El concepte d'aprenentatge de doble bucle va ser introduït per Chris Argyris a la dècada de 1970. L'aprenentatge de doble bucle implica la modificació d'objectius o regles de presa de decisions a la llum de l'experiència. En l'aprenentatge de doble bucle, els individus o les organitzacions no només corregeixen errors basant-se en regles o suposicions existents (cosa que es coneix com a aprenentatge de bucle únic), sinó que també qüestionen i modifiquen les suposicions, objectius i normes subjacents que van conduir a aquestes accions. El primer bucle utilitza els objectius o les regles de presa de decisions, el segon bucle permet la seva modificació, d'aquí el "doble bucle". L'aprenentatge de doble bucle reconeix que la manera com es defineix i es resol un problema pot ser una font del problema. Aquest tipus d'aprenentatge pot ser útil en l'aprenentatge organitzatiu, ja que pot impulsar la creativitat i la innovació, anant més enllà d'adaptar-se al canvi per anticipar-se o avançar-se al canvi.
Concepte L'aprenentatge de doble bucle es contrasta amb l'"aprenentatge de bucle únic": l'intent repetit del mateix problema, sense variació de mètode i sense qüestionar mai l'objectiu. Chris Argyris va descriure la distinció entre l'aprenentatge de bucle únic i el de doble bucle utilitzant la següent analogia:
Un termòstat que encén la calefacció automàticament cada vegada que la temperatura d'una habitació baixa dels 20 °C és un bon exemple d'aprenentatge de bucle únic. Un termòstat que pogués preguntar: "per què estic configurat a 20 °C?" i després explorar si alguna altra temperatura podria aconseguir de manera més econòmica l'objectiu d'escalfar l'habitació participaria en un aprenentatge de doble bucle.
— Chris Argyris, Teaching Smart People How To Learn: 99
L'aprenentatge de doble bucle s'utilitza quan cal canviar el model mental del qual depèn una decisió. A diferència dels bucles simples, aquest model inclou un canvi en la comprensió, de simple i estàtic a més ampli i dinàmic, com ara tenir en compte els canvis en l'entorn i la necessitat de canvis d'expressió en els models mentals. És necessari si el problema o el desajust que inicia el procés d'aprenentatge organitzatiu no es pot abordar amb petits ajustaments perquè implica les variables que regeixen l'organització. L'aprenentatge organitzatiu en aquests casos es produeix quan el diagnòstic i la intervenció produeixen canvis en les polítiques, suposicions i objectius subjacents. Segons Argyris, moltes organitzacions es resisteixen a l'aprenentatge de doble bucle a causa d'una sèrie de variables com la resistència al canvi, la por al fracàs i l'èmfasi excessiu en el control.
Precursors històrics Una teoria conductual de l'empresa (1963) descriu com aprenen les organitzacions, utilitzant (el que ara es descriuria com) aprenentatge de doble bucle:
Una organització... canvia el seu comportament en resposta a la retroalimentació a curt termini de l'entorn d'acord amb unes regles força ben definides. Canvia les regles en resposta a la retroalimentació a llarg termini d'acord amb regles més generals, i així successivament.
— Richard Cyert i James G. March, Una teoria conductual de l'empresa
En un article del 2019, Geoffrey Sloan va dir que el marc d'aprenentatge de doble bucle es pot utilitzar per entendre com la Unitat Tàctica d'Aproximacions Occidentals (WATU) de la Royal Navy durant la Segona Guerra Mundial va resoldre un problema tàctic crític canviant els estàndards, les polítiques i els objectius bàsics de l'organització. La WATU va poder desenvolupar i actualitzar la doctrina tàctica antisubmarina entre 1942 i 1945 a mesura que es van posar a disposició noves tecnologies i recursos, cosa que va permetre a la Royal Navy "replicar una organització d'aprenentatge que podia desafiar amb èxit les normes, els objectius i les polítiques existents relacionats amb la defensa comercial, fins i tot quan s'aplicaven a teatres d'operacions geogràficament diversos".
Referències
Categoria:Aprenentatge