miniatura|Primera pàgina de l’expedient de «limpieza de sangre» de Nadal Estelrich (1813), inclòs en els Expedients de «limpieza de sangre» 1798–1846 (sig. 2844/3), del Fons Municipal de Santa Margalida. Nadal Estelrich (Santa Margalida, 26 de juliol de 1782 – després de 1849) fou un procurador mallorquí vinculat al liberalisme del primer terç del segle XIX. Pertanyent a una família de propietaris rurals i professionals liberals, el seu pare, Antoni Nadal Estelrich i Estelrich, va exercir els càrrecs de batle reial, diputat i síndic personer. Desenvolupà la seva activitat professional principalment a Palma, on exercí davant l’Audiència Territorial de les Balears, i es destacà pel seu compromís polític i ideològic amb el constitucionalisme i contra l'Antic Règim.
Context històric i polític La trajectòria d’Estelrich s’emmarca en un moment de forta tensió política a Espanya. El Trienni Liberal (1820–1823) suposà la consolidació d’un entorn liberal exaltat (més tard identificat amb el progressisme) a Mallorca, especialment actiu a Santa Margalida, d’on provenien diversos professionals i clergues d’idees avançades. Estelrich fou un d’ells, participant en moviments liberals, en societats polítiques i en la defensa de causes que qüestionaven les imposicions religioses i senyorials.
Ja el 1813, quan encara era molt jove, signà una carta de felicitació a les Corts per l’abolició de la Inquisició,Felicitación a las Cortes Generales y Extraordinarias. Palma: Imprenta de Miguel Domingo, 1813. en el que constitueix un dels primers testimonis de la seva militància liberal. Durant el Trienni Liberal formà part de la Societat Patriòtica, associació de caràcter maçònic que reunia militars, professionals i autoritats favorables a la Constitució de 1812. Aquesta entitat, vinculada a la maçoneria liberal i adogmàtica —emparentada en el context europeu amb el Gran Orient de França i altres obediències que defensaven la tolerància, la laïcitat i l’autonomia del pensament— tenia com a òrgan de difusió el Diario Patriótico de la Unión Española. Es convertí en un dels principals suports del règim constitucional i de la Milícia Nacional.
Amb la restauració de l'absolutisme el 1824, la repressió desencadenada contra els liberals dugué a la detenció i empresonament de molts dels seus membres. Nadal Estelrich apareixia a les llistes de “sectaris” i membres de societats secretes que la policia absolutista confeccionà a partir del 1823, i també figurava entre els conjurats que es reunien a can O’Ryan. Finalment fou empresonat, acusat de pertànyer a societats secretes.Llabrés Bernal, Juan (1958-1971). Noticias y relaciones de la historia de Mallorca (siglo XIX), vol. II, p. 195.
Defensa de Maria Agnès Ribera El procés per l’anul·lació dels vots religiosos de Maria Agnès Ribera constitueix l’episodi més conegut de la trajectòria de Nadal Estelrich.Arxiu Diocesà de Mallorca, Expedient 17/32/13: Expediente redactado por el procurador Nadal Estelrich en defensa de Maria Inés Ribera contra el Defensor de las Profesiones Religiosas, juntament amb Auto del Tribunal Eclesiástico Ordinario de Mallorca (1826–1834). Maria Agnès era filla il·legítima de Jeroni Ignasi Ribera, hereu d’una família enriquida amb el comerç i ennoblida. La seva condició d’única filla posava en risc la transmissió del patrimoni familiar, perquè podia reclamar drets sobre l’herència. El pare i la família conspiraren per anul·lar la seva capacitat successòria, i la manera més eficaç era fer-la monja: si professava, els béns passaven al germà de Jeroni, Bernat Ribera. Les tensions familiars, sumades als interessos patrimonials, desembocaren en la professió religiosa forçada de Maria Agnès l’any 1806.
