres grups solien ser coneguts com a Sped-Posh Kafirs.The Káfirs of the Hindu-Kush, 1896, p. 74 sqq., George Scott Robertson, Arthur David McCormick.
Subdivisions de Siah-Posh La tribu Siah-Posh es subdividí en 1) Siah-Posh Katirs (Kamtoz), 2) Siah-Posh Mumans (o madugals), 3) Siah-Posh Kashtoz (o Kashtan), 4) Siah -Posh Gourdesh (o Istrat) i 5) Siah-Posh Kams (o Kamoze). Els Siah-Posh Katirs (Kamtoz) inclouen els katirs (1) que ocupen dotze llogarets del país inferior de Bashgul (Kam), els Kti o Katawar Siah-Posh Kafirs viuen a la vall de Kti en dos llogarets, els Kulam Siah-Posh Katir viuen al país de Kulam i viuen en quatre llogarets, i els Ramguli Katir, els més nombrosos entre els Siah-Posh Kafirs, viuen a la part més occidental de Kafiristan, a la frontera amb Afganistan. Els Ramgulis Katir dominen 24 llogarets de la vall de Ramgul, d'on en deriva el nom.Tribes of the Hindoo Koosh, 1977 edition, p. 127, John Biddulph; An Inquiry Into the Ethnography of Afghanistan, 1891, p 146, Henry Walter Bellew; The Káfirs of the Hindu-Kush, 1896, p. 71, 74 sqq., George Scott Robertson, Arthur David McCormick.
Tots els grups de Kafirs Siah-Posh es consideren d'origen comú. Els mateixos Siah-Posh Katir admeten un origen comú i una relació general. Tots tenen vestits i costums comuns, tot i que no parlen exactament pas la mateixa variant. Algunes comunitats de Siah-Posh parlen kati o les seues variants.The Káfirs of the Hindu-Kush, 1896, pàg. 74, 76 George Scott Robertson, Arthur David McCormick.
Nicholas Barrington et alii afirmen que els Sped-Posh Kafirs (waigulis i presungulis) es refereixen a tots els Siah-Posh Kafirs (inclosos els Kamoz) com a katirs i els consideren del mateix llinatge lingüístic i etnogràfic.A passage to Nuristan: exploring the mysterious Afghan hinterland, 2006, pàg. 80, Nicholas Barrington, Joseph T. Kendrick, Reinhard Schlagintweit, Sandy (FRW) Gall.
Segons l'etnògraf estatunidenc Richard Strands, els kafirs de la vall de Bashgul tenen diferents noms com ara Kata, Kom, Mumo, Ksto, Bini, Jamco i Jasi, etc. I encara se'n coneixen més designacions: Kamtozi / Kantozi, Kamozi, Kam, Katir, etc.Nuristan: «Archived copy». Archivat des de l'original el 22 d'agost de 2005. Consultat el 4 de juny de 2016.