Nicola D'Arienzo (Nàpols (Campania), 24 de desembre, 1842 - Idem., 25 d'abril, 1915) va ser un compositor italià.
Biografia Fill del notari Gaetano i Maddalena Santelia. Amb l'ajuda del seu oncle, el llibretista Marco D'Arienzo, va estudiar primer piano sota la direcció de Pietro Labriola i Michelangelo Russo, després harmonia i contrapunt amb Vincenzo Fioravanti, i finalment instrumentació amb Giovanni Moretti.Nicola D'Arienzo, a Dizionario biografico degli italiani, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. [Consulta: 20 març 2018].
Va debutar amb èxit el 1860 amb l'òpera còmica Monzù Gnazio o La fidanzata del parrucchiere (llibret d'A. Passaro).
Va impartir classes de música, història i estètica al Conservatori de Nàpols. Andrea Della Corte e Guido M. Gatti, Dizionario di musica, Torino, Paravia, 1956, p. 173. Entre els seus alumnes hi havia van Westerhout, De Nardis, Gianturco, Denza, La Rotella, Napolitano, Savasta, Scaramuzza.
Entre les seves principals obres durant la seva joventut es troben algunes obres còmiques caracteritzades pel bon gust, la força dramàtica, l'originalitat de les idees melòdiques, la instrumentació brillant i refinada.Nicola D'Arienzo, a Dizionario biografico degli italiani, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. [Consulta: 20 març 2018].
Més tard va compondre música operística en la tradició de Rossini, música vocal amb romanços i cançons napolitanes, música instrumental, religiosa i de cambra, incloent un Quintet per a piano i cordes, una Sonata per a violoncel i piano, dos Concerts per a violí i piano, un Concert per a trompa de caça, inspirat en el romanticisme alemany.Nicola D'Arienzo, a Dizionario biografico degli italiani, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. [Consulta: 20 març 2018]. Andrea Della Corte e Guido M. Gatti, Dizionario di musica, Torino, Paravia, 1956, p. 173.
D'Arienzo va ser un teòric i erudit important, especialment per la seva exploració del sistema tetracordal en la música moderna, gràcies a l'expansió de l'harmonia moderna i la introducció de l'escala de segona menor.Nicola D'Arienzo, a Dizionario biografico degli italiani, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. [Consulta: 20 març 2018]. Entre les seves publicacions hi ha: El sistema tetracordal en la música moderna (1878), Escola de composició musical (1899), Un predecessor d'Alessandro Scarlatti (1891), El melodrama des dels seus orígens fins al segle XVIII (1902) i Música a Nàpols (1900).
Referències
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Compositors napolitans Categoria:Morts el 1915 Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1842