El 1820, gràcies a la llei d’exclaustracions, Maria Agnès aconseguí sortir del convent on havia estat reclosa contra la seva voluntat. Tanmateix, amb la restauració de l'absolutisme, la pressió combinada de la seva família i dels sectors eclesiàstics més reaccionaris intentà obligar-la a reprendre la vida religiosa. Davant aquesta situació, optà per exiliar-se a França, on inicià un llarg litigi amb l’objectiu d’obtenir la nul·litat definitiva dels vots religiosos.
El 1826, Estelrich assumí la defensa de Maria Agnès Ribera en el procés d’anul·lació dels seus vots religiosos, professats contra la seva voluntat per pressions familiars. Com a procurador principal de Ribera davant el Tribunal Eclesiàstic Ordinari de Mallorca, actuà entre 1826 i 1828 en un context advers, ja que el tribunal estava presidit pel vicari general Joan Binimelis, proper al bisbe absolutista Pérez de Hirías, i el principal opositor a la demanda fou el canonge Rafael Barceló Cardell, Defensor de les Professions Religioses, alineat amb els interessos dels hereus Ribera.
Davant un tribunal controlat per sectors integristes i absolutistes, Estelrich fonamentà la seva estratègia en proves de manca de vocació i coacció, evitant polititzar el cas i presentant-lo com una qüestió personal més que ideològica. La seva línia jurídica se centrà a demostrar que la professió era nul·la per manca de llibertat, seguint els arguments que el liberalisme jurídic del moment emprava contra els vots forçats. Tot i que el fiscal Barceló intentà polititzar el procés i acusar Estelrich de portar la causa a un terreny constitucionalista, el procurador insistí a defensar-la com un cas de vulneració de drets individuals, en coherència amb el rerefons liberal de la seva argumentació, que reivindicava la llibertat personal davant les imposicions religioses i familiars.
Estelrich desplegà una defensa hàbil i meticulosa. Recollí testimonis clau —entre ells clergues de prestigi com Antoni Balle, director de la Misericòrdia, i Pere Josep Bonet, capellà de l’Hospital General— que corroboraven les coaccions familiars i la manca de vocació de Maria Agnès. També aportà la declaració de la mare de la demandant i del capellà familiar, mossèn Fiol, que confirmaven les amenaces de mort que havia rebut la jove si no professava.
El 14 de gener de 1828, el tribunal declarà la nul·litat dels vots, resolució que fou considerada una victòria no sols per a Maria Agnès, sinó també per al liberalisme mallorquí, que hi veia reconegut el principi de llibertat personal davant les imposicions religioses i familiars. Tanmateix, la sentència mallorquina no posà fi al conflicte: la família i els sectors eclesiàstics contraris al liberalisme forçaren que el cas passàs a instàncies superiors. Davant la Rota Romana, Maria Agnès va perdre el plet d’anul·lació i, enmig de la disputa per l’herència familiar, arribà a ser empresonada a Madrid. No fou fins al 1833, després de defensar-se personalment en llatí i italià davant tres cardenals al Vaticà, que aconseguí que se li reconegués definitivament la llibertat.
Plets antisenyorials La segona gran aportació coneguda de Nadal Estelrich a la vida pública fou la seva participació en els plets contra els antics drets senyorials, arran de la legislació desamortitzadora i abolicionista de la dècada de 1830.
Amb la revolució liberal de 1836, les Corts espanyoles aboliren els drets jurisdiccionals dels senyors, que fins aleshores mantenien privilegis fiscals i prestacions personals sobre els pagesos. Malgrat l’abolició, molts senyors mallorquins intentaren conservar aquells ingressos argumentant que no derivaven del senyoriu sinó de la propietat de la terra.
En aquest context, entre 1841 i 1843, l’Ajuntament de Santa Margalida contractà Estelrich per defensar els veïns enfront de les reclamacions dels senyors jurisdiccionals. El procurador, fidel a la seva orientació liberal, qualificava aquells tributs de “imposicions feudals” i rebutjava la seva vigència. En els escrits legals utilitzava la terminologia pròpia del discurs progressista de l’època, que oposava la llibertat dels ciutadans a les “exaccions botifarreres” de l'Antic Règim,Peñarrubia i Marquès, Isabel (2012). Maria Agnès Ribera Garau (Palma 1790-1861): La rebel·lió contra la família i el claustre. Palma: Arola Edicions, p. 219. i situava la seva actuació dins l’objectiu de desmantellar les estructures de l'Antic Règim i consolidar la igualtat jurídica.
