El règim FIES (sigles de Fitxers d'Interns d'Especial Seguiment) és una sèrie de mesures utilitzades per l'Administració penitenciària espanyola, consistents en un major control i vigilància, segons la mena de delicte comès, la seva trajectòria penitenciària o la seva integració en organitzacions criminals, a fi d'exercir un control que s'adeqüi a les complexes fórmules delictives existents amb potencialitat per a desestabilitzar l'ordre de la presó.
Creació i evolució legal El seu origen està en els plans d'intervenció que es van dissenyar en 1989 per als interns pertanyents a organitzacions armades. En la seva creació definitiva, durant el tercer govern de Felipe González (PSOE) i José Luis Corcuera com a ministre d'Interior, via circular del 6 de març de 1991 de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries es va ampliar a altres interns. Es va començar a aplicar amb regularitat a partir de 1996, quan es va aprovar la instrucció 21/1996, de 16 de desembre.
En diverses actuacions de l'Audiència Provincial de Madrid es va discutir la regulació dels FIES i la seva legalitat. A partir de l'acte 271/2001, de 9 de febrer de 2001, es va considerar que aquests fitxers eren lícits. Des de la seva regulació fins a la instrucció 21/1996, el FIES va experimentar els següents canvis: l'eliminació d'una part del subapartat B.1.A.13 que restringia la durada màxima de les visites de convivència a tres hores, passant a ser sis; el canvi del nom de la categoria FIES 2 Narcotraficants a FIES 2 Delinqüència Organitzada; l'eliminació d'alguns tipus de delinqüents inclosos en la categoria FIES 5 i la inclusió d'altres nous.
Al maig de 2009, la sentència del Tribunal Suprem espanyol 2555/2009, de 17 de març, va declarar nul·la de ple dret l'apartat "Normes de seguretat, control, prevenció d'incidents relatives a interns molt conflictius o inadaptats" en el qual s'incloïa la regulació dels FIES perquè «excedeix de la comesa i finalitat dels denominats reglaments administratius o d'organització per a endinsar-se en l'àmbit reservat a la llei i als seus reglaments executius, envoltats aquests d'unes garanties en la seva elaboració i requisits de publicitat dels quals aquella manca».
Malgrat la sentència que ho il·legalitzava, el 2011, amb la reforma del Reglament Penitenciari propulsat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) es va crear la cobertura reglamentària en el reial decret 419/2011, de 25 de març, per als FIES pel fet que, segons alló publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, «la seva legitimitat havia estat parcialment qüestionada fins avui». D'aquesta forma s'habilitava a l'Administració penitenciària al fet que pogués «establir fitxers d'interns» que tinguessin com a finalitat «garantir la seguretat i el bon ordre de l'establiment, així com la integritat dels interns».
Categories Dins del règim FIES existeixen diferents categories. Cadascuna aglutina a un col·lectiu de presos diferent, depenent principalment dels delictes o infraccions del reclús. Les cinc categories són:
FIES 1 CD (control directe). Interns considerats especialment conflictius i perillosos, que han protagonitzat alteracions regimentales molt greus dins de la presó o en els trasllats, posant en perill la vida o integritat de funcionaris, autoritats, altres interns o personal aliè a la institució. FIES 2 DO (delinqüència organitzada). Persones condemnades o processades per pertinença o col·laboració amb organitzacions delictives nacionals o estrangeres la finalitat de les quals sigui l'obtenció de beneficis econòmics. Per exemple, narcotràfic, blanqueig de diners o tràfic de persones. FIES 3 BA (bandes armades). Tots els pertanyents a banda armada o grups terroristes, i els empresonats per vinculació amb aquests grups. Normalment els membres d'ETA s'inclouen en el FIES 3. FIES 4 FS (forces de seguretat i funcionaris d'institucions penitenciàries). Reclusos que hagin estat membres de les forces de seguretat o del sistema penitenciari. Per aquests presos, se'ls aplica un sistema de segregació respecte de la resta. mitjançant l'aplicació del règim FIES per a protegir-los de la resta de presos i evitar baralles o agressions. FIES 5 CE (característiques especials). Aquesta categoria inclou diversos tipus d'interns: vinculats a la delinqüència comuna de tipus internacional; autors de delictes molt greus que hagin generat una important alarma social; pertanyents o vinculats a grups violents de caràcter racista o xenòfob; interns que, sense estar processats o condemnats per terrorisme islamista, destaquin pel seu fanatisme radical afí a l'ideari terrorista, i per liderar o integrar grups de pressió o captació en el centre penitenciari; també els condemnats pel Tribunal Penal Internacional i els que van col·laborar amb la justícia contra bandes terroristes o altres organitzacions criminals. Fins al 2006 també s'incloïen els interns del FIES 1 que evolucionaven favorablement i els condemnats per negar-se a complir el servei militar o la prestació social substitutòria.
Els fitxers emmagatzema les dades següents: dades de filiació, dades penals i processals, dades penitenciàries, incidències protagonitzades per l'intern i la seva activitat delictiva, a més de les comunicacions amb l'exterior. Aquesta informació es rep des de l'expedient, informes professionals i altres informes dels centres penitenciaris, d'altres unitats de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries (avui dia Secretaria General d'Institucions Penitenciàries) i d'altres instàncies alienes a la institució penitenciària.
