Beaten to Death és una banda noruega de grindcore, fundada a Oslo l'any 2010. El seu estil musical, però també inclou el death metal, el d-beat, el hardcore, i el powerviolence.
El grup va ser fundat a Oslo el 2010 pels guitarristes Martin Rygge i Tommy Hjelm (ambdós membres d'Insense), el bateria Christian Svendsen (que també ha estat membre de Tsjuder i She Said Destroy), i que a més a més és conegut per ser el bateria de la llegenda del heavy metal Jorn des del 2014), el baixista Mika Martinussen i el cantant Anders Bakke. Aquesta formació, una raresa en l'escena metal, s'ha mantingut estable des de la fundació del grup. Van signar amb la discogràfica local Mas-Kina Recordings i van publicar el seu primer àlbum d'estudi Xes and Strokes el 2011, per al qual van gravar vídeos de la cançó principal i de les cançons "Winston Churchill" i "Pointless Testament". Un any més tard, van publicar el vídeo-àlbum del concert At Rockefeller, gravat al concert on van actuar com a teloners de la banda de metalcore americana Killswitch Engage.
El 2013, van publicar el seu segon àlbum d'estudi Dødsfest!, que també contenia el primer àlbum complet a la cara B. Amb aquest llançament, la banda va establir la seva pròpia aproximació única al gènere, distingint-se de l'escena predominant de black metal noruec. La seva fórmula de l'èxit resideix en un contrast sorprenent: mariden la brutalitat i la velocitat típiques del grindcore més intens amb línies melòdiques inesperades, optimistes i fins i tot riffs amb acords majors. La crítica va destacar l'àlbum com una barreja sorollosa i intensa de grindcore amb elements discordants, arranjaments melòdics inusuals i breakdowns innovadors, amb un enfocament que es va descriure com a creatiu i inventiu, allunyant-se del grindcore més estàndard. A més, la inclusió de títols de cançons humorístics o inusuals com ara "True Norwegian Internet Metal Warrior" i "Nazi Slippers" subratlla el to irreverent del grup.
Van publicar el seu tercer àlbum Unplugged el 2015 i van gravar vídeos musicals de les cançons "I Keep Stalling", "Home of Phobia" i "Don't You Dare to Call Us Heavy Metal". El seu so distintiu es recolza en una producció inusual: mantenen el baix en un vòrtex de distorsió per mantenir la pesadesa, mentre que el to de les guitarres és lleugerament distorsionat i amb una sonoritat més "cordada" o twangy, cosa que permeté que les subtils melodies fossin clares. Van gravar els tres àlbums en directe a la seva sala d'assaig, sense cap edició addicional.
L'àlbum Agronomicon publicat l'any 2018, va mantenir l'aposta pel grindcore melòdic, però va introduir textures més complexes i una producció lleugerament més polida, si bé conservant l'energia crua. Van continuar amb el seu to irrespectuós en el seu següent treball, Laat maar, ik verhuis naar het bos publicat l'any 2020, llançat de manera independent. El títol, que significa "Tant se val, em mudo al bosc" en neerlandès, reflecteix l'humor absurd del grup. Aquest àlbum va ser particularment destacat per cançons amb títols com "The Norwegian Way" i "Third World-View", reafirmant la seva posició com a banda innovadora i transgressora, no només musicalment sinó també a través del seu sentit de l'humor.
La banda va ser nominada per als Spellemannprisen 2018 pel seu quart àlbum, Agronomicon i per a Spellemannprisen 2020 per Laat Maar, Ik Verhuis Naar Het Bos, ambdós en la categoria de metall.
Membres Anders Bakke: veus Tommy Hjelm: guitarra Martin Rygge: guitarra Mika Martinussen: baix elèctric Christian Håpnes Svendsen: bateria
Discografia 2011: Xes and Strokes (Mas-Kina Recordings) 2013: Dødsfest! (Mas-Kina Recordings) 2015: Unplugged (Mas-Kina Recordings) 2018: Agronomicon (Mas-Kina Recordings) 2020: Laat Maar, Ik Verhuis Naar Het Bos (Mas-Kina Recordings)
Referències
Enllaços externs
Categoria:Grups de grindcore Categoria:Grups de heavy metal noruecs