Aquests litigis tingueren una gran importància a Mallorca, ja que exemplificaven la transició del feudalisme al liberalisme i el paper actiu que els consistoris progressistes tingueren en la defensa dels drets dels pagesos. La intervenció d’Estelrich i d’altres membres del nucli liberal de Santa Margalida, com Joan Lluís Estelrich i Muntaner, fou decisiva per consolidar la posició dels veïns davant els tribunals.
Aquest episodi confirma que Nadal Estelrich, més enllà de la seva tasca individual com a procurador, exercí un paper rellevant en la modernització de les relacions socials i jurídiques de Mallorca, alineant-se sempre amb la causa liberal i constitucionalista.
El cercle progressista de Santa Margalida Santa Margalida fou, durant la primera meitat del segle XIX, un dels centres més actius del liberalisme mallorquí. La vila comptava amb un grup de professionals, clergues i propietaris que, des del Trienni Liberal (1820–1823), es posicionaren clarament a favor del règim constitucional i en contra de les estructures de l'Antic Règim. Aquest entorn fou clau per al desenvolupament polític i professional de Nadal Estelrich. El cercle progressista estava format per figures com:
Esteve Bonet, notari i batle progressista de Palma el 1820, que participà activament en l’enderrocament de la Inquisició i fou empresonat a Bellver després de la restauració absolutista de 1824.
Miquel Riutort Pastor (1797–1860), frare exclaustrat i membre del mateix entorn liberal, que el 1838 fou administrador de la Inclusa Provincial.
Els vincles familiars reforçaren encara més el pes d’aquest entorn. A banda de Nadal Estelrich, que defensà els interessos dels veïns tant en l’àmbit eclesiàstic com en els litigis contra els senyors, altres parents seus tingueren un paper destacat:
Joan Lluís Estelrich i Muntaner, que el 1838 actuà com a síndic de l’Ajuntament de Santa Margalida i defensà els veïns en litigis contra els drets senyorials. A més, col·laborà en iniciatives culturals, com la Diputació Arqueològica de les Illes Balears (1844). També s’interessà per l’escola pública de la vila, enviant informes favorables al periòdic El Propagador Balear el 1847.Llabrés, 1958-1971, III: 155-156.
Gabriel Estelrich i Malonda, cosí de Nadal, apareix documentat entre els signants de la felicitació a les Corts de 1813 per l’abolició de la Inquisició, evidenciant que el liberalisme era compartit dins la família. Pere Joan Estelrich i Carreres.
Aquest entramat familiar, social i polític convertí Santa Margalida en un nucli de resistència liberal en moments de repressió absolutista i en un dels focus progressistes més actius de Mallorca durant la primera meitat del segle XIX.
Aquest nucli no sols incidí en la vida política municipal, sinó que connectava amb les grans qüestions nacionals del moment: la defensa de la Constitució de 1812, l’abolició de la Inquisició i l’exclaustració de convents.
La implantació d’aquest corrent a Santa Margalida fou tan forta que la facció progressista es convertí en la força majoritària a la vila. Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, aquest sector obtingué la major part dels vots en les eleccions legislatives de 1837 i 1840,Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 12, p. 388. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. fet que confirma la solidesa de la base social del liberalisme en aquest municipi. Els èxits electorals s’explicaven per la confluència de diversos factors:
el malestar pagès contra les càrregues feudals, que alimentava els plets antisenyorials;
la presència d’un grup organitzat de professionals liberals amb capacitat de lideratge;
i la tradició d’enfrontament de la vila amb les institucions eclesiàstiques i senyorials.
Referències
Categoria:Margalidans