Característiques del règim FIES Les principals característiques dels presos inclosos en el FIES són les següents, encara que poden variar depenent de la categoria en qüestió:
Dades recopilades sobre el reclús Als presos inclosos en el FIES se'ls recopilen i emmagatzemen les següents dades per a exercir un major control sobre ells i el seu entorn i així recopilar tota la informació possible:
Intervenció de les comunicacions escrites (es fotocopien els escrits i l'anvers i revers del sobre, és a dir, s'identifica el destinatari de cada escrit), que es remetran mensualment a la Coordinació de Seguretat. Intervenció motivada de les comunicacions orals (es grava la conversa en qualsevol suport, especificant data, noms i cognoms dels comunicants, el seu DNI i el parentiu), que es remetran l'endemà del seu enregistrament. Mensualment s'envia a la Coordinació de Seguretat el desglossament mensual de comunicacions orals intervingudes, amb les especificacions anteriors (data, noms, DNI i parentiu). Intervenció motivada de revistes, llibres, periòdics... quan manquin de dipòsit legal, o bé siguin considerats per la Direcció del Centre Penitenciari com a atemptatoris contra la seguretat de l'establiment. Els originals intervinguts s'enviaran a la Coordinació de Seguretat, especificant remitent, destinatari, títol de l'obra, autor i editorial. Observació i marcació diària per part dels funcionaris del mòdul de totes les activitats que realitza l'intern (companys, passejos, lectures, destinació, etc.). Les propostes de llicenciament (compliment) de condemna, i de conclusió de l'expedient de llibertat condicional. És a dir, les propostes per a finalitzar la relació amb la institució penitenciària i amb la sentència judicial condemnatòria. Les excarceracions, per trasllat a una altra presó o a un hospital. Els ingressos produïts per trasllat, sigui en trànsit cap a una altra presó o definitiu en el mateix centre penitenciari. Tota modificació de les situacions processals, penals o penitenciàries. Els acords que sobre el reclús hagin pres els òrgans col·legiats, i les decisions dels òrgans unipersonals. És a dir, el relatiu a les sancions i la seva cancel·lació, les destinacions dins de presó, els mèrits i recompenses, les intervencions de les comunicacions (orals, escrites o telefòniques), les classificacions i les sancions consistents en una estada en règim tancat. Les comunicacions amb els advocats, i els noms d'aquests. Qualsevol incident en el règim penitenciari, o la sospita que pugui produir-se. La participació en activitats programades pel centre penitenciari. Les sol·licituds de permisos de sortida, abans que les estudiï l'equip tècnic. S'ha d'indicar el domicili en el qual es residiria en cas d'obtenir el permís de sortida. Resolucions del Jutjat de Vigilància Penitenciària per queixes, sempre que aquestes puguin afectar el règim penitenciari. Qualsevol altra informació.
Restriccions Algunes de les restriccions que se'ls apliquen són les següents:
En cas de requerir una consulta mèdica a l'exterior, s'ha de sol·licitar autorització a la Direcció del centre penitenciari. Si la consulta serà a l'interior de la presó, s'exigeixen els noms dels facultatius que assistiran. Normes específiques de control en els trasllats. Canvi constant de centre penitenciari, sense tenir en compte la vinculació familiar del pres a una ciutat determinada. A l'intern no se li aplicarà la llibertat condicional a les dues terceres parts de la condemna, com correspondria pel seu bon comportament i l'absència de parts, sinó a les tres quartes parts de la condemna. Registres freqüents de la seva cel·la. Impossibilitat de compartir cel·la amb altres presos. Prohibició de participar en alguna mena de treball, taller o curs. Prohibició de tenir més de dos llibres i més de dues peces de vestir. En alguns centres, se'ls dóna una única peça. Als quals se'ls aplica el Règim tancat, han d'alimentar-se dins de la cel·la i només poden sortir al pati dues hores al dia. En alguns casos, la cel·la del pres no té mobles.
A més, els interns pertanyents a la categoria FIES 1 (perilloses o conflictives) tenen controls i restriccions addicionals:
Requisa cada dues setmanes de totes les dependències de la presó, i diària i selectivament, la d'espais ocupats o transitables per aquests reclusos. Inspeccions oculars periòdiques per als classificats en primer grau o en aïllament (cada menys d'una hora a les nits). Informes diaris dels caps de servei sobre els escorcolls realitzats, la seva actitud davant ells i les relacions amb altres interns. Periòdics canvis de cel·la.
Crítiques al FIES Existeixen col·lectius i persones a títol individual que afirmen la inconstitucionalitat del règim FIES, ho consideren una tortura i càstig afegit als presos i promouen la seva eliminació, com Creu Negra Anarquista, el grup antimilitarista alacantí Tortuga, RASH Madrid, el grup de música Sin Dios, el web anarquista A las barricadas, o Pilar Hermoso, l'advocada de la família del periodista José Couso, mort durant la invasió de l'Iraq de 2003. Diversos presos inclosos en el FIES també l'han criticat:
Xosé Tarrío González, en el seu llibre Huye, hombre, huye, qui ha descrit aquest règim com «una presó dins de la pròpia presó». Amadeu Casellas, que va denunciar tortures sota el règim FIES en el projecte Aplicación legal desplazada #3: FIES escrit per Núria Güell.
Antimilitaristes crítics amb el FIES afirmen que els presos pertanyents a la quarta categoria (forces de seguretat i funcionaris) solen ser tractats millor que la resta.
Després de la il·legalització del FIES per part del Tribunal Suprem espanyol, diversos col·lectius van declarar que aquesta decisió judicial no anava a suposar la fi de les pèssimes condicions de vida de molts presos sotmesos a aquest.
Referències
Enllaços externs Infoprisión: Qué es el FIES
Categoria:Dret penal