La Mesquita de Nagina (de la paraula persa negin, 'joia') és una antiga mesquita, ara Patrimoni cultural, a Champaner, Gujarat, l'Índia. Es va construir en temps de Mahmud Xah I Begra Gudjarati en el segle XV. Amb altres estructures forma part del Parc Arqueològic de Champaner-Pavagadh, catalogat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, un dels 114 monuments del parc llistats pel Baroda Heritage Trust.
Història La mesquita va ser construïda a Champaner en temps de Mahmud Xah I, així com altres mesquites dins del Parc Arqueològic de Champaner-Pavagadh, com ara les de Bawaman, Jama, Kevada, Lila Gumbaj Ki, Ek Minar, Khajuri, i Shahar Ki.
Geografia La mesquita és, si fa no fa, a 1,21 km al sud de la ciutadella, i a 550 m al nord del Bhadr. La Masjid Kajuri és a l'oest de la Mesquita de Nagina i la de Kevada n'és al nord-oest. Cap al nord n'hi ha una llacuna. Després que James Burgess i Henry Cousens descriguessen les mesquites de Nagina, Kevada, i Jama en els seus escrits, s'hi construïren vies d'accés. esquerra|miniatura|Vista interior de la Mesquita de Nagina, Champaner esquerra|miniatura|Cenotafi de la Mesquita de Nagina
Arquitectura La mesquita és un monument molt gran construït damunt un alt pedestal amb una gran plaça oberta al davant. És de pedra de color blanc pur. L'entrada principal està marcada per minarets, amb una escultura intricada i elegant; com altres mesquites masjid, com la Mesquita de Kevada, té ornaments florals en nínxols. Tres cúpules grans s'alcen sobre la sala de pregària principal, amb columnes decoratives i finestres a la part baixa. També té una sèrie de mènsules sortints i una cornisa, decorada amb motius geomètrics per dins i per fora. La sala de pregària principal té una altura de dos pisos amb balcó.
Terreny Dins el recinte de la mesquita hi ha estructures de rajola i baoris. Un elegant mausoleu amb cúpula és davant la mesquita al nord-est. El cenotafi té obertures en les quatre direccions; la cara anterior, les columnes i nínxols estan esculpits amb formes florals i geomètriques. La cúpula central del cenotafi ha desaparegut.
Restauració Les primeres obres de restauració es feren en els anys 1890. Els pilars de les mesquites Nagina i Lila Gumbaj Kj estaven deteriorats i la pedra "polvoritzada". Es va evitar que continuassen polvoritzant-se amb una aplicació de OH-100 (silicat etílic) a més que algunes àrees deteriorades s'ompliren amb pols de pedra barrejat amb OH-100. Altres mesures en foren la remoció de sals insolubles per mitjà d'una solució de 2% d'hexametafosfat de sodi, de sals ferroses amb una solució de 2% de EDTA, i d'excrements de ratapinyada amb una solució d'amoníac líquid i detergent no iònic seguida per un segon tractament amb una barreja de carbonat d'amoni i bicarbonat d'amoni, amb EDTA com a additiu. Les acumulacions de microvegetació es van traure amb raspalls suaus de nilons ruixats amb una solució aquosa d'un 3% d'amoníac i 1% de detergent no iònic, que després es llevà rentant l'estructura amb una gran quantitat d'aigua.
Mesquites veïnes Hi ha unes mesquites més dins del Parc Arqueològic de Champaner-Pavagadh, com ara Bawaman, Jama, Kevada i Lila Gumbaj Hj.
Referències
Categoria:Mesquites de l'Índia Categoria:Patrimoni de la Humanitat a l'Índia